-
...rs hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.
...4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sant
10 KB (1.545 paraules) - 14:50, 25 ago 2009
-
[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]
[[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
9 KB (1.430 paraules) - 15:06, 8 set 2011
-
[[Imatge:Creudencobertella1.jpg|350px|thumb|dreta|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya,
7 KB (1.118 paraules) - 20:45, 26 gen 2011
-
...logia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
...t en un túmul artificial de tendència circular que no s'ha conservat. En la seva construcció
5 KB (807 paraules) - 14:19, 29 gen 2011
-
[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]]
[[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]
4 KB (662 paraules) - 21:51, 9 maig 2010
-
...2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]]
[[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]
3 KB (428 paraules) - 11:07, 15 set 2020
-
[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la vila medieval]]
[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]
4 KB (645 paraules) - 14:14, 29 gen 2011
-
...nterior de la [[Ciutadella]], situat al sector nordoest, a tocar el talús la cortina entre els baluards de sant Andreu i sant Jaume.
...ana principal s'observen la llinda i la part inferior d'una porta central, la principal, emmarcada amb carreus regulars, i també quatre probables obertu
4 KB (651 paraules) - 09:51, 30 abr 2010
-
Recinte fortificat dins la [[Ciutadella]].
...arar amb la finalitat d’aconseguir un lloc per a la defensa de la costa. La nova obra es va adaptar a les torres medievals preexistents.
3 KB (491 paraules) - 12:25, 8 feb 2011
-
[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, C
...ncideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.
3 KB (454 paraules) - 09:43, 30 abr 2010
-
...la medieval, adossat a la quarta torre començant pel sud, a l'interior de la [[Ciutadella]].
...na petita finestra alta i estreta amb arc de mig punt. La porta se situa a la façana de migdia. En conjunt, tots aquests elements són producte d'una i
2 KB (254 paraules) - 10:10, 17 oct 2016
-
...ior de la capçalera de l'església i l'extrem nord del llenç oriental de la muralla medieval.
...d'enlluït de calç. A aquesta altura hi ha una renglera d'espitlleres. A la part superior del mur s'observa una línia de forats de l'embigat que supor
3 KB (409 paraules) - 12:21, 8 feb 2011
-
...sireina3.jpg|350px|thumb|dreta|Làpida commemorativa de la construcció de la reforma del sistema defensiu]]
...es troba a l'exterior de la [[Ciutadella]], a costat que toca la riera de la Trencada.
4 KB (570 paraules) - 09:54, 17 oct 2016
-
[[Imatge:Cista_plagates.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de la cista del Pla de les Gates o també anomenada de les escombraries]]
...[Pla de les Gates]], per damunt del serrat de la [[Torre del Sastre]] i de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud
5 KB (858 paraules) - 13:16, 8 ago 2015
-
[[Imatge:Cista_palt.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de la cista localitzada al costat del puig Alt]]
...ions suficients per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 2 metres de longitud, mig metre d'amplada i només s'han conser
4 KB (648 paraules) - 13:19, 8 ago 2015
-
Aquestes són les categories admeses a la Rosespèdia. Per veure les categories en ús, aneu a [[Especial:Categories]
...s dels articles entri dins la temàtica d'emocions, per ajudar a alimentar la filosofia del projecte.''
4 KB (555 paraules) - 13:25, 22 març 2016
-
...e i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una
...recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.
9 KB (1.614 paraules) - 12:49, 18 maig 2018
-
[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]]
[[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]
8 KB (1.351 paraules) - 11:20, 20 oct 2020
-
[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]]
[[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]
7 KB (1.064 paraules) - 13:33, 27 des 2011
-
...a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.
...es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les
5 KB (920 paraules) - 09:26, 8 jul 2021
-
...ra el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]]
La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un j
2 KB (375 paraules) - 11:39, 1 oct 2016
-
...s són un patró comú entre la gent de la costa. L'empordanesa també té la seva:
...es transmeten amb rapidesa d'una punta a l'altra de la nau. Si no fos per la intervenció fantàstica d'aquestes criatures marines les maniobres resulta
1 KB (233 paraules) - 12:44, 5 ago 2009
-
...olitàries, illots i coves marines. Les sirenes de la badia de Roses tenen la seva pròpia història:
...erra, en el lloc conegut per Les Coves de les Encantades, just als peus de la muntanya de Rodes. Quan es feia fosc els habitants de Palau-saverdera, Rose
2 KB (319 paraules) - 14:36, 13 nov 2009
-
...quest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent:
...e sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-save
1.009 B (159 paraules) - 16:46, 22 abr 2010
-
...en i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la següent:
...quan la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edi
3 KB (529 paraules) - 13:37, 29 jul 2014
-
...bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és la narració dels fets:
...ra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector que il.lumina la popa del mercant, on es pot llegir: MANUEL - VALENCIA.
4 KB (713 paraules) - 13:50, 19 jul 2010
-
...primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets:
...ició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.
3 KB (466 paraules) - 13:51, 19 jul 2010
-
...s amb l'illa de [[Massa d'Oros]], davant del [[cap de Creus]]. Aquesta és la narració dels fets:
...ada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.
3 KB (474 paraules) - 23:05, 20 maig 2010
-
..., no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":
...per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc
4 KB (641 paraules) - 11:16, 19 març 2018
-
...esaRoses.jpg|730px|thumb|dreta|Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses]]
5 KB (805 paraules) - 20:59, 26 gen 2011
-
...nseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es va donar per desapareguda i cinc foren f
2 KB (394 paraules) - 11:42, 5 ago 2009
-
[[Imatge:Falconera badia.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de punta Falconera]]
...camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional.
8 KB (1.290 paraules) - 19:19, 15 feb 2011
-
...p Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:
3 KB (526 paraules) - 19:27, 22 feb 2016
-
...Mediterrani, ja que fins ara només s'havia detectat al sud d'Itàlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Me
...i la ''Madrepora oculata''. En la investigació també hi va prendre part la biòloga de l´entitat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifesta
5 KB (783 paraules) - 20:09, 28 ago 2009
-
[[Imatge:Corallgirona.jpg|350px|thumb|dreta|Corall vermell de la costa gironina]]
...|350px|thumb|dreta|Cova de corall vermell, d'un any per l'altre, efecte de la pesca il.legal]]
11 KB (1.833 paraules) - 20:10, 28 ago 2009
-
...lt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[il
...s (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals
18 KB (3.064 paraules) - 15:24, 29 gen 2024
-
...esprés va anar cap a Malta, va passar pel canal de Suez i es va dirigir a la ciutat xinesa.
...ar moltes vacunes, però alguns homes van morir. Allà ens va impressionar la misèria, ja que hi havia molta gana".
3 KB (541 paraules) - 14:15, 1 oct 2015
-
...arme rosaberta.jpg|350px|thumb|dreta| Barques a la badia, probablement per la processó del Carme/AMR - Fons Rosa Berta]]
...qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la [[tramuntana]] i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es person
3 KB (544 paraules) - 14:50, 12 jul 2015
-
...ncarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]]
...|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]
5 KB (894 paraules) - 15:19, 29 gen 2024
-
[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]]
...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti
5 KB (851 paraules) - 21:22, 23 maig 2012
-
...un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions al
...per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urb
4 KB (648 paraules) - 16:45, 14 juny 2012
-
...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb
42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa
4 KB (754 paraules) - 13:27, 7 nov 2013
-
...thumb|dreta|L'ermita de la cala Calís, probablement l'edifici original de la Casa Camprubí (AMR, Col·lecció Reixach).]]
...Civil]] i el recinte va ser utilitzat com estable. Anys més tard, durant la dècada dels 50, els murs que en resten són rehabilitats com a habitatge.
2 KB (341 paraules) - 23:25, 20 maig 2010
-
...b|dreta|Restes de l'edifici militar i vista de Cala Montjoi des del cim de la Morisca.]]
...medieval (s. XIII-XV) que va existir en aquest emplaçament o si més no, la va arrasar fins a nivell de fonaments perquè actualment, tot i l’abandó
2 KB (330 paraules) - 16:26, 2 set 2009
-
...i la Farella, per les senyals que s’hi deurien emetre en cas de perill a la costa.
...otacions d’ús han de configurar un fons de referència que n’asseguri la preservació del testimoni cultural implícit.
1 KB (221 paraules) - 21:18, 22 abr 2010
-
[[Imatge:La_garriga.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de murs en el turó de la Garriga]]
...una estació romana. El material però no permet datar-la ni endevinar-ne la seva funcionalitat.
4 KB (741 paraules) - 17:23, 11 set 2009
-
[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]]
...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]
2 KB (355 paraules) - 23:46, 1 set 2009
-
...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta.
...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret
19 KB (3.292 paraules) - 08:34, 16 ago 2022
-
[[Fitxer:6154508322_723aa65ce7_b.jpg|350px|thumb|dreta| Vista lateral de la casa]]
...metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.
8 KB (1.258 paraules) - 09:18, 8 jul 2021
-
[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, C
...ncideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.
3 KB (505 paraules) - 12:26, 8 feb 2011
