Cristina Barceló Vidal: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 12: Línia 12:
 
Va estudiar infermeria a l'Hospital Clínic Provincial de Barcelona, aconseguint l'esmentada titulació l'any 1974. La seva trajectòria professional va iniciar-se al mateix Hospital Clínic i, posteriorment, a l'Hospital de Sant Joan de Déu. El 1976 es va traslladar a viure a Palamós i va començar a treballar a l'Hospital Josep Trueta, en aquella època encara anomenat Residencia Álvarez de Castro «La Residencia». La seva vida laboral a partir d'aleshores va estar lligada a aquest hospital fins a la seva jubilació l'any 2018.
 
Va estudiar infermeria a l'Hospital Clínic Provincial de Barcelona, aconseguint l'esmentada titulació l'any 1974. La seva trajectòria professional va iniciar-se al mateix Hospital Clínic i, posteriorment, a l'Hospital de Sant Joan de Déu. El 1976 es va traslladar a viure a Palamós i va començar a treballar a l'Hospital Josep Trueta, en aquella època encara anomenat Residencia Álvarez de Castro «La Residencia». La seva vida laboral a partir d'aleshores va estar lligada a aquest hospital fins a la seva jubilació l'any 2018.
  
[[Fitxer:Cristina i Manel.jpg|350px|thumb|dreta|Cristina Barceló amb el seu marit, en Manel Pedreira]]
+
[[Fitxer:Cristina i Manel.JPG|350px|thumb|dreta|Cristina Barceló amb el seu marit, en Manel Pedreira]]
  
 
La seva trajectòria professional ha estat important i plenament reixida. A l'Hospital Trueta va realitzar tasques d'infermera d'anatomia patològica, adjunta d'infermeria de l'àrea quirúrgica, cap d'infermeria, coordinadora de l'àrea ambulatòria de l'Hospital Trueta i del Centre d'Especialitats Güell, així com de coordinadora assistencial de sistemes de la informació dels hospitals Trueta i Santa Caterina, amb participació a l'Institut Català de la Salut.  
 
La seva trajectòria professional ha estat important i plenament reixida. A l'Hospital Trueta va realitzar tasques d'infermera d'anatomia patològica, adjunta d'infermeria de l'àrea quirúrgica, cap d'infermeria, coordinadora de l'àrea ambulatòria de l'Hospital Trueta i del Centre d'Especialitats Güell, així com de coordinadora assistencial de sistemes de la informació dels hospitals Trueta i Santa Caterina, amb participació a l'Institut Català de la Salut.  
Línia 24: Línia 24:
  
 
El 30 de novembre de 2019 va ser convidada al projecte [[Locus Amoenus]], organitzat per l'[[Arxiu Municipal de Roses]], en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el revellí de la Mare de Déu de la Soledat de la [[Ciutadella]] de Roses. Com recorda Cristina Barceló:  
 
El 30 de novembre de 2019 va ser convidada al projecte [[Locus Amoenus]], organitzat per l'[[Arxiu Municipal de Roses]], en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el revellí de la Mare de Déu de la Soledat de la [[Ciutadella]] de Roses. Com recorda Cristina Barceló:  
<blockquote>Al revellí de la Mare de déu de la Soledat, quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem que preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis i era difícil assajar sense molestar a ningú. En canvi, allí no molestàvem...</blockquote>
+
<blockquote>Al [[Revellí de la Mare de Déu de la Soledat]], quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem que preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis i era difícil assajar sense molestar a ningú. En canvi, allí no molestàvem...</blockquote>

Revisió de 13:15, 12 març 2020


Cristina Barceló Vidal va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1954. Infermera de formació, es va establir a Roses l'any 1978 amb la seva parella, Manel Pedreira Font, un professional de la vela que treballava en el sector del windsurfing.


Va estudiar infermeria a l'Hospital Clínic Provincial de Barcelona, aconseguint l'esmentada titulació l'any 1974. La seva trajectòria professional va iniciar-se al mateix Hospital Clínic i, posteriorment, a l'Hospital de Sant Joan de Déu. El 1976 es va traslladar a viure a Palamós i va començar a treballar a l'Hospital Josep Trueta, en aquella època encara anomenat Residencia Álvarez de Castro «La Residencia». La seva vida laboral a partir d'aleshores va estar lligada a aquest hospital fins a la seva jubilació l'any 2018.

Cristina Barceló amb el seu marit, en Manel Pedreira

La seva trajectòria professional ha estat important i plenament reixida. A l'Hospital Trueta va realitzar tasques d'infermera d'anatomia patològica, adjunta d'infermeria de l'àrea quirúrgica, cap d'infermeria, coordinadora de l'àrea ambulatòria de l'Hospital Trueta i del Centre d'Especialitats Güell, així com de coordinadora assistencial de sistemes de la informació dels hospitals Trueta i Santa Caterina, amb participació a l'Institut Català de la Salut.


A banda del seu vessant professional, la Cristina Barceló ha estat sempre lligada al món de la dansa, en quasi totes les seves disciplines. De fet, va ser fundadora i és la cap visible, juntament amb Manel Pedreira, de l'Associació Balldemar de música i dansa tradicional, després d'haver promocionat el taller de danses tradicionals i el taller de percussió i gralla. Així mateix, també ha estat implicada en el món de la vela de la mà del seu company Manel, ja sigui navegant amb windsurfing o col·laborant en l'organització de regates. En aquest àmbit, va ser la responsable de l'oficina de les regates dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.


L'any 2017 l'Ajuntament de Roses la va premiar amb la "Dracma de plata" en reconeixement a la seva trajectòria professional i el seu paper en la vida associativa rosinca.


El 30 de novembre de 2019 va ser convidada al projecte Locus Amoenus, organitzat per l'Arxiu Municipal de Roses, en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el revellí de la Mare de Déu de la Soledat de la Ciutadella de Roses. Com recorda Cristina Barceló:

Al Revellí de la Mare de Déu de la Soledat, quan t’hi asseus al mig, quasi al forat, no se sent res, és reconfortant. Com el vaig descobrir? En Manel estava aprenent a tocar el sac de gemecs i havíem que preparar un peça musical acompanyada de postisses. En aquell moment vivíem en un pis i era difícil assajar sense molestar a ningú. En canvi, allí no molestàvem...