Francesc Sunyer Bordas: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Bibliografia)
 
Línia 9: Línia 9:
 
* Pi-Sunyer, A., ''Sunyer metges, pare i fill'', Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
 
* Pi-Sunyer, A., ''Sunyer metges, pare i fill'', Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
 
* Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.
 
* Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.
* Padrosa Gorgot, Inés, "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", Girona: Diputació, 2009, p. 800.
+
* Padrosa Gorgot, Inés (2009) ''Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà''. Girona: Diputació, p. 800.
  
 
[[Categoria: Segle XVIII]]
 
[[Categoria: Segle XVIII]]

Revisió de 21:29, 15 gen 2011

Francesc Sunyer (Maçanet de Cabrenys, 1745 - Roses, 1803/1804). Metge establert a Roses, que inicià la nissaga dels Sunyer i Pi Sunyer de Roses. Fou un estudiós de la febre maligna que es va estendre a la població després del setges de 1794-95 i de l'estat morbós anòmal que es va patir després de la retirada dels soldats portuguesos. Autor de diverses Memòries enviades a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. [1]


Notes[modifica]

  1. "El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. Guies de Patrimoni Local. Diputació de Girona.

Bibliografia[modifica]

  • Cañigueral i Folcarà, S. i altres, Homes de ciència empordanesos, Figueres: Carles Vallès editor, 1985, pp. 134-135.
  • Pi-Sunyer, A., Sunyer metges, pare i fill, Mèxic D.F.: Editorial Xaloc, 1957 (1a edició); Roses: Ajuntament de Roses, 2008 (reedició).
  • Barris i Ruset, J. M., Roses o la recerca de la zona grisa, Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.
  • Padrosa Gorgot, Inés (2009) Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, p. 800.