Resultats de la cerca

...t projecte, que porta a terme l'Ajuntament de Roses des del Departament de Cultura i Patrimoni conjuntament amb el [[TICs i Paisatge|Grup de recerca de TIC's

*PERICOT, L., 1925,'' La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica'', Barcelona. *PERICOT, L., 1950, ''Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica'', Barcelona.

*PERICOT Y GARCIA, Luis, 1925, ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica.'' Barcelona, pàg. 92

...úsica i gastronomia. El paisatge conté tota la experiència global de la cultura d'un lloc.

Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom.

Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllacen amb la zona megalítica de la carena del nordest (

...anys en què les rosinques i els rosincs conegueren una nova cultura –la cultura dominant, la que manava- i unes formes de procedir diferents i més moderne

[[Categoria:Cultura popular]] ...ura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que

...rreny, i també les relacions amb figures dels orígens més diversos a la cultura mediterrània.<ref> http://www.coac.net/COAC/exposicions/BCN/2000/coderch19 *Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territorial de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació

...ançades íntegrament la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura, amb un cost de 273.000 euros.

==Pere Rahola en la cultura popular==

...que l'associació Sang Nova impulsà la construcció d'un casal popular de cultura, al carrer Riera Ginjolers, que incloïa una biblioteca. El projecte fou, m ...Genís, que era el primer tinent d´alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Roses; un tresorer, càrrec que recaigué en Jaume Vicen

...i treball, Tints i tints especials, Petrolis, Cooperativa, Socors Mutus i Cultura.

...sats, és a dir, d'aquelles persones que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Jose

...l Calitjàs, l’esvelt veler de la família, i escoltà i aprengué de la cultura popular dels pescadors locals; però també es dedicà a la lectura i escri

...es]]” com a premi per a la seva dedicació al teatre i el seu aport a la cultura d'aquest en el municipi de Roses.

...osicions, fires, obres de teatre, conferències, etc. I així potenciar la cultura en general coneixent altres visions noves i diferents. També es volen orga

...Àrea d'Urbanisme. Així mateix, els departaments d'Ensenyament, Esports i Cultura i Festes ocupen les plantes superiors, en règim de lloguer, de l'anomenada

...tat, a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), a l’Auditori i Museu de la Música, al Museu Naciona [[Categoria: Cultura]]

[[Categoria: cultura]]

Una cosa que caracteritza la cultura àrab és l'abundància. la qual cosa també ha d'estar reflectit en el men

...ues al llarg de l'any. Una oferta que permet als participants conèixer la cultura marinera, els diferents sistemes i mètodes de pesca, les espècies pròpie

La '''Colla Gegantera''' de Roses és una entitat de cultura popular catalana fundada l'any 1995. Els gegants de Roses són [[la Demètr

...a''' (Prats de Molló, 1831- la Jonquera, 1897) fou una persona de notable cultura i un gran afeccionat a la cacera i a l'excursionisme, d'on va extreure prin * Barris, Josep Maria "L'estiu Antic" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Ro

...encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de companyies ambulants ...focles, Èsquil i Eurípides a Roses?" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Ro

...Pere Coromines en destaca la seva obra infinita, la feina en defensa de la cultura catalana i l'esforç en la consolidació de les seves institucions cultural ...ia "Roses i les gràcies de l'Empordà" dins [http://www.roses.cat/la-vila/cultura-i-patrimoni/fitxers/publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Ro

...xcavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1982, pàg. 195.

...ntit i que han sentit els teus.<ref>August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre catala de Caracas, 1970. p.13 </ref> </poem></blockquote> de cara al mar.<ref>August Pi-sunyer, Poesies. Patronat de cultura del centre català de Caracas, 1970. p.15 </ref> </poem></blockquote>

...freqüentat sobretot durant el final del paleolític, concretament per la cultura magdaleniana que se situa '''entre el 10.000 i el 9.000 aC'''. ...onent llicència municipal d'obres, d'informe favorable del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Comissió Territorial de Patrimoni) amb car

...tre Internacional d´Intercanvis Culturals, amb el suport del Ministeri de Cultura i del Ministeri de l'Egeu. Josep Maria Barris hi presentà la comunicació

...hidroelèctriques en la Vall Fosca de Lleida, i el Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional li va concedir una beca per fotografiar masies del no ...otografies es troben en diversos arxius i fototeques com les del Centre de Cultura Popular i Tradicional, Corbis i AGStockUSA.

...moment, vaig fer la instrucció, però en poc temps em van fer delegat de cultura. Amb els meus pocs estudis havia d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, e

...l, en dos ubicacions que remetin al document audiovisual: des de l'apartat Cultura i des de l'AMR.

...any 1928 –i legalitzada l’any 1930- a l’entorn de la defensa de la cultura, la llibertat i Catalunya. Els membres de la Joventut promovien activitats

...gent de rei que tiren bombes i bales”, i continua amb altres mostres de cultura popular que fan referència als pobles del voltant i que donen '''testimoni

La Voz del Caos. Revista de Cultura va ser una publicació cultural de caràcter local, editada a Roses entre 1 ...2001 va ser el final d'aquell projecte que trencava amb la monotonia d'una cultura controlada pels diferents governs locals. Un dels articles d'opinió d'aque

...un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.</div>

...nar entre 6 i 7 barques amb els seus germans. Dels seus pares ha après la cultura de l'esforç i el treball, que ha aplicat al llarg de la seva vida.

...c de trobada per a un nucli, també petit, de persones interessades amb la cultura i la conversa informal. ...eu destí i ha aconseguit llaurar un ampli i fecund camp relacionat amb la cultura i l'ensenyament. Treballà tres anys a la [[casa Dalí de Port Lligat]], a

...] que se celebraren el mes de maig de [[2011]] per ocupar-se dels temes de cultura i educació. Malgrat que mai s’havia plantejat entrar en la política act

...tora Minoria Absoluta, per a TV3. També ha col·laborat amb el digital de cultura ''Núvol''.