Cinema Roses: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:
 
===Abans del Cinema Roses===
 
===Abans del Cinema Roses===
  
La sala de ball del Cafè Turró (a la part posterior de l'antiga casa de can Mairó) era la seu de la societat recreativa La Flor de Maig, documentada a principis de l'any 1926. Un any després, el 1927, la sala ja projectava cinema. Precisament, el mateix any que el [[Cinema Casas]]. El cinema estigué en funcionament els anys 1927 i 1928. Posteriorment, durant el període 1929-1934 restà tancat, fins que es tornà a obrir al públic l'any 1935. A banda de cinema s'hi feien espectacles diversos, des de música, balls, mítings i, fins i tot, combats de boxa.  
+
La sala de ball del Cafè Turró (a la part posterior de l'antiga casa de can Mairó) era la seu de la societat recreativa [[La Flor de Maig]], documentada a principis de l'any 1926. Un any després, el 1927, la sala ja projectava cinema. Precisament, el mateix any que el [[Cinema Casas]]. El cinema estigué en funcionament els anys 1927 i 1928. Posteriorment, durant el període 1929-1934 restà tancat, fins que es tornà a obrir al públic l'any 1935. A banda de cinema s'hi feien espectacles diversos, des de música, balls, mítings i, fins i tot, combats de boxa.<ref> Pol Meseguer. ''El Pare Noel a Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docmes-12-2018 </ref>
  
 
===El Cine Rosas===
 
===El Cine Rosas===
  
El 1945 el cinema va tornar a funcionar amb nova maquinària, atès que la de la Flor de Maig havia estat donada a la SUF. Des de 1945 va ser gestionada per l'empresa Isard, dirigida pels empresaris palauencs Josep Soler Ribas i Rafael Donat Castañer; i posteriorment només per Josep Soler i, més endavant, els seus nebots Isidre i Jaume Montalat. Al Cinema Roses es realitzaven projeccions de pel·lícules aptes. En canvi, al Cinema Casas es projectaven pel·lícules per adults.
+
El 1945 el cinema va tornar a funcionar amb nova maquinària, atès que la de la Flor de Maig havia estat donada a la SUF. Des de 1945 va ser gestionada per l'empresa Isard, dirigida pels empresaris palauencs Josep Soler Ribas i Rafael Donat Castañer; i posteriorment només per Josep Soler i, més endavant, els seus nebots Isidre i Jaume Montalat. Al Cinema Roses es realitzaven projeccions de pel·lícules aptes. En canvi, al Cinema Casas es projectaven pel·lícules per adults.<ref> Joaquim Romaguera Ramió. ''Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona''. Girona, Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, p. 184-185. </ref>
  
El 1963 l'edifici va ser ampliat i remodelat de la mà de l'arquitecte figuerenc Juli Rosa Cirilo. L'antiga finca, més reculada per la banda de la riera Ginjolers, va ser ampliada i va permetre adaptar la sala a les noves necessitats tècniques i comercials de la cinematografia. La nova façana, marcada per les tendències del Moviment Modern, era un nou reclam pels veïns i turistes que passejaven per la riera. En destaca la utilització del totxo vist i les línies rectes i harmòniques.  
+
El 1963 l'edifici va ser ampliat i remodelat de la mà de l'arquitecte figuerenc Juli Rosa Cirilo. L'antiga finca, més reculada per la banda de la riera Ginjolers, va ser ampliada i va permetre adaptar la sala a les noves necessitats tècniques i comercials de la cinematografia. La nova façana, marcada per les tendències del Moviment Modern, era un nou reclam pels veïns i turistes que passejaven per la riera. En destaca la utilització del totxo vist i les línies rectes i harmòniques. <ref> Pol Meseguer. ''Juli Rosa Cirilo i Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docgener2019 </ref> Ara bé, el projecte realitzat no va ser l'únic proposat, l'arquitecte amb orígens rosincs Lluís Marès Feliu en va fer un altre que no va prosperar a l'altra banda de la riera. <ref> Josep Maria Barris. ''Els misteris del Cine Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/doc02-2019 </ref>
  
 
===Nous usos===
 
===Nous usos===
  
El mes d'agost de 1983 el cinema va tancar les seves portes i va passar a ser un local comercial de venda de productes diversos per al turisme. Al mateix temps, els propietaris van remodelar la façana amb la incorporació d'una pell metàl·lica, conservada fins fa pocs anys. El 2018 CaixaBank va adquirir la finca i va restituir la façana original de Juli Rosa Cirilo.  
+
El mes d'agost de 1983 el cinema va tancar les seves portes i va passar a ser un local comercial de venda de productes diversos per al turisme. Al mateix temps, els propietaris van remodelar la façana amb la incorporació d'una pell metàl·lica, conservada fins fa pocs anys. El 2018 CaixaBank va adquirir la finca i va restituir la façana original de Juli Rosa Cirilo. <ref> Pol Meseguer. ''Juli Rosa Cirilo i Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docgener2019 </ref>
  
===Referències===
 
  
Joaquim Romaguera Ramió. ''Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona''. Girona, Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, p. 184-185.
+
==Notes==
 
+
<references/>
Pol Meseguer. ''Juli Rosa Cirilo i Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docgener2019
+
 
+
Josep Maria Barris. ''Els misteris del Cine Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/doc02-2019
+
 
+
Pol Meseguer. ''El Pare Noel a Roses''. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docmes-12-2018
+

Revisió de 08:58, 14 juny 2019

El Cinema Roses o Cine Rosas fou una sala de projeccions cinematogràfiques inaugurada el 1945 i propietat de Manuel Fassier Mar.

Abans del Cinema Roses[modifica]

La sala de ball del Cafè Turró (a la part posterior de l'antiga casa de can Mairó) era la seu de la societat recreativa La Flor de Maig, documentada a principis de l'any 1926. Un any després, el 1927, la sala ja projectava cinema. Precisament, el mateix any que el Cinema Casas. El cinema estigué en funcionament els anys 1927 i 1928. Posteriorment, durant el període 1929-1934 restà tancat, fins que es tornà a obrir al públic l'any 1935. A banda de cinema s'hi feien espectacles diversos, des de música, balls, mítings i, fins i tot, combats de boxa.[1]

El Cine Rosas[modifica]

El 1945 el cinema va tornar a funcionar amb nova maquinària, atès que la de la Flor de Maig havia estat donada a la SUF. Des de 1945 va ser gestionada per l'empresa Isard, dirigida pels empresaris palauencs Josep Soler Ribas i Rafael Donat Castañer; i posteriorment només per Josep Soler i, més endavant, els seus nebots Isidre i Jaume Montalat. Al Cinema Roses es realitzaven projeccions de pel·lícules aptes. En canvi, al Cinema Casas es projectaven pel·lícules per adults.[2]

El 1963 l'edifici va ser ampliat i remodelat de la mà de l'arquitecte figuerenc Juli Rosa Cirilo. L'antiga finca, més reculada per la banda de la riera Ginjolers, va ser ampliada i va permetre adaptar la sala a les noves necessitats tècniques i comercials de la cinematografia. La nova façana, marcada per les tendències del Moviment Modern, era un nou reclam pels veïns i turistes que passejaven per la riera. En destaca la utilització del totxo vist i les línies rectes i harmòniques. [3] Ara bé, el projecte realitzat no va ser l'únic proposat, l'arquitecte amb orígens rosincs Lluís Marès Feliu en va fer un altre que no va prosperar a l'altra banda de la riera. [4]

Nous usos[modifica]

El mes d'agost de 1983 el cinema va tancar les seves portes i va passar a ser un local comercial de venda de productes diversos per al turisme. Al mateix temps, els propietaris van remodelar la façana amb la incorporació d'una pell metàl·lica, conservada fins fa pocs anys. El 2018 CaixaBank va adquirir la finca i va restituir la façana original de Juli Rosa Cirilo. [5]


Notes[modifica]

  1. Pol Meseguer. El Pare Noel a Roses. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docmes-12-2018
  2. Joaquim Romaguera Ramió. Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques de Girona. Girona, Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, p. 184-185.
  3. Pol Meseguer. Juli Rosa Cirilo i Roses. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docgener2019
  4. Josep Maria Barris. Els misteris del Cine Roses. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/doc02-2019
  5. Pol Meseguer. Juli Rosa Cirilo i Roses. https://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/docgener2019