Espai d'interès Geològic Far de Roses

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
CA | ES | EN | FR
Zona de cisalla afectant la granodiorita de Roses i un filó

La Granodiorita de Roses: Empremtes d'un magma en refredament sota els efectes de la tectònica en les profunditats de l'escorça terrestre.

Les roques de la família dels granits que actualment conformen el paisatge de la rodalia del Far de Roses van cristal·litzar en profunditat a partir d’un magma fa 300 milions d'anys. El magma original fou sotmès a deformació a mesura que s'anava refredant. Primer es produí l'alineament dels primers cristalls i l'aixafament dels enclavaments foscos. Un cop solidificat el magma, es produïren esquerdes que foren reomplertes amb magma residual, formant-se els dics de color clar. Finalment, la deformació es concentrà en zones de cisalla, provocant una deformació local intensa del conjunt rocallós. Aquesta història s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi d'aquests afloraments, els quals constitueixen un patrimoni d'interès internacional. Alguns afloraments són fràgils i hem de tenir cura de no malmetre'ls.



Espacio de interés Geológico Faro de Roses

La Granodiorita de Roses: Huellas de un magma en enfriamiento bajo los efectos de la tectónica en las profundidades de la corteza terrestre.

Las rocas de la familia de los granitos que actualmente conforman el paisaje de los alrededores del Faro de Rosas cristalizaron en profundidad a partir de un magma hace 300 millones de años. El magma original fue sometido a deformación a medida que se iba enfriando. Primero se produjo el alineamiento de los primeros cristales y el aplastamiento de los enclaves oscuros. Una vez solidificado el magma, se produjeron grietas que fueron rellenadas con magma residual, formándose los diques de color claro. Finalmente, la deformación se concentró en zonas de cizalla, provocando una deformación local intensa del conjunto rocoso. Esta historia se ha podido reconstruir gracias al estudio de estos afloramientos, los cuales constituyen un patrimonio de interés internacional. Algunos afloramientos son frágiles y debemos tener cuidado de no dañarlos.



Site d'intérêt géologique le Phare de Roses

La granodiorite de Roses: témoin d’un magma ayant refroidi sous l’effet de la tectonique dans les profondeurs de la croûte terrestre.

Les roches de la famille des granites qui composent actuellement le paysage autour du phare de Roses se sont cristallisées à partir d’un magma à plusieurs kilomètres de profondeur il y a 300 millions d’années. A proximité du Phare de Roses affleurent des roches de la famille des granites, cristallisées Le magma originel a été soumis à une déformation à mesure qu’il refroidissait. Dans un premier temps se produisit l’alignement des premiers cristaux formés et l’aplatissement des enclaves sombres. Une fois le magma solidifié se sont formées des fissures que du magma résiduel a remplies, formant les filons de couleur claire. Enfin, la déformation s’est concentrée dans des zones de cisaillement, déformant de façon intense l’ensemble rocheux. Cette histoire a pu être reconstituée à partir des affleurements actuellement observables, lesquels constituent un patrimoine d’intérêt international. Certains affleurements sont fragiles et nous devons prendre soin de ne pas les détériorer.



Site of Geological Interest Roses Lighthouse

The Roses Granodiorite: Fingerprints of magma cooling under the effects of tectonics in the depths of the Earth's crust.

The granite-type rocks which are now forming the landscape around the the Roses Lighthouse crystallized in depth from magma 300 million years ago. The original magma became deformed during cooling. The alignment of the first crystals and the flattening of the dark enclaves took place in the initial stage. Once the magma got solidified, cracks opened in the rocks and were filled with residual magma, forming the light-coloured dykes. Finally, deformation concentrated in shear zones, causing an intense local deformation of the rock set. This story has been reconstructed thanks to the study of these visible outcrops, which comprise a heritage of international interest. Some outcrops are vulnerable, so we must take care not to damage them.


Geologia del tram de Costa entre la Roca del Bagul i la Raconada del Far amb localització de l 10 localitats d’especial interès

Com accedir-hi

Hi ha tres punts d'accés, anomenats Portal#1, Portal#2 i Portal#3. El Portal#1 és el principal i el que enllaça amb les escales i la passarel·la. En tots els casos per observar els afloraments cal baixar al rocam costaner. Hi ha 10 punts d'especial interès marcats amb fites. Als punts 1 a 6 s'hi accedeix des del Portal#1 i als punts 7 a 10 s'hi accedeix des del Portal#3.



PORTAL #1 Roca del Bagul (accés per escales i passarel·la)

El rocam costaner entre el Far de Roses i la platja de Canyelles petites és un espai d’interès geològic de rellevància internacional. L’extrem occidental d’aquesta franja conté un mosaic d’estructures que amb el pas dels anys havien quedat ocultes sota els esbaldregalls de pendent i sota una cobertora vegetal invasiva. Ateses aquestes circumstàncies l’accés al rocam cada cop era més dificultós i, un cop s’assolia la franja rocallosa, moltes estructures havien quedat ocultes. L’obra realitzada té una doble finalitat: facilitar l’accés i posar al descobert les roques i les seves estructures.

PER QUÈ AQUEST ESPAI ÉS RELLEVANT? El valor patrimonial de la geologia té dos vessants: les roques com a component paisatgístic i les roques conformant un registre de l’evolució de la terra. Els dos vessants es poden presentar conjuntament, però sovint apareixen de forma aïllada. En aquest cas el valor com a registre geològic és preponderant sobre el paisatgístic. Les roques tenen memòria dels esdeveniments que s’hi han produït. Cada esdeveniment deixa la seva empremta i aquí tenim un registre de l’evolució d’un granitoide des del seu emplaçament en forma de magma a elevada temperatura, fins a una sèrie de transformacions durant el seu refredament. És en les darreres etapes de refredament quan es generen les anomenades zones de cisalla que són precisament les estructures que donen valor a aquest aflorament, doncs il·lustren el que succeeix en zones profundes de l’escorça quan les roques són sotmeses a deformacions. Un propòsit d’aquest espai d’interès geològic és que el visitant, pel seu compte i amb l’ajut de la informació dels punts d’observació (indicats de l’1 al 10) pugui obtenir les seves conclusions. Aquesta circumstància és la que atorga l’interès didàctic de la zona, com en són testimoni les nombroses visites d’estudiants i científics d’universitats d’arreu del món.

OBSERVACIONS DE LES ROQUES I ESTRUCTURES I LLUR INTERPRETACIÓ La roca predominant en aquest sector és un granitoide, concretament una granodiorita, que es diferencia del granit, pel major contingut de feldespat del tipus plagiòclasi. En aquesta roca hi destaquen els anomenats enclavaments, que són inclusions d’una roca ígnia més fosca i de composició quarsodiorítica.

La granodiorita de Roses i llurs enclavaments

1. En molts indrets podem observar que aquests enclavaments tenen una tendència a les formes el·líptiques amb orientació preferent. Aquestes formes i disposions són el resultat de la deformació. Així doncs, una primera evidència dels processos de deformació és que la granodiorita amb els seus enclavaments es va deformar en estat magmàtic alta temperatura en el decurs del seu emplaçament, formant- se el que anomenem foliació magmàtica.


Exercici didàctic: suggerim mesurar la relació entre l’eix major i l’eix menor dels enclavaments el·líptics i també l’orientació mitjana de l’eix major.


2. A més de la granodiorita i els seus enclavaments, podem observar dics de color clar que són d’aplita (gra fi) i pegmatita (gra més gros). Sovint són dics compostos on coexisteixen ambdues varietats estructurals. Aquestes roques representen els estadis finals del refredament del magma, en què la fracció quarso-feldespàtica representa la cristal·lització dels fluids de més baixa temperatura. Els filons es formen per la injecció d’aquests fluids en fractures de tensió. Les relacions de tall (filons que tallen enclavaments) indiquen clarament que els filons es varen emplaçar un cop el granodiorita ja tenia una foliació magmàtica i estava quasi completament cristal·litzada.

Exercici didàctic: Observeu l’orientació mitjana dels filons i compareu-la amb la de la foliació magmàtica.

3. Una altra estructura la conformen les bandes de roques foliades de gra fi que travessen tant la granodiorita, com els enclavaments, com els dics. Aquestes roques s’anomenem milonites. Podem observar un desplaçament relatiu a ambdós costats de la banda milonítica. Aquestes estructures les anomenen zones de cisalla. A partir dels dics es poden determinar el sentit de la cisalla i també mesurar el desplaçament. Per determinar la direcció i sentit de desplaçament cal observar afloraments que mostrin el pla de cisalla i, sobre aquest, unes línies que anomenem lineacions. Això és un recurs fonamental, ja que permet conèixer el moviment associat a la cisalla. Les zones de cisalla poden ser normals o inverses (quan el moviment té un fort component vertical) o dextres o senestres (quan el component és predominantment horitzontal).

Portal#2

Estem treballant en aquest contingut, disculpeu les molèsties

Portal#3

Estem treballant en aquest contingut, disculpeu les molèsties


Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR

Significat històric

Aquests afloraments, conjuntament amb els del litoral septentrional de la península de Cap de Creus, representen les primeres zones de cisalla que van ser reconegudes a Catalunya. Amb motiu del Congrés internacional de zones de cisalla en roques que tingué lloc l'any 1979, amb la presència sobre el terreny d'especialistes d'arreu del mon, es va fer palès que es tractava d'un dels afloraments més excepcionals a escala mundial. Hi ha diverses publicacions científiques que prenen exemples d'aquesta localitat. Tant a nivell d'excursions vinculades a congressos geològics com en sortides de camp d'estudiants de geologia de nombroses universitats europees s'inclou la visita a aquesta localitat. Això ha condicionat que actualment es consideri aquesta zona com una de les clàssiques en el camp de la geologia estructural. Des de l'any 2005 constitueix el Geòtop 163 de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.


Bibliografia

  • Carreras, J., Druguet, E. 2005. Geòtop 163: Zones de cisalla de Roses. Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [1].
  • Carreras, J., Druguet, E. 2013. Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona. [2].
  • Carreras, J., Losantos, M. 1982. Geological setting of the Roses granodiorite, (E-Pyrenees,Spain). Acta Geológica Hispánica 17, 219-225. [3].
  • Carreras, J., Druguet, E., Griera, A., Soldevila, J. 2004. Strain and deformation history in a syntectonic pluton. The case of the Roses granodiorite (Cap de Creus, Eastern Pyrenees). A: Alsop, G.I., Holdsworth, R.E. (Eds.), Flow Processes in Faults and Shear Zones. Geological Society, London, Special Publications, 307-319. [4].
  • Simpson, C., Carreras, J., Losantos, M., 1982. Inhomogeneous deformation in Roses granodiorite. Acta Geológica Hispánica 17, 219-226. [5].