Resultats de la cerca

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

[[Imatge:Roses_i_la_badia.JPG|350px|thumb|dreta|Vista de Roses i la badia des del castell de Sant Salvador de Verdera]] [[Categoria: La badia]]

...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de River

...dor encetat pel comte-duc d'Olivares (la Unió d'Armes). D'aquí en deriva la denominació de miquelets per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, ..., reaparegueren amb posterioritat en nombrosos episodis bèl·lics (com en la [[guerra dels nou anys]]).

...part de la segona el peix es subhastava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Ro ...de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie

...ents del litoral de Roses i de les principals zones de pesca al voltant de la península del [[Cap de Creus]] i del [[Golf de Lleó]]. ...ns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona.

[[Categoria: La badia]] [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]]

[[Categoria: La badia]] ...nt i augmenten la seva eficàcia. La forma de la xarxa varia en funció de la classe de peixos que es desitja capturar i del tipus de fons.

El''' dofí''' és un mamífer aquàtic de la família dels cetacis, en el que també s'inclouen les balenes i les marsop ...s moren enganxats en les [[Xarxes|xarxes]] dels vaixells que [[La pesca de la tonyina|pesquen tonyina]].

...ructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]]. ...dial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, me

La '''tramuntana''' és un vent fort i fred que ve del nord. D'origen polar, la seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h. ...s_de_Climent Carles Fages de Climent] va escriure l' ''Oració al Crist de la Tramuntana'', molt popular a l'Empordà. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan

...inació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

...“Cap de Quers” que vol dir “Cap de roques“, un poble situat en una badia l’Alt Empordà . ...loxera]] a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

El sistema de pesca objecte d’estudi ha estat la '''pesca artesanal''' o d’arts menors, aquella que està permesa a les ai ...e la vinculació d’aquesta institució amb la regulació i la gestió de la pesca.

La [[Costa Brava]] disposa d'una àmplia oferta d'activitats per a tot tipus d ...ersones), classes individuals (1 o 2 pers.) i classes mensuals (1 vegada a la setmana).

[[Categoria:La badia i mar obert]] ...és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu.

[[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]

...érrez, per prevenir una possible invasió aliada de l'eix pirinenc durant la Segona Guerra Mundial. ...tell de la Trinitat]] i el que es troba al cim de [[Búnquer de la Morisca|la Morisca]].

[[Categoria: La badia i mar obert]] ....jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors pujant les barques a la Perola a la fi de la jornada/Fons família Buscató Berta.]]

...guerra civil i vam decidir entrevistar a '''Joan Capristan''', un home que la va viure en primera persona. ...altres, tots sabíem que era el cotxe de la mort; cap al vespre trucaven a la porta per endur-te i matar-te”.''

[[Imatge: Festa grega.jpg|350px|thumb|dreta|Arribada del vaixell a la pedrera nova/AMR]] ...assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.

...idació de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...segle XX. La seva obra ofereix, principalment, una determinada visió de la societat del seu temps. ...de les postes de sol. Potser per això l'escriptor té dedicat un carrer a la part baixa del [[Puig Rom]], un dels millors llocs per captar les postes de

...ries]] fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'[[Empordà]]. ...el corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

[[Imatge: IMG0061.JPG|350px|thumb|dreta| Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR]] ...e: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR]]

...de_Sagarra_i_de_Castellarnau </ref>. Fill d'una família amb orígens dins la noblesa rural catalana, des de molt jove s'interessà pel món de les lletr ...ssic del teatre en català, o bé Vida Privada, una novel·la que retrata la societat barcelonina d'aquell temps.

[[Imatge:Reixach badia.jpg|350px|thumb|dreta|Roses des de la punta dels Palangrers (AMR, Col·lecció Reixach)]] ...favorí perquè sentís un amor cap a la vocació artística, especialment la literària.

...: Planta rocaplana.jpg|350px|thumb|dreta|Planta de l'edifici publicada per Badia i Homs]] ...al marge de la pista que condueix des del Pení a [[la Guardiola]], molt a la vora de les [[Necròpolis del puig Alt]].

[[Imatge:Cala_lledo2.jpg|350px|thumb|dreta|La platja de la cala Lledó està coberta de roques]] [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]]

[[Imatge: Cala-rostella-visit.jpg|350px|thumb|dreta|Platja de còdols de la Rostella]] ...rebé de mitja circumferència i als extrems s'hi troba el [[cap Blanc]] i la [[punta del Bergantí]] amb els seus dos illots.

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

[[Categoria:La vila]] [[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/A

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]] ...a pesada (canons García Lomas de 100/54). Van ser construïts després de la guerra civil.