Cala Rostella

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Platja de còdols de la Rostella

La Rostella és una cala molt característica pel gran desnivell des del camí fins a la platja i els pins que la voregen. El seu perfil és gairebé de mitja circumferència i als extrems s'hi troba el cap Blanc i la punta del Bergantí amb els seus dos illots.

El topònim d'aquesta cala fa referència al fort pendent del terreny que s'hi observa i és una de les més boniques de l'entorn. La platja és estreta, formada per còdols i palets i amb bona ombra. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.100.


Pel que fa la geologia de la zona, aquesta cala pertany a la geozona 164 Paleozoic del cap de Creus. A més, és un geòtop de caràcter estructural, és a dir, una zona de gran interès geològic pels plegaments amb forma d'intereferència, que s'hi poden observar, en les intercalacions de marbres i roques sedimentàries. Per la seva conservació i composició són un exemple excepcional a nivell mundial i un recurs didàctic de primera per veure aquest tipus de fenomen [1]

També és d'interès geològic el cap Blanc i l'aflorament de marbre que li dóna nom.


El baró i agrònom rosellonès Francesc Jaubert de Paçà va fer la següent descripció geològica a les seves Recerques Històriques i Geogràfiques sobre la muntanya de Roses i el cap de Creus:

 La cala Rostella es perd, per dir-ho així, en la gran depressió de la costa que forma la cala Montjoi. Aquí acaba el terreny granític i comença l’esquist argilós, amb els seus estrats irregulars i les seves taules verdoses, groguenques o platejades, amb les seves làmines plegades, ondulades i matxucades; amb els seus pics angulosos i calcinats pel sol; amb tots els accidents, en fi, que caracteritzen aquesta roca en la serralada dels Pirineus Orientals. [2]


Finalment, cala Rostella també és un lloc on sovint s'hi poden veure grups de submarinistes, ja sigui perquè es tracta d'una petita badia recomanable per a primeres immersions o bé perquè a la punta del Bergantí encara s'hi poden veure les restes del naufragi d'un vaixell mercant a poca profunditat. .

Notes

  1. El geòleg Miquel Fort a l'article "Geologia del Cap de Creus" (veure bibliografia) en fa la descripció i en destaca la seva importància
  2. A l'edició anotada de Jaubert de Paçà, pàgines 94 i 95


Bibliografia