Església parroquial de Santa MariaDe RosespediaRevisió de 13:27, 11 set 2009; Xe (Discussió | contribucions) L’església parroquial de Santa Maria de Roses està formada per tres naus, creuer i una capçalera poligonal. A cada nau lateral hi ha tres capelles on s’hi poden trobar diversos passos de processó i altars a sant Pere, patró de la confraria de Pescadors, i a la verge del Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim retaule va ser fet per l’ebenista Jaume Vicens. L’església està construïda segons el cànon marcat per l’estil neoclàssic. La nova Santa Maria va ser edificada en diverses fases, la més antiga correspon a la part de la l’absis, el creuer i la cúpula. La primera pedra es va posar el 29 de juny de l’any 1792 i no va ser fins el 1853 que es va acabar la fase que es va acabar anomenant “obra vella”. Les obres van durar tants anys perquè van ser interrompudes en diverses ocasions degut a la situació política i militar de Roses durant la primera meitat del segle XIX. Ente el 1853 i el 1864 es reprenen les obres i es construeix “l’obra nova”, les naus del pis superior. Aquesta segona fase va ser projectada per l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol però tampoc va ser acabada. Finalment les obres es reprenen l’any 1959 i el 1963 s’acaben les voltes de les naus. Durant l’última dècada del segle XX tenen lloc unes obres de reforma en les que es modifica part de la façana, es restaura el teulat i finalment l’interior (1996). En aquesta última fase de reforma es suprimeix l’escalinata central que separava els dos nivells, naus i capçalera. Actualment el sòl de l’església presenta un lleuger desnivell uniforme. Durant la Guerra Civil es van destruir totes les imatges. L’altar actual, dedicat a Maria Assumpta, va ser inaugurat l’any 1953 i va ser construït per Pelai Martínez Marés. La talla de la verge és de Josep Espelta. Abans de la reforma hi havia adossades unes sales destinades a la catequesi. Després de l’última reforma aquestes es varen llevar deixant la paret nord neta d’estructures. L’església es troba al centre del nucli actual de la vila.
ContingutNotícies històriquesLa nova església de Santa Maria de Roses es consagra l’any 1796. Tot i estar en obres aquesta assumeix les funcions parroquials del monestir destruït durant la Guerra Gran. Aquest trasllat forma part de l’evolució urbanística de Roses ja que en aquests moment tota la població passa a viure extramurs, reprenent així un projecte antic de desplaçament sorgit d’un setge anterior. La primera cerimònia que es celebrà en el nou temple va ser un baptisme a un moro d’Alger. La Guerra Civil a Roses va suposar la destrucció dels altars i les imatges de l’església i l’aprofitament de l’espai per altres usos. Una part de l’espai es va utilitzar com a mercat i l’altra com a taller de fusteria. Al costat nord de l’església es va construir un refugi. Durant els anys 60 es va construir una nova sagristia en els terrenys on hi havia l’antic cementiri. En motiu del 200 aniversari de la consagració del nou temple es duen a terme les obres de reforma i millora de l’edifici que donen l’aspecte actual a l’edifici.
LocalitzacióPlaça de l’Església s/n Coordenades
MapaNivell de ProteccióB. Protecció bàsica. Objectes de protecció
Bibliografia
Enllaços externs
|
