Resultats de la cerca

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
  • [[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]] ...ue en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves x
    10 KB (1.545 paraules) - 13:50, 25 ago 2009
  • ...ciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de
    9 KB (1.430 paraules) - 14:06, 8 set 2011
  • ...d-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases construc
    4 KB (662 paraules) - 20:51, 9 maig 2010
  • ...'un edifici situat al sector sud de la vila medieval, a tocar el llenç de mar de la muralla medieval. Era la residència del governador militar de la pla ...ils en època medieval i que després fos destinada a usos relacionats amb el comandament militar.
    3 KB (428 paraules) - 10:07, 15 set 2020
  • [[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]] ...la Ciutadella. Els setges militars dels segle XVII i XVIII varen provocar el seu progressiu despoblament.
    4 KB (645 paraules) - 13:14, 29 gen 2011
  • L’any 1827, quan la Ciutadella ja estava inutilitzada, el [[baluard de Sant Joan]] es va reparar amb la finalitat d’aconseguir un l ...interna del baluard. El mur nord comprèn l'extrem de ponent del llenç de mar de la muralla medieval amb dues d'aquest mur s'obria la porta del reducte.
    3 KB (491 paraules) - 11:25, 8 feb 2011
  • És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central ...dins el conjunt arquitectònic. D'una banda, hi ha les ales est i nord i el tram de migdia de l'ala de ponent, on s'observa una distribució regular d
    4 KB (578 paraules) - 12:15, 1 jul 2020
  • ...a a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...cions. Les obertures es distribueixen dues per parament. Les del costat de mar no estan arrenglerades sinó que es disposen a diferent altura.
    1 KB (184 paraules) - 11:21, 8 feb 2011
  • ...va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de ...suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa ú
    5 KB (858 paraules) - 12:16, 8 ago 2015
  • ===EL MEDI FÍSIC=== ====EL RELLEU====
    4 KB (555 paraules) - 12:25, 22 març 2016
  • ...asílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt. ...-cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva
    9 KB (1.614 paraules) - 11:49, 18 maig 2018
  • ...r una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port. ...trucció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.
    8 KB (1.351 paraules) - 10:20, 20 oct 2020
  • [[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] ...ent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.
    7 KB (1.064 paraules) - 12:33, 27 des 2011
  • [[Imatge:Guardiola.jpg|350px|thumb|dreta| El castell actualment està molt enrunat i s'hi ha construït una barraca de p ...Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.
    5 KB (840 paraules) - 18:01, 21 des 2016
  • [[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...l nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.
    5 KB (920 paraules) - 08:26, 8 jul 2021
  • [[Imatge:Rotlla3.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la lle ...ns sembla, els dos mantenien un idil·li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.
    2 KB (375 paraules) - 10:39, 1 oct 2016
  • ...stica d'aquestes criatures marines les maniobres resultarien impossibles i el risc d'encallar en un escull seria molt elevat. <ref>"L'Empordà fantàstic [[Categoria: La badia i mar obert]]
    1 KB (233 paraules) - 11:44, 5 ago 2009
  • ...en comitiva al monestir per assistir als oficis i les sirenes aprofitaven el moment per sortir dels seus caus a veure si podien seduir algun feligrès d El mateix succeïa amb les gojes. Aquell que podia furtar un vel de sirena era
    2 KB (319 paraules) - 13:36, 13 nov 2009
  • ...al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabri
    1.009 B (159 paraules) - 15:46, 22 abr 2010
  • [[Imatge: Georges andres.jpg|350px|thumb|dreta|El veler Georges André embarrancat. Roses, Agost de 1922/ Fons particular: Ma ...ar el nom de la càrrega que portaven als petits vaixells que naufraguen i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la segü
    3 KB (529 paraules) - 12:37, 29 jul 2014
  • ...ar un mercant que portava subministres al bàndol republicà, tot trencant el bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és l ...la seva direcció. Quan només dos-cents metres separen els dos vaixells, el creuer maniobra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector q
    4 KB (713 paraules) - 12:50, 19 jul 2010
  • ...a ser torpedejat pel creuer'' [[Bombardeig del Canarias|Canarias]]'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és ...issades la Senyera i la bandera roja. En aquest moment, ja són 2/4 de 5, el ''Canarias'', ja que es tracta d'aquest vaixell, issa la bandera monàrquic
    3 KB (466 paraules) - 12:51, 19 jul 2010
  • [[Imatge:Melchuca.jpg|350px|thumb|dreta|El Melchuca, embarrancat]] .... La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb un
    3 KB (474 paraules) - 22:05, 20 maig 2010
  • [[Imatge:Phedon.jpg|350px|thumb|dreta|Submarinista en el Phedon. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":
    4 KB (641 paraules) - 10:16, 19 març 2018
  • ...tja i a una escassa profunditat, set metres. El relat del seu naufragi és el següent: ...mitjà eficaç d'aprovisionar l'exèrcit napoleònic d'ocupació sigui el marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrani fr
    5 KB (805 paraules) - 19:59, 26 gen 2011
  • ...més al nord. La V-13 va naufragar a conseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es ...mercants que vénen de França amb subministraments per la República fins el port de Sant Feliu de Guíxols, on serà rellevada, o bé directament a Bar
    2 KB (394 paraules) - 10:42, 5 ago 2009
  • ...Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi ...tivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i p
    8 KB (1.290 paraules) - 18:19, 15 feb 2011
  • ...i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis. ...retirat de [[Cala Canadell]] per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.
    3 KB (526 paraules) - 18:27, 22 feb 2016
  • ...l blanc del tipus ''Lophelia pertusa'', de 100 metres d'extensió, al fons marí del Cap de Creus<ref>''[http://www.icm.csic.es/icmdivulga/ca/campana-cora ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.
    5 KB (783 paraules) - 19:09, 28 ago 2009
  • ...es penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé ...nstrucción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pr
    11 KB (1.833 paraules) - 19:10, 28 ago 2009
  • [[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]] ...iques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.
    18 KB (3.064 paraules) - 14:24, 29 gen 2024
  • La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que mill
    4 KB (719 paraules) - 18:44, 24 jul 2021
  • [[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]
    18 KB (3.161 paraules) - 12:38, 27 des 2011
  • ...hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas de les Figueres]]. ...licana, i quan va ser bé... Gardela, per què et vull!". Recorda que vora mar estava ple de gent, i quan va començar a disparar no va quedar ningú, tot
    3 KB (628 paraules) - 18:32, 2 oct 2015
  • ...olt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el turisme i sobre el canvi sofert pel poble en aquests últims anys. ...xer a Vacallo, un petit poble de muntanya de la Suïssa italiana, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerr
    4 KB (698 paraules) - 17:57, 2 oct 2015
  • ...va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gène ...uè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats q
    4 KB (698 paraules) - 13:48, 30 nov 2015
  • ...rda que a vegades mirava Roses des del Cap de l'Home i feia com si agafés el poble entre els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar ...ses. Als onze anys va començar a treballar a la barca que s'havia comprat el seu pare, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altr
    4 KB (714 paraules) - 18:02, 2 oct 2015
  • ...l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producc ...ia. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    2 KB (305 paraules) - 11:04, 5 ago 2009
  • ...manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona. ...un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa aca
    3 KB (544 paraules) - 13:50, 12 jul 2015
  • ''el castell de la Garriga'' ''i el castell de Quermançó''
    1 KB (232 paraules) - 12:51, 19 abr 2015
  • ...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    1 KB (206 paraules) - 20:29, 15 gen 2011
  • ...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    1 KB (174 paraules) - 20:27, 15 gen 2011
  • ...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    685 B (98 paraules) - 14:15, 10 feb 2021
  • [[Imatge:Xameca_futbol.jpg|350px|thumb|dreta| Quadre sobre el futbol d'en “Xameca” / AMR. Autor: Francesc Guillamet. Fons Ajuntament ...es. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie
    4 KB (726 paraules) - 09:20, 29 nov 2021
  • ...marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." ...tic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.
    2 KB (320 paraules) - 13:22, 1 oct 2015
  • ...t confirma que la barca es diu Marrasé</ref>, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[c ...nxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explic
    2 KB (430 paraules) - 12:22, 9 oct 2015
  • ...kquote><poem>Va néixer a Higuera la Real, província de Badajoz, el 1914. El seu pare era contractista d'obres. Va arribar a Roses quan va acabar la gue ...anosa y se tenía que ir con botas de agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va comença
    2 KB (453 paraules) - 17:42, 16 feb 2016
  • ...que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en miniatura. El tipus de barca que fa és l'anomenada parella, dita així perquè anaven se Tot i la seva edat, el seu cos encara manté la força dels mariners, i la seva salut és bona. Ai
    2 KB (321 paraules) - 13:33, 1 oct 2015
  • [[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...a ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidènc
    2 KB (366 paraules) - 18:48, 25 ago 2014
  • ...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
    7 KB (1.121 paraules) - 09:54, 21 abr 2016
  • ...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:
    5 KB (825 paraules) - 11:19, 24 jul 2015
  • ...a en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya. ...t la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.
    5 KB (851 paraules) - 20:22, 23 maig 2012
  • [[Fitxer:19771997.jpeg|350px|thumb|dreta|Moviments sísmics a Catalunya en el periode 1977 - 1997]] ...e terratrèmols que, molt probablement, es poden haver sentit a Roses (amb el lloc de l’epicentre i/o zones on es registraren moviments):
    3 KB (578 paraules) - 16:12, 25 gen 2012
  • ...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era
    4 KB (643 paraules) - 10:11, 11 març 2014
  • ...t amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant Camp de treballs forçats utilitzat durant la guerra civil i el principi de la postguerra.
    4 KB (754 paraules) - 12:27, 7 nov 2013
  • ...reforma que segurament va eliminar les antigues construccions que ocupaven el pla per aprofitar-ne les pedres. Aquestes antigues estructures eren conegu ...riors ja que hi ha notícies d’una altra greu epidèmia l’any 1588, en el que la Vila de Roses va haver-ne de lamentar greus conseqüències.
    3 KB (461 paraules) - 16:40, 2 set 2009
  • ...n el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una est El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció
    1 KB (203 paraules) - 18:11, 25 ago 2009
  • ...aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-l ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).
    1 KB (170 paraules) - 10:20, 14 juny 2014
  • És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.
    742 B (117 paraules) - 19:32, 28 ago 2009
  • <div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platj ...diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge
    6 KB (1.007 paraules) - 08:19, 8 jul 2021
  • ....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...r que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]].
    2 KB (355 paraules) - 22:46, 1 set 2009
  • ...at dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.
    10 KB (1.707 paraules) - 10:48, 15 juny 2022
  • Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua. Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales.
    815 B (137 paraules) - 18:03, 2 set 2009
  • De dia a mar obert volant molt arran de l’aigua, a vegades sembla que camini sobre la És l’ocell marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la c
    885 B (144 paraules) - 20:14, 26 gen 2011
  • A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només
    3 KB (482 paraules) - 20:17, 26 gen 2011
  • ...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. ...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit.
    772 B (131 paraules) - 15:42, 3 set 2009
  • Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.
    942 B (157 paraules) - 17:36, 3 set 2009
  • ...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta.
    1 KB (214 paraules) - 10:08, 14 juny 2014
  • ...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.
    2 KB (285 paraules) - 18:42, 20 juny 2016
  • * Gla de mar (''Balanus perforatus'') [[Categoria: El medi marí]]
    837 B (112 paraules) - 17:14, 25 set 2009
  • [[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] * Orella de mar (''Haliotis lamellosa'') o sabateta de mar, la closca també s'anomena sabateta del nen Jesús
    1 KB (145 paraules) - 20:11, 22 feb 2016
  • Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependè ...er construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïll
    3 KB (570 paraules) - 10:25, 8 maig 2012
  • ..."CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a ...el Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. A
    19 KB (3.292 paraules) - 07:34, 16 ago 2022
  • [[Categoria:El turisme]] ...es d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerci
    3 KB (538 paraules) - 10:16, 4 nov 2022
  • ...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder
    8 KB (1.258 paraules) - 08:18, 8 jul 2021
  • ...xample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes. El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comer
    6 KB (979 paraules) - 17:51, 13 maig 2020
  • ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar. ...Francesc Cambó, amb la filla dels Mallol, la Mercè, amb qui es va casar el 1945 a Buenos Aires.
    8 KB (1.365 paraules) - 18:19, 12 maig 2020
  • ...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX. ...amental de poc relleu acabat en unes mènsules que emulen capitells. Entre el pis i la galeria superior hi ha un relleu amb sanefes florals. La composici
    6 KB (1.059 paraules) - 18:03, 12 maig 2020
  • ...' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, princi ...cació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada to
    2 KB (369 paraules) - 11:51, 13 des 2021
  • ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral. ...aritats ja que n’hi ha un que agrupa les dues obertures de l’esquerra. El balcó que es situa sobre l’entrada està suportat per dues mènsules.
    6 KB (1.095 paraules) - 18:31, 12 maig 2020
  • ...a vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la pre ...l pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.
    1 KB (229 paraules) - 12:56, 21 set 2009
  • ...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] ...es cases del passeig formen un conjunt homogeni de construccions davant de mar.
    3 KB (558 paraules) - 11:38, 12 oct 2016
  • També anomenada grota o eriçó de mar. [[Categoria: El medi marí]]
    663 B (101 paraules) - 16:31, 24 set 2009
  • [[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.
    799 B (130 paraules) - 20:39, 17 nov 2010
  • * Ventall de mar (''Udotea petiolata'') [[Categoria: El medi marí]]
    856 B (116 paraules) - 17:29, 25 set 2009
  • També anomenat cap-roig o polla de mar. ...re els 10 i 500 m. És més aviat nocturn. Pot arribar a pesar 3 kg, però el és més habitual veure peixos de 1 a 1,5 kg.
    811 B (129 paraules) - 10:24, 14 juny 2014
  • [[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...s dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament es relaxa. L'any 1642 els terços veterans són relle
    4 KB (729 paraules) - 14:19, 1 maig 2010
  • ...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí * L’únic color admès en els parament de façana és el blanc.
    1 KB (217 paraules) - 18:37, 12 maig 2020
  • [[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...stat de mar. A l’extrem oposat, al nord, hi havia la [[Porta de Terra]]. El portal és d’estil renaixentista i s’inspira en models clàssics. Una b
    538 B (94 paraules) - 18:16, 9 maig 2010
  • ...s el que es troba a l’extrem SW de la [[Ciutadella]], situat davant del mar. La reconstrucció que s’ha fet permet veure les troneres descobertes des
    548 B (87 paraules) - 17:07, 9 maig 2010
  • [[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...la vila medieval. Al seu lloc es va arranjar un jardí, que es coneix amb el nom de [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del Governador]]. Per la
    5 KB (818 paraules) - 19:29, 22 maig 2011
  • ...i una drassana. El port disposava d’un moll i una torre, ja construïts el 1311. Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, que té origen en època mediev
    5 KB (738 paraules) - 11:24, 8 feb 2011
  • ...llenços del costat de mar i la construcció de la [[Ciutadella]], al XVI, el dels costat oest i nord.
    549 B (90 paraules) - 12:59, 29 des 2011
  • ...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. ...ixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.
    2 KB (389 paraules) - 17:03, 29 oct 2014
  • ...ig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar
    1 KB (237 paraules) - 07:56, 17 juny 2021
  • .... Hi ha una platja molt rocosa. L'aigua és cristal·lina i molt profunda. El fons també és molt rocós. ...més del restaurant del càmping també s'hi troba el famós restaurant [[el Bulli]].
    722 B (127 paraules) - 10:17, 1 juny 2021
  • [[Fitxer:creuercanarias.jpg|350px|thumb|dreta|Creuer Canarias]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[ ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.
    11 KB (1.890 paraules) - 12:30, 1 oct 2015
  • ...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...internacional, organizado también por el club de Ajedrez de Barcelona, en el que tomarán parte los maestros extranjeros Flohr, Grob, Reilly, Koltanowsk
    1 KB (166 paraules) - 12:58, 22 jul 2010
  • ==El conflicte== ...amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.
    4 KB (607 paraules) - 19:53, 8 març 2011
  • ...tava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Roses]] en els últims cent anys. ...pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dir
    14 KB (2.492 paraules) - 17:33, 30 març 2016
  • ...s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...cit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar
    2 KB (364 paraules) - 18:36, 25 abr 2012
  • ...ona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "teixit social". ...e socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democràtic]]. No sabem pràcticament res de les activit
    11 KB (1.759 paraules) - 17:23, 24 oct 2016
  • ...ines, superant inclús en alguns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona. ...i emmagatzemant tot tipus d'organismes marins i estris relacionats amb la mar, així com nombroses peces arqueològiques.
    11 KB (1.851 paraules) - 17:47, 20 ago 2010
  • El Grup de Teatre de Roses (GTR) és una agrupació teatral de la vila fundada ...actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.
    12 KB (2.143 paraules) - 08:05, 16 juny 2022
  • ...Lió, 28.06.1960), Historiador, fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determin ...de cicerone avançat; passejà i es retrobà amb el territori; navegà amb el Calitjàs, l’esvelt veler de la família, i escoltà i aprengué de la cu
    6 KB (1.004 paraules) - 10:11, 10 juny 2014
  • ...igures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]] ...sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fi
    4 KB (571 paraules) - 10:13, 20 oct 2020
  • [[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]
    2 KB (312 paraules) - 18:30, 27 oct 2014
  • [[Categoria: Al mar]] '''El pòsit de pescadors''' va ésser fundat l'any 1921, i des dels inicis fins
    1 KB (203 paraules) - 12:24, 21 set 2018
  • [[Categoria: Al mar]] [[Categoria: El mar]]
    10 KB (1.760 paraules) - 10:59, 21 abr 2011
  • ...lloguer, de l'anomenada [[Casa de les Marqueses de Llinàs]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Be ...planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos".
    13 KB (2.242 paraules) - 12:02, 28 març 2019
  • [[Imatge:CollRoses-3.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Mas Coll des de dalt]] El '''Mas Coll''' és una masia, de les més grans i notables de Roses, docume
    5 KB (826 paraules) - 09:47, 15 set 2020
  • ...nts El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'e
    6 KB (1.018 paraules) - 13:49, 24 feb 2022
  • '''Esteve Soler Espelt''' va néixer a Roses el 26 d'octubre de 1886. Fill de [[Esteve Soler Miot]] i [[Isabel Espelt Paltr ...de la primera reunió a la qual assisteix.</ref> en el que havia d'ésser el darrer Consell Municipal del període bèl•lic, càrrec que mantingué fi
    3 KB (442 paraules) - 10:32, 29 oct 2014
  • [[Categoria:Al mar]] ...que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo i sobretot el comerç per Catalunya i pel món.
    2 KB (269 paraules) - 11:52, 21 abr 2011
  • [[Categoria: El turisme]] ...tituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)
    2 KB (249 paraules) - 11:16, 22 març 2016
  • ...abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom ...s del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fond
    2 KB (381 paraules) - 11:50, 4 maig 2011
  • [[Categoria: el medi marí]] ...it braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses. Té ulls grans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva
    8 KB (1.403 paraules) - 18:53, 20 març 2012
  • [[Categoria: El medi mineral]] ...per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]].
    14 KB (2.496 paraules) - 13:49, 28 des 2011
  • [[Categoria:El medi físic]] ...ants centres turístics com [[Roses]], [[Empuriabrava]], Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .
    13 KB (2.333 paraules) - 20:12, 22 des 2011
  • [[Imatge:Vilajuiga.JPG|350px|thumb|dreta|El castell de Quermançó]] ...es que demostren que un indret ja habitat en època romana i potser abans. El castell de Quermançó ha sofert nombroses destruccions i modificacions des
    10 KB (1.707 paraules) - 20:04, 27 des 2011
  • [[Categoria:El Relleu]] [[Categoria:El medi animal]]
    12 KB (1.997 paraules) - 18:49, 26 des 2011
  • ...uristes al poble que es van anant escampant per diferents zones de accés. El nom “Cadaqués” prové del topònim “Cap de Quers” que vol dir “C ...a]] i [[La vinya|la vinya]]. Aquesta última va enriquir la comarca durant el segle XVIII, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de [[la
    2 KB (439 paraules) - 21:52, 19 des 2011
  • El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És o ...sota la direcció de [[Josep Lluís Laserna]] dos cops per setmana. Durant el curs, de dilluns a divendres, se celebren diversos tallers oberts a tots el
    2 KB (299 paraules) - 19:34, 26 des 2011
  • [[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]
    4 KB (632 paraules) - 12:56, 28 des 2011
  • ...ports nàutics com el Caiac, terrestres com el [[Karting]] i aeris com és el cas del paracaigudisme. ...-savardera, on s'organitzen classes de volteig i excursions que ocupen tot el dia. Així mateix ofereix classes de col·lectives (per mes de 3 persones),
    5 KB (827 paraules) - 11:03, 27 des 2011
  • [[Categoria: El medi animal]] [[Categoria: El medi vegetal]]
    5 KB (789 paraules) - 18:34, 12 maig 2020
  • [[Categoria:Al mar]] ...ent presenten un aspecte de pedra vista. La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures orig
    1 KB (233 paraules) - 13:57, 26 gen 2012
  • [[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]
    5 KB (751 paraules) - 09:37, 16 maig 2023
  • [[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]
    3 KB (533 paraules) - 08:29, 8 jul 2021
  • ...gants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena p ...[[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt impo
    3 KB (553 paraules) - 10:10, 15 set 2021
  • [[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]
    11 KB (1.989 paraules) - 10:18, 21 abr 2016
  • ...canvis al llarg de la història, que han estat molt importants per a què el poble continuï creixent i millorant. Sobretot, ha canviat des de l'època ...s]], han anat fent una evolució amb el pas del temps fins a arribar a ser el que són avui en dia. L’evolució dels carrers ha anat creixent sobretot
    4 KB (740 paraules) - 12:23, 14 juny 2012
  • ...s’anomenava [[mas Callol]], cognom d’un dels molts amos que va tenir. El terreny del mas estava compost per part de camp, vinya, hort i olivar. El nom de mas Palou fa referència al primer amo conegut d’aquest mas, anome
    5 KB (896 paraules) - 12:35, 12 juny 2012
  • ...ue va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer policia assassinat per aquesta banda armada. ==17 de març==
    3 KB (542 paraules) - 09:32, 21 març 2012
  • ...protegir el litoral i les terres de l'interior dels perills que venien per mar. És un exemple de masia fortificada d'època moderna. ...i uns 18 metres d'altura. La paret té un gruix aproximat de 1,30 metres. El coronament de la torre és amb merlets esglaonats més o menys conservats.
    3 KB (456 paraules) - 08:36, 25 abr 2023
  • ...és fins a la maduresa que enceta aquesta seva faceta d'escriptor i és en el seu primer llibre [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/3576095 ...da i les costums de la població, com ara el següent fragment, on explica el bullici que generava a la població l'arribada del peix:
    5 KB (761 paraules) - 10:14, 11 març 2014
  • [[Imatge: Festa helenica.jpg|350px|thumb|dreta|El públic aprofità el talús com amfiteatre/ Foto de F. Segarra publicada a Ilustració Catalana] ...ssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de
    7 KB (1.077 paraules) - 07:54, 20 juny 2014
  • El llibre en que apareix citat el municipi de Roses és [http://www.fundaciocoromines.cat/wp-content/arxius/2 ...falda, plana gentil de l'Empordà, el mar llatí et trobarà d'anyor, com el desterrat la pàtria llunyana. <ref> Pere Coromines, Les Gràcies de l'Empo
    4 KB (676 paraules) - 10:12, 7 maig 2014
  • ...fer arribar [[Projecte de línia de ferrocarril de Roses a Figueres (1900)|el tren a Roses]]. ...y 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferent
    7 KB (1.174 paraules) - 12:10, 27 ago 2014
  • '''Josep Pla Casadevall''' (Palafrugell, 8 de març de 1897-Llofriu, 23 d'abril de 1981) és un dels principals escriptors en ...Pla escriví diversos textos sobre la situació de l'economia i el comerç marítim de Roses i, sobretot, d'exaltació estètica de la bellesa del paisatg
    4 KB (711 paraules) - 08:23, 8 jul 2021
  • ...e tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actualment conforma el fons permanent del [http://www.museudelcinema.cat Museu del Cinema de Giron El format original de la pel·lícula és de 16mm. La cinta es va digitalitzar
    5 KB (749 paraules) - 09:48, 25 juny 2014
  • ...i poeta empordanès que va néixer a Figueres l'any 1902, ciutat on morí el 1968. Fruit de la unió de dues importants famílies empordaneses, va passa ...nt en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot
    6 KB (1.037 paraules) - 10:04, 16 jul 2014
  • '''Carles Pi-Sunyer''' va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1888. Fill del metge rosinc [[Jaume Pi i Sunyer]] i Carolin ...t, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.
    10 KB (1.698 paraules) - 21:06, 1 oct 2015
  • ...ilitar el desplaçament entre aquestes dues localitats i també potenciar el port comercial de la vila. ...Alvaro de Gándara qui desenvolupà abundant documentació gràfica sobre el traçat<ref> Barris, Josep Maria "Projectes albats" dins Barris, Josep Mari
    6 KB (902 paraules) - 12:08, 27 ago 2014
  • ...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada durant els anys 80 per tal de construir-hi una
    2 KB (303 paraules) - 09:43, 12 set 2014
  • ...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada l'octubre de 1982 per tal de construir-hi una a
    2 KB (262 paraules) - 09:45, 12 set 2014
  • ....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] ...de Rhode a l'altura de l'inici de la plaça Catalunya, a la cantonada amb el carrer [[Josep Cervera Bret|Josep Cervera]]. Va ser enderrocada a finals de
    2 KB (330 paraules) - 09:51, 12 set 2014
  • ...la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref> ...cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de co
    5 KB (812 paraules) - 18:53, 14 març 2016
  • ...que conreà i fou molt popular. Entre les obres més conegudes hi destaca el Cafè de la Marina, un clàssic del teatre en català, o bé Vida Privada, ...vessant periodística de l'autor on trobem un '''Aperitiu''', '''publicat el 27 de setembre de 1934''', que dedica a la vila. L'Aperitiu va ser la seva
    8 KB (1.502 paraules) - 21:19, 25 set 2014
  • ...ues embarcacions petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...mbardeig del Canarias. En aquell temps, ell era conseller de l'Ajuntament. El vaixell Canarias va arribar al golf i es va posar just davant de Roses. Por
    2 KB (382 paraules) - 13:08, 30 nov 2015
  • [[Imatge:MariaMPalou.jpg|350px|thumb|dreta|Maria Marés Palou / Autora: Judith Ijsselstein]] Va néixer a Roses l'any 1911. El seu pare era pescador i tenia una botiga, [[ca la Gallinaire]]. Ella va tre
    2 KB (396 paraules) - 10:14, 18 ago 2016
  • ...estudiar peritatge a Barcelona. Després tornà a Roses i va continuar amb el negoci familiar, amb la fleca. Es va casar amb Matilde Ferrer, abans de la ...ses i un dels fundadors del [[Casal d'Avis de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.
    2 KB (335 paraules) - 13:26, 30 nov 2015
  • ...mestre a la Normal de Girona el mes de setembre del curs 1916/1917. <ref> El seu nom figura a l'annex de la tesi de Joan Puigbert on hi ha els llistat d .../ref>. Després es traslladà a algun poble de l'entorn de Barcelona <ref> El document inèdit de Josep Maria Barris "Polítics de Roses" no n'especifica
    2 KB (403 paraules) - 13:52, 19 des 2015
  • ...ri de l'hostal Mar i Sol. Es casà amb Carme Fassier Mar, nascuda a Bilbao el 24 de juny de 1914. Tingueren dues filles: La Carme i la Isabel. La primera ...al durant el període bèl·lic, com a alcalde segon entre el 28/11/1937 i el 3/5/1938 i alcalde durant una setmana (3/5/1938-9/5/1938). Exercí els càr
    2 KB (242 paraules) - 13:59, 19 des 2015
  • [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]] ...edrera_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|L'esboranc de la pedrera d'on s'extreia el marbre es veu des del camí de ronda]]
    8 KB (1.387 paraules) - 09:35, 18 abr 2016
  • ...raja amb abundor, que probablement va ser urbanitzada quan es va construir el mas Romà, a pocs metres de la font i actualment en runes. El brollador es troba encastat en un carreu de marbre blanc que està decorat.
    3 KB (491 paraules) - 11:18, 10 maig 2016
  • ...dugué a ser diputat al Congrés pel districte de Figueres l'any 1918 fins el cop d'estat de Primo de Rivera. Amb l'adveniment de la [[Segona república] ...i un record fort, gairebé omnipresent, en gran part de les seves poesies. El record l'expressa a través dels sentits i les olors a "La Punta":
    6 KB (992 paraules) - 13:20, 26 gen 2016
  • ...ca familiar. Finalment, però, se la van haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...ven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.
    2 KB (332 paraules) - 18:04, 16 feb 2016
  • ...ncara avui dia, en moltes cases de la població, podem veure una placa amb el símbol del jou i les fletxes i una inscripció que palesa la voluntat del ...que no va contraure matrimoni, va estar ensenyant a cosir, però després, el seu home li va aconsellar que ho deixés per poder-se dedicar només a les
    3 KB (657 paraules) - 19:58, 14 març 2016
  • ...ent, les xarxes per a les arts d’arrossegament. Va venir a viure a Roses el 1947, quan es va casar: “Cap al 1945 va haver-hi una gran baixada del pet ...xeca i lentament agafa les fotografies i me les dóna. Després, continua el seu relat. Explica que van venir a Roses perquè tenia família que ja hi v
    4 KB (741 paraules) - 20:06, 14 març 2016
  • ...ció de les anomenades barcades. Malauradament un dia de temporal de vent, el seu pare i un germà van morir. Recorda que en aquell accident van morir do ...qui viu actualment. La Teresa recorda en Miquel: “Era un home que tothom el volia. Era un home molt bo”. Malauradament, va morir jove.
    4 KB (719 paraules) - 18:08, 15 març 2016
  • ...n aquell temps hi havia tres arts: el de can Poet, el d’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clari ...i el seu company de guàrdia s’ho van pensar bé i van decidir abandonar el seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la
    3 KB (577 paraules) - 18:45, 15 març 2016
  • [[Categoria:El turisme]] ...mer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.
    9 KB (1.406 paraules) - 10:28, 18 feb 2022
  • ...can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un moviment amb el llavi. Se'l va posar al pit i va començar a mamar. Nascut a Roses, el seu pare era pescador. '''Havien tingut una barcada i anaven també a la pe
    4 KB (735 paraules) - 18:00, 21 març 2016
  • [[Categoria:El turisme]] ...ten al darrer terç del segle XIX, concretament a l'any 1878, quan, segons el Registre Municipal de la Contribució Industrial que es conserva a l'Arxiu
    2 KB (325 paraules) - 09:28, 24 jul 2020
  • ...des de les captures realitzades pels pescadors rosincs. Contemporàniament el nom de plaça de Sant Pere es va anar imposant per sobre de la denominació ...a l'extrem est del [[barri de la Punta]] on mai s'hi van bastir cases. Amb el pas del temps l'indret es va convertir en un lloc de trobada i de servei pe
    5 KB (980 paraules) - 10:25, 15 des 2021
  • ...va hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...l senyor Joan només de començar a parlar. Parla de quan anaven a comprar el pa, que ho apuntaven a la llibreta i, quan tornaven de treballar de França
    3 KB (546 paraules) - 11:00, 16 ago 2016
  • ...u anys ja anava a pescar. '''Tenien un art de platja i ell anava a estirar el cap'''. ...ferir a la cama. "Encara tinc metralla a la cama", comenta mentre es toca el genoll. I afegeix: "Vaig estar a punt de perdre la cama no fa gaire. Fa cin
    2 KB (435 paraules) - 10:27, 18 ago 2016
  • ...ello, a la província d’Alacant, que van venir a Roses a provar fortuna. El pare de la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vi ...e la Brigola, que un cop acabada la guerra va ser empresonat a Girona i no el van tornar a veure mai més. Durant l'entrevista li tornen a la memòria aq
    3 KB (615 paraules) - 11:53, 18 ago 2016
  • ...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...via a l'actual rambla de Roses. També anava a fer classes particulars amb el [[Pere Pont Sansballó|senyor Pont]]. Per a ell els estudis van ser molt im
    5 KB (821 paraules) - 11:01, 19 ago 2016
  • ...El seu pare feia el transport en tartana de Roses a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i Durant la guerra el seu home va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.
    2 KB (285 paraules) - 11:22, 19 ago 2016
  • ...una bomba i el va matar. Quan ella ja creia que estarien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[ ...vegades era ella qui s'encarregava d'organitzar les excursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses,
    1 KB (243 paraules) - 11:34, 19 ago 2016
  • [[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda quím
    3 KB (562 paraules) - 08:19, 8 jul 2021
  • ...tí amb molta tradició. Neix a la poesia de Teòcrit i Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia. ...el tema literari, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.''
    4 KB (585 paraules) - 10:12, 22 març 2023
  • ...metres de llargada i l’accés es troba a 105 metres sobre el nivell del mar. ...s a una altra gran cavitat, la '''Sala de la Catedral''', després de fer el descens per un pou de 25 m. Des de les sales hi ha la possibilitat d’acce
    7 KB (1.189 paraules) - 17:33, 20 oct 2016
  • [[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] [[Imatge:Tunel_bunquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]]
    3 KB (545 paraules) - 18:09, 16 abr 2020
  • ...n casar i van tenir un fill, en [[Francisco Sastre Esteve]]. Amb el temps, el seu fill també va començar a pescar, i per això van decidir comprar l’
    3 KB (610 paraules) - 18:15, 13 març 2017
  • ...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...at de l’antic [[Hotel Moderno]], molt a prop de l’actual rambla, i era el centre del poble. Els dos germans recorden una anècdota, una de tantes que
    5 KB (814 paraules) - 18:29, 13 març 2017
  • ...is relacionats amb la matança del porc. Com si es tractés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens tra El seu pare era pastor i es dedicava a la venda de llet, igual que la seva mar
    4 KB (796 paraules) - 18:10, 26 març 2017
  • ...com la del molts homes de Roses de la seva generació, entre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de pa Va néixer a Roses l’any 1923, a [[can Tano]], al carrer d'en Mairó; el seu pare es dedicava a la teranyina i a treballar la terra, i la seva mare
    3 KB (566 paraules) - 18:17, 26 març 2017
  • ...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar.
    4 KB (730 paraules) - 18:56, 26 març 2017
  • ...ns equipaments municipals, com l'[[Estadi del Mas Oliva]], ha afavorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població. ...a dominar l'entorn immediat i observar el suau descens del terreny fins al mar. Sigui pel que sigui, s'ha documentat la presència humana ja des d'època
    18 KB (2.956 paraules) - 08:21, 8 jul 2021
  • Després va anar a la legió a fer el servei militar, i quan tornà a Barcelona va començar a treballar a la cui ...ls estofats i els guisats''', i que per a aquells que els agrada la cuina, el millor consell és tenir molta paciència. En Fortu confessa que la base de
    3 KB (648 paraules) - 16:06, 22 abr 2017
  • <blockquote> <poem> El [[carrer de la Tradició]] és un dels carrers més poètics de Roses, un c ...a viure a diverses poblacions del voltant, com Figueres i Portbou, ja que el seu pare era carrabiner i va estar destinat a diferents llocs. Als dotze an
    4 KB (710 paraules) - 16:16, 22 abr 2017
  • <blockquote> <poem> El [[carrer Trinitat]] de Roses ha estat un dels carrers amb més vida del pob
    3 KB (555 paraules) - 16:28, 22 abr 2017
  • ...a visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...24 a Plan, un petit poble de la vall de Gistau, a la província d'Osca, on el seu pare, que era carabiner, estava destinat; després van anar a Bielsa, e
    3 KB (638 paraules) - 16:02, 23 abr 2017
  • ...ment decidiren dedicar-se al turisme, ja fos llogant habitacions o, com en el seu cas, construint un hostal. ...arina; “no hi havia de res, fins i tot, '''a casa sempre havien de tenir el foc encès perquè no tenien mistos'''.
    4 KB (709 paraules) - 19:11, 13 maig 2017
  • ...r i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mariner que sempre ha estat, quan es va jubilar va tornar a casa'''. ...de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.
    4 KB (727 paraules) - 11:44, 21 maig 2017
  • ...Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. El que sí '''li agradava era escriure i fer mots encreuats''', afició que en ...ar molt durant la Guerra: van entrar els republicans i es van emportar tot el que hi havia a casa; recorda, sobretot, un piano que tenien. Pel que fa a l
    4 KB (738 paraules) - 19:35, 11 jul 2017
  • ...s socials de qualsevol poble; allà un es posa davant del mirall i, mentre el barber et passa la navalla a tocar del coll, els homes acostumen a dir les Va néixer a Roses l’any 1925, al carrer Doctor Pi i Sunyer, el seu pare tenia una barberia al carrer Aragó i, després, al carrer Sant El
    5 KB (852 paraules) - 17:09, 12 jul 2017
  • ...Maria_roses_picart_081.jpg|350px|thumb|dreta| Maria Roses mentre li feien el retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...<poem> La família ha estat la part més important de la seva vida. Potser el fet de quedar orfe molt petita i perdre una filla no fa gaires anys l’han
    4 KB (777 paraules) - 17:54, 12 jul 2017
  • ...activitat en el món dels llibres, quan tot just la biblioteca començava el seu itinerari al [[carrer de Pep Ventura]], després de reinventar-se un te
    3 KB (445 paraules) - 08:26, 8 jul 2021
  • ...ra una gran lectora de novel·les i de la premsa, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava molt estudiar i recorda que el mestre un dia li va dir: “Llàstima de cap, que s'hagi de perdre”.
    4 KB (704 paraules) - 22:11, 15 oct 2017
  • ...na zona apartada del poble, era molt maca i des d'allà es veia el mar'''. El poble acabava al [[rec de les Mariques]], la resta tot eren camps i vinyes. ...va mare, el seu avi i ell a vegades anaven a Siurana. Recorda especialment el bombardeig del Canarias i també una vegada que l'aviació italiana va bomb
    3 KB (540 paraules) - 22:15, 15 oct 2017
  • [[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...van entrar a casa, li van ordenar que es vestís i li van preguntar on era el seu pare. Ella no en sabia res i va escoltar com mataven els seus oncles. D
    3 KB (564 paraules) - 22:23, 15 oct 2017
  • ...què eren les feines de casa? La Francisca en té un bon exemple: la casa, el seu home, els fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, oliv ...l mar era a tocar de les cases i el seu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.
    4 KB (752 paraules) - 23:21, 20 oct 2017
  • ...dejar molt sobre Roses i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila. ...ll senyor va aconseguir que el deixessin en llibertat. Uns anys més tard, el 1939, va llegir als diaris que els nacionals l'havien matat. Era en Carles
    4 KB (683 paraules) - 19:27, 19 des 2017
  • ...ebedor de casa seva i el menjador, on podem apreciar la seva gran afició: el col·leccionisme. Les parets són plenes de plats de diferents països, la ...è el seu pare, juntament amb el seu germà, tenia una barca i pescava amb el sistema de la parella a l'Almadrava.''' Va anar al col·legi Sacco i Vanzet
    3 KB (635 paraules) - 19:34, 19 des 2017
  • ...a barca propietat del senyor Pujol i amb el vaporet de can Martinoles, amb el qual anaven a comprar llenya. ...yar l'ofici. La mar és molt dura i, a l'hivern, es passa molta fred, deia el seu pare, '''però en Josep no li va fer cas i fins als 65 anys ha estat pe
    3 KB (582 paraules) - 19:44, 19 des 2017
  • ...A" style="display:inline;">La '''Casa Neus''' és un habitatge situat dins el nucli urbà de Roses, que està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arqu ...rimer pis, amb l'ampit sobresortit decorat amb ceràmica blanca i blava, i el nom de la casa, "NEUS", al mig de les dues finestres d'aquesta. Un altre el
    7 KB (1.089 paraules) - 17:12, 13 maig 2020
  • ...le XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià (antic rec de les Mariques) i al nor ...e la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el barri ha perdut població i un munt de negocis i restaurants encarats al tu
    8 KB (1.328 paraules) - 17:58, 13 maig 2020
  • [[Categoria:Al mar]] ...per l'avinguda de Rhode, els habitatges contigus de l'avinguda de Jaume I, el carrer dels Pescadors i l'Escola Narcís Monturiol.
    9 KB (1.515 paraules) - 17:07, 13 maig 2020
  • ...s el 1640. Està delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de ...e la Punta, a la zona del Bol Nou, situat a l'est de la riera Ginjolers, i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmen
    8 KB (1.345 paraules) - 08:30, 15 juny 2020
  • ...el matrimoni; el carrer de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco. ...la seva dona i el seu passat a l'exèrcit franquista el van fer mereixedor el 1962 que Franco li concedís la Creu de la Real Orden de San Hermenegildo,
    3 KB (615 paraules) - 10:11, 10 abr 2018
  • [[Categoria: El mar]] [[Fitxer:AMR_AntoniAbad.JPG|350px|thumb|dreta|Antoni Abad Mallol el dia de l'entrega del Dracma de Plata a la Confraria]]
    3 KB (486 paraules) - 08:22, 8 jul 2021
  • Nascut a Barcelona el 2 d’agost de 1951, Josep Oriol Martí Bagué és un advocat de vocació, ...cs, com el dret immobiliari, el dret fiscal, el dret informàtic i el dret marítim.
    3 KB (583 paraules) - 08:20, 8 jul 2021
  • ...ccions cinematogràfiques inaugurada el 1945 i propietat de Manuel Fassier Mar. ...sica, balls, mítings i, fins i tot, combats de boxa.<ref> Pol Meseguer. ''El Pare Noel a Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/
    3 KB (522 paraules) - 11:48, 15 abr 2020
  • ...en el cas de Roses. Eren edificacions destinades als negocis i oficis del mar, on es guardaven les mercaderies, les xarxes i els aparells nàutics. [[Categoria: El raval]]
    2 KB (377 paraules) - 18:29, 14 abr 2020
  • ...en Toni. Tanmateix, només tres mesos després del natalici ja coneixia el mar de [[Roses]]. ...carrer del Doctor Fleming]] i que acabà essent l'[[Institut Cap Norfeu]], el primer centre d'ensenyament secundari de Roses. La seva formació es comple
    8 KB (1.292 paraules) - 09:35, 16 nov 2021
  • Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat ...mers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, fo
    27 KB (4.427 paraules) - 12:16, 15 oct 2022

Vés a (anteriors 500 | següents 500) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).