Resultats de la cerca

...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:

...a en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya. ...t la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.

[[Fitxer:19771997.jpeg|350px|thumb|dreta|Moviments sísmics a Catalunya en el periode 1977 - 1997]] ...e terratrèmols que, molt probablement, es poden haver sentit a Roses (amb el lloc de l’epicentre i/o zones on es registraren moviments):

...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...t amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant Camp de treballs forçats utilitzat durant la guerra civil i el principi de la postguerra.

...reforma que segurament va eliminar les antigues construccions que ocupaven el pla per aprofitar-ne les pedres. Aquestes antigues estructures eren conegu ...riors ja que hi ha notícies d’una altra greu epidèmia l’any 1588, en el que la Vila de Roses va haver-ne de lamentar greus conseqüències.

...n el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una est El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció

...aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-l ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

<div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platj ...diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...r que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]].

...at dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.

Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua. Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales.

De dia a mar obert volant molt arran de l’aigua, a vegades sembla que camini sobre la És l’ocell marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la c

A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. ...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta.

...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.

* Gla de mar (''Balanus perforatus'') [[Categoria: El medi marí]]

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] * Orella de mar (''Haliotis lamellosa'') o sabateta de mar, la closca també s'anomena sabateta del nen Jesús

Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependè ...er construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïll

..."CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a ...el Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. A

[[Categoria:El turisme]] ...es d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerci

...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder

...xample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes. El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comer

...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar. ...Francesc Cambó, amb la filla dels Mallol, la Mercè, amb qui es va casar el 1945 a Buenos Aires.

...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX. ...amental de poc relleu acabat en unes mènsules que emulen capitells. Entre el pis i la galeria superior hi ha un relleu amb sanefes florals. La composici

...' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, princi ...cació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada to

...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral. ...aritats ja que n’hi ha un que agrupa les dues obertures de l’esquerra. El balcó que es situa sobre l’entrada està suportat per dues mènsules.

...a vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la pre ...l pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] ...es cases del passeig formen un conjunt homogeni de construccions davant de mar.

També anomenada grota o eriçó de mar. [[Categoria: El medi marí]]

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.

* Ventall de mar (''Udotea petiolata'') [[Categoria: El medi marí]]

També anomenat cap-roig o polla de mar. ...re els 10 i 500 m. És més aviat nocturn. Pot arribar a pesar 3 kg, però el és més habitual veure peixos de 1 a 1,5 kg.

[[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...s dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament es relaxa. L'any 1642 els terços veterans són relle

...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí * L’únic color admès en els parament de façana és el blanc.

[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...stat de mar. A l’extrem oposat, al nord, hi havia la [[Porta de Terra]]. El portal és d’estil renaixentista i s’inspira en models clàssics. Una b

...s el que es troba a l’extrem SW de la [[Ciutadella]], situat davant del mar. La reconstrucció que s’ha fet permet veure les troneres descobertes des

[[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...la vila medieval. Al seu lloc es va arranjar un jardí, que es coneix amb el nom de [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del Governador]]. Per la

...i una drassana. El port disposava d’un moll i una torre, ja construïts el 1311. Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, que té origen en època mediev

...llenços del costat de mar i la construcció de la [[Ciutadella]], al XVI, el dels costat oest i nord.

...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. ...ixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

...ig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar

.... Hi ha una platja molt rocosa. L'aigua és cristal·lina i molt profunda. El fons també és molt rocós. ...més del restaurant del càmping també s'hi troba el famós restaurant [[el Bulli]].

[[Fitxer:creuercanarias.jpg|350px|thumb|dreta|Creuer Canarias]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[ ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...internacional, organizado también por el club de Ajedrez de Barcelona, en el que tomarán parte los maestros extranjeros Flohr, Grob, Reilly, Koltanowsk

==El conflicte== ...amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.

...tava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Roses]] en els últims cent anys. ...pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dir