Costa Brava

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Costa Brava és la costa Gironina , la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera( Blanes ) i acaba a la frontera amb França (Portbou). El caràcter de les platges de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes. La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies de pobles d’aquesta part de la regió. S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners ,el Port de la Selva, Palafrugell i Cadaqués, passant per importants centres turístics com Roses, Empuriabrava, Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .


Origen de la denominació Costa Brava

En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922).

L’Alt Empordà

Hi han 35 municipis al nord de l'Alt Empordà


L'Alt Empordà ocupa l'àmplia plana formada per les conques del Fluvià i de la Muga, limitant al nord amb l'extrem oriental dels Pirineus. El seu clima temperat afavoreix la presència natural d'una vegetació típicament mediterrània.

En el sector del delta dels rius Fluvià i Muga es troba la part principal dels Aiguamolls de l'Empordà, una zona pantanosa declarada Parc Natural que compta amb una important varietat faunística, sobretot d'espècies lacustres. La seva activitat econòmica es basa en l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria metal · lúrgica i el turisme.


Població Superfície Densitat 103,597 habitants 1339,01 km 77 hab/km2

El Baix Empordà

El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres .

Dotada d'un clima temperat, sotmès als rigors de la tramuntana, sobretot a la primavera i tardor, la comarca registra els seus nivells màxims de precipitacions durant aquestes mateixes estacions, sent l'estiu la seva estació més seca. La vegetació natural estaria composta principalment per alzinar i sureda, però en l'actualitat, les pinedes i els matolls ocupen una extensió considerable de les zones muntanyoses de la comarca, mentre que a les zones planes dominen els conreus i els espais urbanitzats i en la zona del delta del Ter les zones pantanoses han estat dessecades en favor dels camps de conreu i les urbanitzacions.


Quant a la indústria, destaca la del moble i la fusta, la de materials per a la construcció, la terrisseria, l'alimentària i la metal · lúrgia, encara que l'activitat que domina l'economia de la comarca és el turisme.

La Selva