Cançó de Marcel·lí Domingo

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Marcel·lí Domingo


La cançó de'n Marcelino Domingo narra els fets relatius a l'empresonament de Marcel·lí Domingo Sanjuan l'any 1917 per part de les autoritats de la Restauració, degut a que va ser un dels principals impulsors a les terres de l'Ebre de la vaga general convocada pels sindicats. Mestre i periodista [1], va ser també dels principals dirigents del BRA (Bloc Republicà Autonomista) que posteriorment passa a ser el Partit Republicà Català. Defensava les tesis del republicanisme federalista. L'empresonament va ser, com es refereix la cançó, en un vaixell ancorat al port de Barcelona, vora la caserna de les Drassanes. El vaixell presó al que va ser recluït va ser el Reina Regente.

Durant els fets que relata la cançó Marcel·lí Domingo era diputat a Corts pel districte de Tortosa.


La cançó d'en Marcelino Domingo per en Jaume Coll[modifica]

Jaume Coll, a qui s'anomenava Glaudis

La cançó que es recull en aquest article va ser registrada per Esteve Guerra als anys 70 i la cantava el rosinc Jaume Coll, a qui anomenaven Glaudis. Inicialment es desconeixia la identitat del cantaire ja que no apareixia escrita a la cinta. Recentment el fill de l'Esteve, en Salvador, va reconèixer la veu com la d'en Glaudis.

Jaume Coll fou mestre de cases però era molt afeccionat al cant. Cantava al Cor de l'Església i la major part de les cançons sembla ser que les hauria après del seu pare, que fou solista en un coro de Roses [2].

En aquest enregistrament hi apareixen força variacions respecte el català normatiu que s'han respectat per posar en relleu la dialectologia del llenguatge oral propi de Roses. Finalment, no deixa de ser curiós que a Roses es cantés una cançó que feia referència a un episodi d'escassa rellevància dins la biografia de Marcel·lí Domingo, comptant que va ser empresonat altres cops i va ser diverses vegades Ministre de la II República.

De la composició se'n desconeix l'autor i no s'han trobat referències a altres versions per poder-ne fer una comparativa.


Media: Marcelino_Domingo.mp3


Transcripció[modifica]

La setmana còmica tothom la deia
la setmana de vagues i dels su(c)cessos.
Semblava que havia d'haver-hi la gorra
segons deia La Hucha [3] i El Progreso.

Alguns homes que per valents se daben.
la setmana còmica no els va fer gràcia;
cap a França fugien d'amagatotis
i alguns altres pel galliner se amagaven.

Sols un home va donar proves
de tenir valo(r) de sobres;
en Marcelino Domingo és,
que no l'espanta res.

En Marcelino Domingo és un gran home
encara que petitet és d'estatura;
però té més valor i més d'altra cosa
que no tenen altres homes de figura.

Quan del(s) braços del seu pare l'arrencaven,
el pobre home tot plorant el despedia,
perquè es creia que aquell fill que li robaven,
per sa casa ja mai més no el veuria.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

El portaven pres a dintre el cotxe
de l'autoritat tenien ordres dades:
que si el cotxe si volgués (a)costar algun grupo,
fessin foc sense mirar a qui tocaven.

Tancat dintre del(s) quartels d'Atarassane(s)
victimilla dintre un barco van po(r)tar-lo,
va (e)sperar a la vora a dos mesos,
esperant que el tribunal volgués jutjar-lo.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ide(i)a
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
pot a ser de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu vas ser empresonat
al crit de llibertat.
I allí a bordo prou li deien,
com ben convençut el veien:
Et tractarem com un cavaller,
que aquí estaràs molt bé.

Com el tribunal suprem va anar a la causa,
tots els ets i uts van pracurar buscar-li;
fins que la raó i la justícia van (im)posar-se,
llibertat provisional varen donar-li.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ide(i)a
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
a pot ser-ne de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

Tan alegre va veure saltar en terra
que va dir con el terror de la ....
ditxós són los ojos que us deuen a veure.... [4]


Notes[modifica]

  1. Entre els diaris on escrivia s'hi troba La Lucha, mencionat a la cançó com La Hucha
  2. A principi de segle a Roses hi hagueren diferents coros, un d'ells, el de la Pipa, fou molt conegut a les tabernes del poble. També hi hagué un que es deia la "banda rosense". Es desconeix a quin d'ells va pertànyer
  3. Segurament es refereix al diari La Lucha
  4. Transcripció de la gravació feta per Esteve Guerra a Jaume Coll (Glaudis) als anys 70. Cara B del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual.


Bibliografia[modifica]