Resultats de la cerca

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
  • [[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]] ...ue en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves x
    10 KB (1.545 paraules) - 14:50, 25 ago 2009
  • ...ciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de
    9 KB (1.430 paraules) - 15:06, 8 set 2011
  • ...d-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases construc
    4 KB (662 paraules) - 21:51, 9 maig 2010
  • ...'un edifici situat al sector sud de la vila medieval, a tocar el llenç de mar de la muralla medieval. Era la residència del governador militar de la pla ...ils en època medieval i que després fos destinada a usos relacionats amb el comandament militar.
    3 KB (428 paraules) - 11:07, 15 set 2020
  • [[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]] ...la Ciutadella. Els setges militars dels segle XVII i XVIII varen provocar el seu progressiu despoblament.
    4 KB (645 paraules) - 14:14, 29 gen 2011
  • L’any 1827, quan la Ciutadella ja estava inutilitzada, el [[baluard de Sant Joan]] es va reparar amb la finalitat d’aconseguir un l ...interna del baluard. El mur nord comprèn l'extrem de ponent del llenç de mar de la muralla medieval amb dues d'aquest mur s'obria la porta del reducte.
    3 KB (491 paraules) - 12:25, 8 feb 2011
  • És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central ...dins el conjunt arquitectònic. D'una banda, hi ha les ales est i nord i el tram de migdia de l'ala de ponent, on s'observa una distribució regular d
    4 KB (578 paraules) - 13:15, 1 jul 2020
  • ...a a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...cions. Les obertures es distribueixen dues per parament. Les del costat de mar no estan arrenglerades sinó que es disposen a diferent altura.
    1 KB (184 paraules) - 12:21, 8 feb 2011
  • ...va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de ...suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa ú
    5 KB (858 paraules) - 13:16, 8 ago 2015
  • ===EL MEDI FÍSIC=== ====EL RELLEU====
    4 KB (555 paraules) - 13:25, 22 març 2016
  • El període històric que comprèn el baix imperi romà i l’època de dominació visigoda en un augment demogràfic i un increment dels contactes comercials amb el nord d’Àfrica que
    24 membres (0 subcategories, 0 fitxers) - 18:09, 5 ago 2009
  • ...asílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt. ...-cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva
    9 KB (1.614 paraules) - 12:49, 18 maig 2018
  • ...r una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port. ...trucció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.
    8 KB (1.351 paraules) - 11:20, 20 oct 2020
  • [[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] ...ent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.
    7 KB (1.064 paraules) - 13:33, 27 des 2011
  • [[Imatge:Guardiola.jpg|350px|thumb|dreta| El castell actualment està molt enrunat i s'hi ha construït una barraca de p ...Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.
    5 KB (840 paraules) - 19:01, 21 des 2016
  • [[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...l nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.
    5 KB (920 paraules) - 09:26, 8 jul 2021
  • [[Imatge:Rotlla3.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la lle ...ns sembla, els dos mantenien un idil·li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
    2 KB (375 paraules) - 11:39, 1 oct 2016
  • ...stica d'aquestes criatures marines les maniobres resultarien impossibles i el risc d'encallar en un escull seria molt elevat. <ref>"L'Empordà fantàstic [[Categoria: La badia i mar obert]]
    1 KB (233 paraules) - 12:44, 5 ago 2009
  • ...en comitiva al monestir per assistir als oficis i les sirenes aprofitaven el moment per sortir dels seus caus a veure si podien seduir algun feligrès d El mateix succeïa amb les gojes. Aquell que podia furtar un vel de sirena era
    2 KB (319 paraules) - 14:36, 13 nov 2009
  • ...al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabri
    1.009 B (159 paraules) - 16:46, 22 abr 2010
  • [[Imatge: Georges andres.jpg|350px|thumb|dreta|El veler Georges André embarrancat. Roses, Agost de 1922/ Fons particular: Ma ...ar el nom de la càrrega que portaven als petits vaixells que naufraguen i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la segü
    3 KB (529 paraules) - 13:37, 29 jul 2014
  • ...ar un mercant que portava subministres al bàndol republicà, tot trencant el bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és l ...la seva direcció. Quan només dos-cents metres separen els dos vaixells, el creuer maniobra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector q
    4 KB (713 paraules) - 13:50, 19 jul 2010
  • ...a ser torpedejat pel creuer'' [[Bombardeig del Canarias|Canarias]]'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és ...issades la Senyera i la bandera roja. En aquest moment, ja són 2/4 de 5, el ''Canarias'', ja que es tracta d'aquest vaixell, issa la bandera monàrquic
    3 KB (466 paraules) - 13:51, 19 jul 2010
  • [[Imatge:Melchuca.jpg|350px|thumb|dreta|El Melchuca, embarrancat]] .... La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb un
    3 KB (474 paraules) - 23:05, 20 maig 2010
  • [[Imatge:Phedon.jpg|350px|thumb|dreta|Submarinista en el Phedon. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":
    4 KB (641 paraules) - 11:16, 19 març 2018
  • ...tja i a una escassa profunditat, set metres. El relat del seu naufragi és el següent: ...mitjà eficaç d'aprovisionar l'exèrcit napoleònic d'ocupació sigui el marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrani fr
    5 KB (805 paraules) - 20:59, 26 gen 2011
  • ...més al nord. La V-13 va naufragar a conseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es ...mercants que vénen de França amb subministraments per la República fins el port de Sant Feliu de Guíxols, on serà rellevada, o bé directament a Bar
    2 KB (394 paraules) - 11:42, 5 ago 2009
  • ...Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi ...tivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i p
    8 KB (1.290 paraules) - 19:19, 15 feb 2011
  • ...i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis. ...retirat de [[Cala Canadell]] per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.
    3 KB (526 paraules) - 19:27, 22 feb 2016
  • ...l blanc del tipus ''Lophelia pertusa'', de 100 metres d'extensió, al fons marí del Cap de Creus<ref>''[http://www.icm.csic.es/icmdivulga/ca/campana-cora ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.
    5 KB (783 paraules) - 20:09, 28 ago 2009
  • ...es penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé ...nstrucción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pr
    11 KB (1.833 paraules) - 20:10, 28 ago 2009
  • [[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]] ...iques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.
    18 KB (3.064 paraules) - 15:24, 29 gen 2024
  • La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que mill
    4 KB (719 paraules) - 19:44, 24 jul 2021
  • [[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]
    18 KB (3.161 paraules) - 13:38, 27 des 2011
  • ...hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas de les Figueres]]. ...licana, i quan va ser bé... Gardela, per què et vull!". Recorda que vora mar estava ple de gent, i quan va començar a disparar no va quedar ningú, tot
    3 KB (628 paraules) - 19:32, 2 oct 2015
  • ...olt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el turisme i sobre el canvi sofert pel poble en aquests últims anys. ...xer a Vacallo, un petit poble de muntanya de la Suïssa italiana, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerr
    4 KB (698 paraules) - 18:57, 2 oct 2015
  • ...va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gène ...uè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats q
    4 KB (698 paraules) - 14:48, 30 nov 2015
  • ...rda que a vegades mirava Roses des del Cap de l'Home i feia com si agafés el poble entre els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar ...ses. Als onze anys va començar a treballar a la barca que s'havia comprat el seu pare, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altr
    4 KB (714 paraules) - 19:02, 2 oct 2015
  • ...l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producc ...ia. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    2 KB (305 paraules) - 12:04, 5 ago 2009
  • ...manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona. ...un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa aca
    3 KB (544 paraules) - 14:50, 12 jul 2015
  • ''el castell de la Garriga'' ''i el castell de Quermançó''
    1 KB (232 paraules) - 13:51, 19 abr 2015
  • ...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    1 KB (206 paraules) - 21:29, 15 gen 2011
  • ...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    1 KB (174 paraules) - 21:27, 15 gen 2011
  • ...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    685 B (98 paraules) - 15:15, 10 feb 2021
  • [[Imatge:Xameca_futbol.jpg|350px|thumb|dreta| Quadre sobre el futbol d'en “Xameca” / AMR. Autor: Francesc Guillamet. Fons Ajuntament ...es. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    4 KB (726 paraules) - 10:20, 29 nov 2021
  • ...marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." ...tic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.
    2 KB (320 paraules) - 14:22, 1 oct 2015
  • ...t confirma que la barca es diu Marrasé</ref>, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[c ...nxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explic
    2 KB (430 paraules) - 13:22, 9 oct 2015
  • ...kquote><poem>Va néixer a Higuera la Real, província de Badajoz, el 1914. El seu pare era contractista d'obres. Va arribar a Roses quan va acabar la gue ...anosa y se tenía que ir con botas de agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va comença
    2 KB (453 paraules) - 18:42, 16 feb 2016
  • ...que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en miniatura. El tipus de barca que fa és l'anomenada parella, dita així perquè anaven se Tot i la seva edat, el seu cos encara manté la força dels mariners, i la seva salut és bona. Ai
    2 KB (321 paraules) - 14:33, 1 oct 2015
  • [[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...a ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidènc
    2 KB (366 paraules) - 19:48, 25 ago 2014

Vés a (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).