-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
9 KB (1.430 paraules) - 15:06, 8 set 2011
-
...representen la creativitat dels qui l'habiten. En el paisatge trobem art, arquitectura, pensament i ciència, hi trobem també història, llengua, música i gastr
3 KB (495 paraules) - 21:13, 26 gen 2011
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
4 KB (662 paraules) - 21:51, 9 maig 2010
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
3 KB (428 paraules) - 11:07, 15 set 2020
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
4 KB (645 paraules) - 14:14, 29 gen 2011
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
4 KB (651 paraules) - 09:51, 30 abr 2010
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
3 KB (491 paraules) - 12:25, 8 feb 2011
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
3 KB (454 paraules) - 09:43, 30 abr 2010
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
2 KB (254 paraules) - 10:10, 17 oct 2016
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
3 KB (409 paraules) - 12:21, 8 feb 2011
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (259 paraules) - 13:10, 6 oct 2016
-
[[Categoria: Arquitectura]]
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
4 KB (570 paraules) - 09:54, 17 oct 2016
-
Arquitectura
4 KB (555 paraules) - 13:25, 22 març 2016
-
==Arquitectura==
9 KB (1.614 paraules) - 12:49, 18 maig 2018
-
...ocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van
8 KB (1.351 paraules) - 11:20, 20 oct 2020
-
==Arquitectura i estructura==
6 KB (970 paraules) - 13:35, 27 des 2011
-
==Arquitectura i estructura==
5 KB (840 paraules) - 19:01, 21 des 2016
-
arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en
L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la
18 KB (3.064 paraules) - 15:24, 29 gen 2024
-
...ava|Almadrava]] o la [[barraca de la Pelosa]]. Aquestes són una mostra d'arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l'exploten.
3 KB (421 paraules) - 13:18, 6 oct 2016
-
[[categoria: Arquitectura]]
10 KB (1.707 paraules) - 11:48, 15 juny 2022
-
[[Categoria: Arquitectura]]
8 KB (1.258 paraules) - 09:18, 8 jul 2021
-
[[Categoria: Arquitectura]]
6 KB (979 paraules) - 18:51, 13 maig 2020
-
...n voga durant aquesta l'època. És un dels pocs exemples d'aquest tipus d'arquitectura dels que disposa Roses. La casa Mallol pertany al petit grup d'edificis que
[[Categoria: Arquitectura]]
8 KB (1.365 paraules) - 19:19, 12 maig 2020
-
[[Categoria: Arquitectura]]
6 KB (1.059 paraules) - 19:03, 12 maig 2020
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (369 paraules) - 12:51, 13 des 2021
-
[[Categoria: Arquitectura]]
6 KB (1.095 paraules) - 19:31, 12 maig 2020
-
[[Categoria: Arquitectura]]
1 KB (210 paraules) - 13:28, 27 nov 2009
-
[[Categoria: Arquitectura]]
3 KB (558 paraules) - 12:38, 12 oct 2016
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (242 paraules) - 15:43, 1 març 2015
-
[[Categoria: Arquitectura]]
1 KB (217 paraules) - 19:37, 12 maig 2020
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (265 paraules) - 09:12, 20 oct 2017
-
[[Categoria: Arquitectura]]
538 B (94 paraules) - 19:16, 9 maig 2010
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
3 KB (505 paraules) - 12:26, 8 feb 2011
-
* Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Gi
5 KB (738 paraules) - 12:24, 8 feb 2011
-
[[Category: Arquitectura]]
L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, del
6 KB (1.076 paraules) - 18:55, 12 maig 2020
-
[[Categoria: arquitectura]]
10 KB (1.707 paraules) - 21:04, 27 des 2011
-
[[Categoria:Arquitectura]]
==Arquitectura==
5 KB (814 paraules) - 18:39, 2 abr 2012
-
[[Categoria: Arquitectura]]
4 KB (629 paraules) - 17:20, 9 abr 2014
-
...onicolau.jpg|350px|thumb|dreta| Nicolau Maria Rubió i Tudurí /Quaderns d'arquitectura i urbanisme ]]
[[Categoria: Arquitectura]]
7 KB (1.174 paraules) - 13:10, 27 ago 2014
-
[[Categoria: Arquitectura]]
6 KB (902 paraules) - 13:08, 27 ago 2014
-
[[Categoria: Arquitectura]]
4 KB (725 paraules) - 10:40, 12 set 2014
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (303 paraules) - 10:43, 12 set 2014
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (262 paraules) - 10:45, 12 set 2014
-
[[Categoria: Arquitectura]]
2 KB (330 paraules) - 10:51, 12 set 2014
-
...d'Enginyers. Més endavant, ja a Barcelona, va obtenir la llicenciatura en Arquitectura (1930).
[[Categoria: Arquitectura]]
4 KB (654 paraules) - 10:48, 4 oct 2022
-
...ella encara no havia presentat el projecte final per acabar els estudis d'arquitectura. En aquella època també van col·laborar amb l'arquitecte Francesc Risque
...seva principal influència en el món de l'arquitectura és el moviment d'arquitectura moderna,''' i l'obra d’arquitectes com Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Le
3 KB (562 paraules) - 09:19, 8 jul 2021
-
...General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (C
* «Búnquers del far». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
3 KB (545 paraules) - 19:09, 16 abr 2020
-
[[Categoria:Arquitectura]]
...al va ser aprovat definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme i Arquitectura el dia 16 de juliol de 1966. La superfície afectada era de 142.000 m2, 14
18 KB (2.956 paraules) - 09:21, 8 jul 2021
-
[[categoria:Arquitectura]]
1 KB (170 paraules) - 20:13, 19 des 2017
-
...a, '''la darrera que projectà Duran i Reynals''', està emmarcada en l''''arquitectura del moviment racionalista'''. L'arquitecte barceloní accedí a projectar e
...l motivo de la familia promotora. El edificio recibe las influencias de la arquitectura racionalista italiana y de una cierta voluntad de representar con un lengua
7 KB (1.130 paraules) - 18:40, 13 maig 2020
