Concepció Saguer Juanmiguel

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concepció Saguer/ Autora: Judith Ijsselstein

 Els masos de l’Empordà van jugar un paper molt important en la retirada de les tropes republicanes i de gran part de la població durant la Guerra Civil. La Conxita, que és com la gent coneix habitualment la Concepció, explica que eren moltes les persones que anaven cap a la frontera francesa a principi de 1939. Nascuda a Vilademuls l’any 1918, la seva família feia de masovera en una propietat del senyor Joan Vila i van ajudar molta gent: “Aquell any van collir molts de cigrons i en donàvem als soldats. Sort en van tenir, dels cigrons!”, comenta.

Quan tenia set anys, el seu pare es va posar molt malalt. Durant un temps ella va anar a viure a casa dels seus avis, a Espinavessa, on va anar a l’escola i més tard començà a treballar al camp. Comenta amb orgull que a ella sempre li ha agradat el camp: “Sempre que he pogut he treballat a pagès”.

Amb vint-i-vuit anys es va casar i va tenir tres fills. Va anar a viure a casa dels sogres, que també feien de masovers en una finca a Vilanant. En aquell mas hi vivien ells, els sogres i una cunyada que tenia un fill petit i havia quedat vídua durant la guerra.

Sempre ha estat una dona molt religiosa i confessa que li agradava anar molt a missa. També li agradaven molt les processons de Vilanant que es feien el 15 d’agost, el dia de la Festa Major. També té molt present mossèn Ramon Tobau, el rector del poble. Quan vingueren a Roses, anava sovint a l’església, però ara ja no hi pot anar i ho troba molt a faltar.

Van venir a viure a Roses ara fa més de vint anys, ja que dos dels seus fills hi vivien. No li va costar gaire adaptar-se: “De seguida ens vam fer amb tothom. Anàvem al casal, a missa i a les excursions”. La Conxita ens explica que algunes de les excursions que van fer van ser les de Lourdes i Saragossa, ciutat de la qual guarda un record molt especial, sobretot de la visita que van fer a Nostra Senyora del Pilar.

Dona de caràcter amable i simpàtic, la Conxita confessa que el que més li agradava era anar a ballar —quan era jove anaven molt a L’Erato de Figueres. D’aquell temps també recorda quan anaven per les fires de la Santa Creu a veure els toros. Una altra gran passió són les flors, sobretot els geranis, els rosers i els clavells.

Del poble, diu que li agrada tot, però especialment la Ciutadella, on abans anaven a passejar sovint. Ells havien viscut en un poble petit i quan vingueren a Roses van veure que es podien fer moltes coses. A més, hi tenien la família, que sempre ha estat molt important. [1]


Notes[modifica]

  1. "La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p.18