Casa Rozes

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista lateral de la casa
Alçat del plànol del costat de llevant /AMR
Alçat del plànol del costat oest /AMR
Alçat del plànol del costat sud /AMR


La casa Rozes és una obra de l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat. La construcció de la casa va ser encarregada pel doctor Louis Rozes, metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.

L'habitatge va ser construït l'any 1962 seguint els paràmetres i l'estil del corrent Moviment Modern[1] a la punta de l’Almadrava. En aquesta obra, Coderch va professar el seu interès per integrar i organitzar formes geomètriques, tot aprofitant la irregularitat del terreny, i també les relacions amb figures dels orígens més diversos a la cultura mediterrània.[2]. En aquest cas, el desnivell va servir per organitzar els diversos nivells en un constant i rítmic desplaçament lateral.


La preservació del paisatge i l'adaptació al terreny és fonamental en aquesta obra. Segons el mateix arquitecte, El sistema d'esglaonament, en alçada i en horitzontal, sempre adaptar-se al terrenys (que el terreny mai no sembli que se li ha fet mal), i l'elasticitat de la distribució, és el que dóna a un edifici el que ha de tenir: serenitat, no han de ser arbitraris i han de tenir vida[3]. També repeteix aquesta mateixa idea de respecte a l'entorn en les converses amb Enric Soria on afirma: a mi nunca me han gustado los monumentos. La caza Rozès es un problema muy sencillo. Un programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente[4]


Estructura de l'habitatge[modifica]

En relació a l'ordenació de l’edifici, aquest està organitzat en petites estructures cúbiques disposades en una sola planta al voltant d’un pati central també quadrat a la part superior. Aquesta combinació entre volum i forat com a caracterització de l'abstracte és una constant característica a l'obra de Coderch.

La zona de les habitacions es troba a la part baixa. Una obertura vertical tancada amb una persiana de llibret diferencia les finestres d’aquesta zona dels gran finestrals de la part alta. Unes i altres estances es comuniquen mitjançant un passadís situat al costat nord que connecta la part baixa amb el pati.

Amb el temps hi ha parts que s'han modificat respecte la seva planificació original. La part més afectada ha estat el seu aïllament inicial, que s'ha vist violat per la implantació de noves edificacions als solars del voltant que donen un aspecte més urbà al paratge. També ha estat modificat l'espai on s'ubicava el pati interior, que ha estat tancat, configurant així l'espai més gran de la casa. Finalment, al darrer nivell de l'habitatge també s'han modificat els dos darrers dormitoris que ara, amb l'envà que els separava a terra, formen una sola habitació.


La base conceptual d'on sorgeix l'obra de Coderch i que és bàsica per comprendre-la es basa sobretot en la següent idea, que és comuna en molts dels seus treballs, en especial la casa Rozes:

Una casa no és propietat de la persona per la qual es fa, fins i tot interiorment, perquè la casa viu més que l'home, i aquest home pot tenir fills als quals no agradi, però per dintre és més fàcil d'arreglar si està ben projectada.

La casa és propietat de la gent que passeja, de tots els ciutadans, i és per això que dic que l'arquitecte, per sobre de tot ha de donar a l'obra una cosa: serenitat. Dintre de la serenitat hi ha ordre, alguna cosa que no inquieti.[5]


Significació[modifica]

La casa Rozes va ser declarada Monument Històrico-artístic Nacional l'any 1992 i està inclosa en el catàleg d'obres inscrites en el corrent arquitectònic del Moviment Modern elaborat per DoCoMoMo. Però, a més a més, des de la seva construcció ha esdevingut un paradigma d'intervenció respectuosa amb l'entorn natural i un exemple d'integració d'arquitectura moderna i paisatge. Sílvia Musquera Felip, a la seva tesi doctoral titulada [6], apunta que "El blanc d'una arquitectura arrelada a la tradició en contrast amb les roques i la vegetació, a través del respecte i el diàleg cap al paisatge van esdevenir un símbol, una promesa, on el llenguatge de la modernitat va ajudar a crear un espai habitable i de confort damunt d'un territori reservat a la natura". Esdevinguda, doncs, un referent, un símbol, ha exercit un impacte personal en diverses generacions d'arquitectes d'arreu. En aquest sentit, esdevingué el primer contacte de l'arquitecta Mar Pèlach Paniker amb Roses, població en la qual resideix.

De fet, la Casa Rozes forma part del projecte Locus Amoenus des del 10 de setembre de 2016, perquè l'esmentada arquitecta la trià com el seu lloc preferit.


Localització[modifica]

Platja de l’Almadrava, avinguda Díaz Pacheco, 184.


Coordenades[modifica]

  • UTM: X: 517260 Y:4676400


Mapa[modifica]


Nivell de Protecció[modifica]

A. Protecció integral.

Objectes de protecció:

  • La integritat de l’edificació i el seu entorn immediat.
  • La protecció d’aquest edifici queda recollida a l’expedient de catalogació com a BCIN
  • Cal un informe previ del departament de Cultura-Comissió Territorial de Patrimoni per qualsevol tipus d’obra o actuació.
  • Àmbit de protecció: l’assenyalat al plànol de zonificació, alineacions i rasants del POUM.


Notes[modifica]

  1. http://www.urbipedia.org/index.php/Jos%C3%A9_Antonio_Coderch
  2. http://www.coac.net/COAC/exposicions/BCN/2000/coderch19401964/default.html Fernando Nasarre de Goicoechea, Exposició al COAC. A la recerca de la llar. CODERCH 1940 - 1964
  3. Memòria de l'expedient de declaració de BIC-Monument de la Casa Rozes, Roses (Alt Empordà p.14 / AMR, Fons Municipal, serie 11.4.1 Declaració i registre de monuments, zones i llocs d'interès històrico-artístic i arqueològic, exp. 153/1992
  4. Soria Badia, Enric: Coderch de Sentmenat. Conversaciones, Barcelona, Blume, 1979
  5. Memòria de l'expedient de declaració de BIC-Monument de la Casa Rozes, Roses (Alt Empordà p.14 / AMR serie 11.4.1 Declaració i registre de monuments, zones i llocs d'interès històrico-artístic i arqueològic, exp. 153/1992
  6. Les imatges d'un nou paisatge creat per al turisme : la fotografia com a testimoni del paper de l'arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys 60, UPC, 2015, inèdita, pàg. 154


Enllaços externs[modifica]


Fonts[modifica]

AMR, Fons Municipal, sèrie 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 18/1962.

AMR, Fons Municipal, serie 11.4.1 Declaració i registre de monuments, zones i llocs d'interès històrico-artístic i arqueològic, exp. 153/1992