Grup de Teatre de Roses

De Rosespedia

Revisió de 10:43, 25 set 2010; Marinags (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Prèviament al 1975, Roses ja disposava d’un grup de teatre (sense anomenar-se encara Grup de Teatre de Roses). El primer intent de formació de l’actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls. El mes de maig de 1981, un grup d’amics ja dirigits per Ignasi Tomàs, director del GTR, varen aprofitar el Festival de La SUF, per representar un petit fragment de les bruixes, de Macbeth, de W. Shakespeare. Però no fou fins a la tardor del 1981 que el grup es va constituir amb motiu de la representació d’Els Pastorets per primera vegada, en els quals hi participaren una trentena de persones. Amb poc temps, aquests varen establir-se com a tradició nadalenca i amb els anys el nombre de participants augmentà considerablement.

El mes d’abril de 1982, s’estrenà l’obra La terra es belluga, de Jordi Bordas, a la sala d’actes La SUF. Més tard, el mes d’agost d’aquell mateix any, es tornà a representar l’obra a la Plaça de l’Església de la vila, en la qual un parell de dies abans hi havia actuat el grup DAGOLL DAGOM amb l’espectacle Glups.

L’any 1983 s’estrenaren les obres En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa, i La comèdia de l’olla, de Plaute. Aquesta darrera, es representà dins els Festival de La SUF.

Al febrer de 1984, s’estrenà Quan la ràdio parlava de Franco, a la representació de la qual hi assistí l’autor, Josep Mª Benet i Jornet, que felicità tots i cada un dels actors, que havien fet una excel•lent representació.

Al 1985 es produí l’estrena de La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach, que fou la primera obra musical, amb la combinació de cant i ball. També aquest any es va cel•lebrar el Festival de La SUF, on s’hi varen representar un recull de les obres fetes des de llavors pel grup.

En el següent Festival de La SUF, l’any 1986, el GTR va muntar la peça breu “''L’anada al teatre” del recull Tafalitats, de Karl Valentin, la qual resultà un éxit rotund, tot ressaltant el vessant còmic de la interpretació , fent que el públic no deixés de riure fins el final. L’any 1986, també varen estrenar l’obra George Dandin, de Molière, amb un vestuari i una escenografia molt aconseguida i elaborada pel propi grup.

La filla del mar, d’Ángel Guimerà, que s’estrenà el mes de maig de 1987, fou una de les obres més apreciades pel públic. Tingué un enorme ressò al municipi de Roses, ja que la gent gran del poble assegurava que l’obra els duia moltíssims records i els reflexava l’ambient de la vila pesquera que havia estat Roses en aquella època. Cal destacar, també, que en aquesta obra varen recuperar a dues actrius, les quals ja havien representat l’obra anteriorment, una de les quals va ser Maria Vicens, la qual hi va participar trenta-vuit anys després de la darrera representació.

També, durant el mes de maig de 1987, es va representar, al Festival de La SUF, una altra de les peces breus de Tafalitats, de K.Valentin, anomenada “L’anada al fotofraf”.

L’any 1988 s’estrenà l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (Pere Quart). Aquesta va ésser una obra molt especial, la qual sorprengué molt el públic, ja que els actors varen aconseguir mantenir un contacte directe amb aquest, dirigint-s’hi directament, i interpretant-ne l’obra a pocs metres de la gent, sobre un tapís de cotó, situat al damunt d’una plataforma esfèrica que girava.

Al 1989 es formà l’Octet Musical del GTR amb la col•laboració de Teresa Janer, pianista vinculada al grup des del seu origen i responsable de la part musical de les representacions nadalenques d’Els Pastorets. L’Octet incloïa, en el seu repertori, música del Renaixement espanyol, música popular catalana, i també peces de Haendel, Verdi, Mozart i Bach, entre d’altres. La seva finalitat fou acostar i fer fruir de la música a tota la societat. També va ser a l’any 1989 quan es va representar La senyora de Sade, de Yuko Mishima. Aquesta obra destacà envers les altres, per l’espectacular muntatge que la constituïa i la magnífica actuació d’uns actors increïblement vestits i maquillats.

Al mes de maig de 1990, es va estrenar Salomé, d’Oscar Wilde. Aquesta obra és recordada per un munt d’anècdotes, com ara la de l’efecte que va causar l’aparició del cap de Iokanaan, el protagonista de l’obra, ja que el motlle d’aquest es va construir sobre el rostre de l’actor Lluís Ribas.

Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles, es va representar el mes de novembre d’aquell mateix any.

Obres