Resultats de la cerca

...adors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia. ...4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sant

<big>'''Sigueu benvinguts i benvingudes a la Rosespèdia, l'enciclopèdia lliure de Roses'''</big> ...le="text-align: right;">''Ara mateix hi ha {{NUMBEROFARTICLES}} articles a la Rosespèdia''</div>

...ions estan adossades contra la muralla medieval de ponent i la inclouen en la seva planta. ...ha dos forns que es conserven en força bon estat. Presenten la cambra amb la coberta de volta feta amb maons d'argila refractària.

[[Imatge:Murallagrega.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la muralla hel·lenística. Autor: Manel Casanovas]] ...aquest tram s’ha descobert una porta i una possible torre per a protegir-la.

...lla]]. Concretament, es localitza a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...·lic de la península, que exemplifica la darrera utilització militar de la Ciutadella.

Aquestes són les categories admeses a la Rosespèdia. Per veure les categories en ús, aneu a [[Especial:Categories] ...s dels articles entri dins la temàtica d'emocions, per ajudar a alimentar la filosofia del projecte.''

...e i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una ...recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.

[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

...bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és la narració dels fets: ...ra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector que il.lumina la popa del mercant, on es pot llegir: MANUEL - VALENCIA.

...primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets: ...parició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.

..., no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà": ...per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc

...nglesaRoses.jpg|730px|thumb|dreta|Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses]]

...nseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es va donar per desapareguda i cinc foren f

...camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. ...tites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel [[cap Norfeu]].

...pel·lícula'' The Light at the Edge of the World'' (1971) - "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el [[cap Norfeu]], un paratge d'una s

...la guerra. Va trigar tres anys a arribar a Figueres ja que va començar la guerra i va estar al front de Madrid. ...star als fronts de Guadarrama, Somosierra, Jarama... Després va començar la retirada. Vam anar a Saragossa, després a l'Aragó, més tard vam anar a l

...un llibre en tres volums on explica les seves vivències: ''El trompeta de la trece batería, El vigilante de los Pirineos i Memorias de un emigrante''. ...Lo hice para quitar una boca de casa". Quan en tenia setze, va esclatar la guerra, i ell, que ja era a l'exèrcit, va combatre al bàndol nacional. Tot i aix

...ien molts treballadors a esmorzar una tassa de cafè. Com que el feia bo i la tassa era plena, tenia molta gent", comenta, i afegeix que quan els propiet ...a besàvia, que era molt bonica i tenia molts diners, i per això li deien la Pubilla de les Unces. Va néixer el 1922, al carrer de les Cosconilles, on

...poble era petit. Recorda que al carrer on va néixer, on actualment hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas d ...ies es recorda de Doña Marina. També va anar a aprendre a cosir, però a la família eren quatre noies i ben aviat van començar a treballar en les fei

...e Roses i al turisme, especialment alemany, que coneix molt bé. Per això la Liliane té molt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el tur .... El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar els partisans que van lluitar contra Mussolini. Despré

...ent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista. ...col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en

...els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar tot dintre la Ciutadella, perquè Roses era un poble petit, però molt bonic, comenta. De ...are, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altra, ''La Dolores'', propietat d'en Reda i d'en Cusí.

...esprés va anar cap a Malta, va passar pel canal de Suez i es va dirigir a la ciutat xinesa. ...ar moltes vacunes, però alguns homes van morir. Allà ens va impressionar la misèria, ja que hi havia molta gana".

...i associativa. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenb

...als es clouen amb el seu casament amb la valenciana Maria Juan Ferrer, amb la qual tingué dos fills, Pere i Maria. ...'una vida itinerant, com corresponia a un oficial cartògraf del ram de la guerra, que li permeté de viure a Vigo, València, Cadis o Palma, entre d'altres

...ors]]. És molt simpàtica i sempre li ha agradat el contacte amb la gent, la qual cosa es nota només de parlar cinc minuts amb ella. L'Anna explica com ...a l'interior de les quals portava sucre. En el moment en què el capita de la Guàrdia Civil feia el control habitual, pujant a l'autocar, se li va trenc

...ote><poem>Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. Ens exp ...en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el g

...li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[cala rostella|la Rostella]]. També anava sovint a [[punta Falconera|Falconera]]. Se'n recor ...van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica.

...i es va casar amb un pescador de Roses, en Ramon Callís, que treballava a la barca d'en Serrano. Van tenir una filla i un fill, que va morir en un accid ...va anar a viure amb el seu fill i, quan aquest va morir, va anar a casa de la seva filla.

...nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van esta ...ivament. El lloc, per ells, tenia l'avantatge que estava ben bé al mig de la família. Uns eren a França i els altres, a Galícia.

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marb ...erdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.

...el material de guerra d'aquesta zona. Es va casar amb una noia de Cabanes, la Rogelia Llensa Mis, i van tenir un fill, en Lluís. ...agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va començar a urbanitzar.

...nera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en m ...'aigua; quan pujava, ells podien respirar. "Per un moment, vaig mig perdre la consciència. Vaig veure una cosa dolça i unes llunetes", comenta.

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].] ...po Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que

[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]] ...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] ...no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després

...ncarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]] ...|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]

...de juliol de 1182, en el ''Cartoral de Santa Maria de Roses''), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vin ...a'' [sic] ''de esta Vila, la del vi''.<ref>Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica

...|350px|thumb|dreta|Les construccions que resten dempeus es troben enmig de la malesa]] ...els [[barracons del Lloar]] ja que uns servirien com a magatzems i els de la Regullosa com a allotjament.

...barracons del lloar guarden així estreta relació amb els [[barracons de la Regullosa]] ja que en aquests últims eren utilitzats com a allotjament del ...mnes a treballs forçats i que estaven confinats al [[camp de presoners de la Pelosa]].

...un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions al ...per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urb

...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb 42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa

...thumb|dreta|L'ermita de la cala Calís, probablement l'edifici original de la Casa Camprubí (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...Civil]] i el recinte va ser utilitzat com estable. Anys més tard, durant la dècada dels 50, els murs que en resten són rehabilitats com a habitatge.

[[Imatge:La_garriga.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de murs en el turó de la Garriga]] ...una estació romana. El material però no permet datar-la ni endevinar-ne la seva funcionalitat.

...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior ...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri

[[Imatge:Torre_quimetab.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Quimeta]] ...metre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i

...ina_20191128.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació]] ...66, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.

...ls materns, Maurici i Narcisa. Solter. Fins al 1928 la família va viure a la casa del carrer de Sant Isidre. ...Peralada, 15 (actual 35), on el 1939 vivia el seu germà Josep, paleta, i la seva dona.

...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta. ...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...lay:inline;">La '''casa Matas''' és un habitatge construit l'any 1913 per la '''família Falp i Matas'''. És dels pocs exemples de cases que es conserv

[[Imatge:Pou i abeurador.JPG|350px|thumb|dreta|Pou i abeurador a la Ciutadella de Roses]] ...a partir de la seva desafectació militar. Durant uns anys, després de la Guerra Civil espanyola, s’hi varen fer camps de conreu i horts, mentre les runes

...tge:B.StJordi.JPG|350px|thumb|dreta|Vista del baluard de Sant Jordi des de la Porta de Terra.]] ...vorí. En aquesta data, durant el [[Bomba del setge (s.XVII)|setge]] de la Guerra dels Segadors, fou destruïda.

...s espitlleres. En el seu subsòl es va descobrir part de la necròpolis de la basílica tardoromana, edifici que s’ha localitzat sota el temple romàni ...ions estan adossades contra la muralla medieval de ponent i la inclouen en la seva planta.

...segle passat-. Va quedar molt malmesa a causa del setge de 1795, durant la Guerra Gran. En el subsòl s’han trobat restes del temple grec i del tardo-romà

...s. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arre ...iques. <ref> Josep Maria Fradera" La gerra els imperis i la nació" dins A la frontera de l'imperi, Gerra i Societat </ref></poem></blockquote>

[[Imatge:Refugi_1.JPG|350px|thumb|dreta|Interior del refugi antiaeri de la Ciutadella. Autoria: Anna Maria Puig]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

...les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode ...cument titulat Estado por el qual se demuestra el nº de vecinos que tiene la poblacion de Rosas segùn el ultimo padron que se hizo...,que hi havia 490

...de segle XIX. Hom el pot considerar un producte genuí de la Revolució de la revolució Francesa atès que a partir d'uns origen familiars modestos arri ...probablement a una de les dues torres del Salatar, la [[torre Quimeta]] o la [[torre Calsina]]

...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.

[[Fitxer:banderarepublicana.jpg|350px|thumb|dreta|Bandera oficial de la segona república espanyola]] ...931 i 1936 o, en defecte, 1939, any en què acabà la [[guerra civil]] amb la victòria dels sublevats.

...un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de River

...l francès (també anomenada ''guerra de la independència espanyola'' o ''guerra pensinsular'') fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi

...s per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, sobrevisqué a aquesta guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal ...paregueren amb posterioritat en nombrosos episodis bèl·lics (com en la [[guerra dels nou anys]]).

...així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i ...olons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Josep I i foren partidaris de l'ann ...i i realitat d'una ficció literària (costa discernir entra la llegenda i la realitat).

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

[[Categoria: Segle XX]] [[Categoria: Històries personals]] [[Categoria:La guerra]] [[Categoria:Supervivència]] [[Categoria:Conflicte]] [[Categoria:Esperan ...s, és un dels testimonis de la postguerra. En Joan ens explica que durant la postguerra, les condicions de vida eren molt dures: hi va haver un nombre e

..., per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar. ...ell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un mile

[[Categoria: La badia]] [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]]

...ub Deportiu Roses. La màxima categoria assolida pel primer equip ha estat la Primera Catalana les temporades 1993/1994 i 1994/1995. ===La gènesi del futbol a Roses===

...ixer a Roses l'any 1912, al [[Mas Coll|mas d'en Coll]], on els membres de la seva família van fer de masovera durant cent anys. En aquell temps, molts ...lit, hi havia el conducte que el portava directament a la part superior de la bóta. Així va estar entrant-hi i sortint-ne, durant dos anys.

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

...[Clara Ballesta Espelt]] (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

...1939 amb l'últim informe de guerra signat per Francisco Franco, declarant la seva victòria i establint una dictadura que duraria fins 1975. Hi ha nombrosos testimonis de la guerra civil a Roses. El record d'aquests se centra sobretot en el [[Bombardeig de

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

...t a Vilamaniscle, una població propera a la frontera, on residia junt amb la seva esposa, Isidora Roso Sánchez i els seus 5 fills. ...de dotze, la '''Isidora''', de cinc i l'Agustina, d'un. Els cinc germans, la mare i el pare deixaren casa seva per acompanyar aquells homes. De nit, fen

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

[[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla, la riera coberta]]

...'anys, Catalunya conserva moltíssimes reliquies, una de les més antigues la tenim al costat nostre, el monestir de '''Sant Pere de Rodes'''. ...religiós en la zona. Per altra banda, una altra llegenda ens diu que quan la ciutat de Roma estava a punt de ser saquejada, uns monjos van marxar en dif

[[Categoria: Guerra civil]] ...r prevenir una possible invasió aliada de l'eix pirinenc durant la Segona Guerra Mundial.

La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vi [[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]

...l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció: casa de colònies i després restaurant. Actualment fa la funció de restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveniments c

[[Imatge:Ava.jpg|350px|thumb|dreta|Camp de la Ciutadella]] ...pis del segle XX (1900/1910), la practica del futbol era habitual de veure-la per les platges o per alguns carrers.

...guerra civil i vam decidir entrevistar a '''Joan Capristan''', un home que la va viure en primera persona. ...altres, tots sabíem que era el cotxe de la mort; cap al vespre trucaven a la porta per endur-te i matar-te”.''

...gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Mar ...tiques per entendre la [[Segona república]] a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.

...ofessió però entre el 1915 i el 1931 va esdevenir un dels homes forts de la política rosinca. Fou un polític conservador. ...e Ferrer Turró]], oncle del regidor [[Salvi Ferrer Ribas]] i oncle avi de la regidora [[Sílvia Ferrer Ferrer]]. Era, a més, sogre de l'alcalde i regid

...ció de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...situada a la plaça Catalunya. A partir d'aquest moment també representà la naviliera britànica Mc Andrews a Roses. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

'''Josep Sallent Marquès'''<ref> El cognom Sallent durant la primera meitat del segle XX en documents oficials apareix com Sellent </ref ...període bèl·lic de la Guerra Civil com la seva militància en el PSUC i la posterior col·laboració amb el bàndol sollevat. Del buidatge dels llibre

...publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 405- ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

[[Imatge: Narcis Guerra.jpg|350px|thumb|dreta|Narcís Guerra Ballesta/AMR]] ...Enrica Marés Inglès amb qui tingué dos fills: En Francesc i l'[[Esteve Guerra Marés|Esteve]]. El primer fou empleat de banca i el segon comerciant. Aque