Ginjoler

Gínjols. Autor: Victor M. Vicente Selvas

Il·lustració del llibre Flora de Filipinas - Imatge botànica

El ginjoler és un arbre originari de la Xina però que fa molt de temps que és entre nosaltres. Tot i això, i malgrat que a Roses tenim la riera Ginjolers, la població d'aquesta espècie arbòria al municipi ha anat minvant fins el punt que l'any 2002 a la riera només en quedava un ^[1] Actualment la població ha augmentat una mica el nombre d'exemplars amb la urbanització de la riera: ara n'hi ha 3. Aquests han estat replantats recentment, després de les obres de la riera ^[2]

Descripció botànica[modifica]

L'aparença de l'arbre, és a dir la descripció botànica, l'explica Maria dels Àngels Sagrera en un article publicat a la revista de festa major de l'any 2002:

 Ziziphus jujuba, Petit arbre espinecent originari de l'Àsia, introduït pels romans, de capçada força ramififaca; tronc dret, amb l'escorça molt clivellada; tiges flexuoses, els branquillons novells glabres (glabre: que no té pels); fulles caduques, alternes, de limbe irregularment ovalat, finalment dentat amb dents molt menudes i arrodonides, de color verd fosc brillant, amb tres nervis principals i sovint una sola espina estipular recta; les flors, reunides en flomèruls a les axil·les de les fulles, hermafrodites, groguenques, molt menudes, cinc sèpals oberts en forma d'estrella alternen amb cinc pètals més petits i cinc estams. ^[3]

La floració dels ginjolers es produeix durant la primavera, els mesos d'abril i maig. I després es genera el fruit, el gínjol, que és comestible i té forma semblant a una oliva. La De color més aviat rogent quan està madur, cap a principi de la tardor.

Propietats[modifica]

Els gínjols contenen sals, sucres, molta vitamina C i són rics en mucílag. Aquesta fruita s'utilitza principalment per relaxar zones inflamades i com a remei expectorant pels mals en vies respiratòries.

Pel que fa l'ús de l'escorça i les fulles, aquest està especialment indicant per tractar la diarrea, ja que té propietats astringents. En canvi, la ingesta de gínjols pot ser que doni un petit efecte laxant. Les fulles també s'empren en el tractament de la diabetis moderada.

En general, el ginjoler té moltes propietats curatives. Conegut de ben antic per medicina tradicional xinesa, el ginjoler s'ha utilitzat sobretot per la inapetència, el cansament, l'ansietat, l'insomni, la febre i els atacs d'histèria.

La Fusta[modifica]

La fusta del ginjoler és molt dura i compacte i és molt preuada en la construcció d'instruments ja que difícilment s'esquerda i proporciona una sonoritat molt bona als instruments de cobla. Sembla ser que aquesta es pot utilitzar per a la confecció d'un instrument un cop han passat 40 anys des de la seva tala.

En un municipi d'arrelada tradició sardanista és un apunt curiós l'existència d'aquest arbre i que més doni nom a l'eix principal del poble, la riera Ginjolers.

Notes[modifica]

1. ↑ Maria dels Àngels Sagrera titula "Un trist i solitari ginjoler a la riera" un apartat de l'article on comenta que aquest exemplar es trobava a tocar de la parada d'autobusos.
2. ↑ Actualment els ginjolers no són un tipus d'arbre indicat per a contextos urbans ja que tenen punxes i no entren dins dels paràmetres de disseny d'espais arbrats.
3. ↑ Sagrera Marigó, Maria dels Àngels. "La riera de Ginjolers de Roses" a Revista de festa Major, Roses: 2002. p. 27.

Bibliografia[modifica]

• Sagrera Marigó, Maria dels Àngels. "La riera de Ginjolers de Roses" a Revista de festa Major, Roses: 2002. pp. 26 - 28.
• Joan Vicenç, "Bons gínjols, bons ginjolers" al bloc Amics dels Arbres
• Ginjoler, Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure.