Biblioteca Jaume Vicens Vives: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 10: Línia 10:
 
  Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàgs. 425-426</ref>.
 
  Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàgs. 425-426</ref>.
  
Segons Josep Maria Barris, arxiver municipal i cronista de la Vila, "L´actuació definitiva s´esdevingué en plena època franquista. El Ple de 30 de novembre de 1955 acordà fundar la Biblioteca Municipal, que s'havia d'instal·lar en unes dependències de les Escoles Nacionals Narcís Monturiol. Alhora, es creava una junta rectora, es nomenava el càrrec de bibliotecari en la persona del secretari de l´Ajuntament, senyor Josep Miquel i Rovira, i s'iniciaven les obres de reforma i          d'adquisició de mobiliari. El consistori hi destinava, a més, tots els llibres de l´Ajuntament que no fossin necessaris"<ref>Josep Maria Barris Ruset, ''Roses o la recerca...'', pàg. 425</ref>. La constitució de la Junta Rectora es produí el dia 15 de desembre de 1955. Barris en destacava "la seva composició, amb una impacable presència dels sectors del règim necessaris per assegurar el seu control i per la representació que els poders fàctics locals tenien"<ref>Josep Maria Barris Ruset, ''Roses o la recerca...'', pàg. 425-426. Les dades que segueixen provenen de la mateixa font.</ref>. Així, era presidida per l'alcalde i cap local del Movimiento, Antoni Serra Comas; un vice-president, Jaume Roig i Genís, que era el primer tinent d´alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Roses; un tresorer, càrrec que recaigué en Jaume Vicens i Coll, representant d'Acció Catòlica, i un secretari, una funció que exercí el president de la Confraria de Pescadors, Josep Prats i Sudrià. A més, la Junta comptava amb 5 vocals, provinents de diversos sectors socials de la població: el capellà Carles Feliu i Egidio, rector de la parròquia; el metge i inspector municipal de Sanitat -Narcís Pujol i Denclar-, una mestre nacional -Maria Riumalló-; el Jutge de Pau -Xavier Casals i Recasens- i el delegat local de la Hermandad Sindical de Labradores, Joan Costa i Ribas. Encara més preocupant fou el nomenament d'una tríada moral encarregada de l'adquisició de llibres, formada per un assessor religiós       –càrrec imprescindible per al control intel·lectual de les lectures ofertes al públic-, en la persona del rector Carles Feliu i Egidio, i per Carmel Rosés i Ballesta i Jaume Coll Casañas. Finalment, el 12 de març de 1956 es remetia tot l'expedient administratiu al Centre Coordinador de Biblioteques –dirigit per l'historiador gironí Enric Mirambell- per a què es trametés a la Direcció General de Biblioteques i Arxius.
+
Segons Josep Maria Barris, arxiver municipal i cronista de la Vila, "L´actuació definitiva s´esdevingué en plena època franquista. El Ple de 30 de novembre de 1955 acordà fundar la Biblioteca Municipal, que s'havia d'instal·lar en unes dependències de les Escoles Nacionals Narcís Monturiol. Alhora, es creava una junta rectora, es nomenava el càrrec de bibliotecari en la persona del secretari de l´Ajuntament, senyor Josep Miquel i Rovira, i s'iniciaven les obres de reforma i          d'adquisició de mobiliari. El consistori hi destinava, a més, tots els llibres de l´Ajuntament que no fossin necessaris"<ref>Josep Maria Barris Ruset, ''Roses o la recerca...'', pàg. 425</ref>. La constitució de la Junta Rectora es produí el dia 15 de desembre de 1955. Barris en destacava "la seva composició, amb una impacable presència dels sectors del règim necessaris per assegurar el seu control i per la representació que els poders fàctics locals tenien"<ref>Josep Maria Barris Ruset, ''Roses o la recerca...'', pàg. 425-426. Les dades que segueixen provenen de la mateixa font.</ref>. Així, era presidida per l'alcalde i cap local del Movimiento, Antoni Serra Comas; un vice-president, Jaume Roig i Genís, que era el primer tinent d´alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Roses; un tresorer, càrrec que recaigué en Jaume Vicens i Coll, representant d'Acció Catòlica, i un secretari, una funció que exercí el president de la Confraria de Pescadors, Josep Prats i Sudrià. A més, la Junta comptava amb 5 vocals, provinents de diversos sectors socials de la població: el capellà Carles Feliu i Egidio, rector de la parròquia; el metge i inspector municipal de Sanitat -Narcís Pujol i Denclar-, una mestre nacional -Maria Riumalló-; el Jutge de Pau -Xavier Casals i Recasens- i el delegat local de la Hermandad Sindical de Labradores, Joan Costa i Ribas. Encara més preocupant fou el nomenament d'una mena de tríada moral encarregada d'un aspecte fonamental en el control intel·lectual de la societat, l'adquisició de llibres: aquest òrgan censor era format per un assessor religiós –càrrec imprescindible per al control de les lectures ofertes al públic-, en la persona del rector Carles Feliu i Egidio, i per Carmel Rosés i Ballesta i Jaume Coll Casañas. Finalment, el 12 de març de 1956 es remetia tot l'expedient administratiu al Centre Coordinador de Biblioteques –dirigit per l'historiador gironí Enric Mirambell- per a què es trametés a la Direcció General de Biblioteques i Arxius.
  
 
Un temps després, la biblioteca s'instal·là posteriorment a la casa de les Marqueses de Llinàs, també coneguda com can Jordà. Tanmateix, la vida de la biblioteca s'esllanguí al mateix ritme que la mediocritat cultural del franquisme s'imposava. A les darreries de la dècada de 1970 el seu estat era lamentable, el fons esquifit i el seu ús escàs. L'any 1979 la seva gestió fou transferida per l'Administració Central de l'Estat a la Generalitat de Catalunya que, atesa la precarietat de les instal·lacions i l’estat lamentable del fons, la va considerar tancada.  
 
Un temps després, la biblioteca s'instal·là posteriorment a la casa de les Marqueses de Llinàs, també coneguda com can Jordà. Tanmateix, la vida de la biblioteca s'esllanguí al mateix ritme que la mediocritat cultural del franquisme s'imposava. A les darreries de la dècada de 1970 el seu estat era lamentable, el fons esquifit i el seu ús escàs. L'any 1979 la seva gestió fou transferida per l'Administració Central de l'Estat a la Generalitat de Catalunya que, atesa la precarietat de les instal·lacions i l’estat lamentable del fons, la va considerar tancada.  
  
El 8 de març de 1990 es va signar l’acord de col·laboració per restablir els serveis bibliotecaris a Roses. El conveni establia la titularitat municipal de la biblioteca i la seva integració a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Girona. El 5 de maig de 1990 es va inaugurar una nova seu provisional de la biblioteca, situada en un  nou emplaçament al carrer del Molt Honorable President Francesc Macià, 58-62. Posteriorment, l’any 1996 es va traslladar a una nova seu, situada als baixos d’un edifici d’habitatges situat al carrer Pep Ventura, 23-25. Tenia una superfície de 350 metres quadrats, però no hi havia possibilitat de creixement o ampliació.
+
El 8 de març de 1990 es va signar l’acord de col·laboració entre l'administració local rosinca i l'autonòmica per restablir els serveis bibliotecaris a Roses. El conveni establia la titularitat municipal de la biblioteca i la seva integració a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Girona. El 5 de maig de 1990 es va inaugurar una nova seu provisional de la biblioteca, situada al carrer del Molt Honorable President Francesc Macià, 58-62. Posteriorment, l’any 1996 es va traslladar a una nova seu, situada als baixos d’un edifici d’habitatges situat al carrer Pep Ventura, 23-25. Tenia una superfície de 350 metres quadrats.
  
 
El creixement demogràfic viscut a Roses durant els darrers anys, així com l’augment progressiu dels serveis que ofereix la biblioteca, van motivar que aquest equipament resultés insuficient per a la demanda existent i per a cobrir el que preveu el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat. D'aquesta manera, es va decidir la construcció d'un nou equipament, l'actual, a la finca on hi havien hagut les cases dels mestres de l'escola pública de Roses Narcís Monturiol, al carrer de Girona, número 22. D'aquesta manera, aquest equipament ha esdevingut la primera biblioteca a Roses dissenyada expressament per a fer les funcions naturals d'una institució d'aquestes característiques.
 
El creixement demogràfic viscut a Roses durant els darrers anys, així com l’augment progressiu dels serveis que ofereix la biblioteca, van motivar que aquest equipament resultés insuficient per a la demanda existent i per a cobrir el que preveu el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat. D'aquesta manera, es va decidir la construcció d'un nou equipament, l'actual, a la finca on hi havien hagut les cases dels mestres de l'escola pública de Roses Narcís Monturiol, al carrer de Girona, número 22. D'aquesta manera, aquest equipament ha esdevingut la primera biblioteca a Roses dissenyada expressament per a fer les funcions naturals d'una institució d'aquestes característiques.

Revisió de 10:26, 19 jul 2017

Entrada de la biblioteca

Història

Malgrat que la creació de la biblioteca de Roses és de l'any 1952, hi ha tota una sèrie de precedents històrics que permeten dibuixar el llarg recorregut d'un anhel de cultura i de formació envers les classes socials més desafavorides econòmicament i, per tant, amb unes possibilitats d'accés als llibres i a la lectura més remotes. Així, la primera notícia sobre la biblioteca de Roses data del 18 de maig de 1873, quan l'alcalde, Ferran Arola i Suquet –insigne comerciant de la plaça-, exposà la conveniència de sol·licitar al flamant Estat republicà el mateix ajut, que ja havia donat a d'altres poblacions, de llibres recreatius i instructius “…al solo objeto de proporcionar á nuestros administrados todo el bien é Ilustracion posibles.” La Corporació, tèbiament, va acordar que “…asi se solicitase si esa colección de libros habia de ser un donativo gratuito”. Malgrat tot, les penúries econòmiques del darrer terç de segle XIX no permeteren materialitzar aquesta iniciativa i no fou fins a la Segona República que l'associació Sang Nova impulsà la construcció d'un casal popular de cultura, al carrer Riera Ginjolers, que incloïa una biblioteca. El projecte fou, a pesar del voluntarisme dels seus promotors, de curta volada temporal i, en conseqüència, de poca transcendència social per la població[1].

Segons Josep Maria Barris, arxiver municipal i cronista de la Vila, "L´actuació definitiva s´esdevingué en plena època franquista. El Ple de 30 de novembre de 1955 acordà fundar la Biblioteca Municipal, que s'havia d'instal·lar en unes dependències de les Escoles Nacionals Narcís Monturiol. Alhora, es creava una junta rectora, es nomenava el càrrec de bibliotecari en la persona del secretari de l´Ajuntament, senyor Josep Miquel i Rovira, i s'iniciaven les obres de reforma i d'adquisició de mobiliari. El consistori hi destinava, a més, tots els llibres de l´Ajuntament que no fossin necessaris"[2]. La constitució de la Junta Rectora es produí el dia 15 de desembre de 1955. Barris en destacava "la seva composició, amb una impacable presència dels sectors del règim necessaris per assegurar el seu control i per la representació que els poders fàctics locals tenien"[3]. Així, era presidida per l'alcalde i cap local del Movimiento, Antoni Serra Comas; un vice-president, Jaume Roig i Genís, que era el primer tinent d´alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Roses; un tresorer, càrrec que recaigué en Jaume Vicens i Coll, representant d'Acció Catòlica, i un secretari, una funció que exercí el president de la Confraria de Pescadors, Josep Prats i Sudrià. A més, la Junta comptava amb 5 vocals, provinents de diversos sectors socials de la població: el capellà Carles Feliu i Egidio, rector de la parròquia; el metge i inspector municipal de Sanitat -Narcís Pujol i Denclar-, una mestre nacional -Maria Riumalló-; el Jutge de Pau -Xavier Casals i Recasens- i el delegat local de la Hermandad Sindical de Labradores, Joan Costa i Ribas. Encara més preocupant fou el nomenament d'una mena de tríada moral encarregada d'un aspecte fonamental en el control intel·lectual de la societat, l'adquisició de llibres: aquest òrgan censor era format per un assessor religiós –càrrec imprescindible per al control de les lectures ofertes al públic-, en la persona del rector Carles Feliu i Egidio, i per Carmel Rosés i Ballesta i Jaume Coll Casañas. Finalment, el 12 de març de 1956 es remetia tot l'expedient administratiu al Centre Coordinador de Biblioteques –dirigit per l'historiador gironí Enric Mirambell- per a què es trametés a la Direcció General de Biblioteques i Arxius.

Un temps després, la biblioteca s'instal·là posteriorment a la casa de les Marqueses de Llinàs, també coneguda com can Jordà. Tanmateix, la vida de la biblioteca s'esllanguí al mateix ritme que la mediocritat cultural del franquisme s'imposava. A les darreries de la dècada de 1970 el seu estat era lamentable, el fons esquifit i el seu ús escàs. L'any 1979 la seva gestió fou transferida per l'Administració Central de l'Estat a la Generalitat de Catalunya que, atesa la precarietat de les instal·lacions i l’estat lamentable del fons, la va considerar tancada.

El 8 de març de 1990 es va signar l’acord de col·laboració entre l'administració local rosinca i l'autonòmica per restablir els serveis bibliotecaris a Roses. El conveni establia la titularitat municipal de la biblioteca i la seva integració a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Girona. El 5 de maig de 1990 es va inaugurar una nova seu provisional de la biblioteca, situada al carrer del Molt Honorable President Francesc Macià, 58-62. Posteriorment, l’any 1996 es va traslladar a una nova seu, situada als baixos d’un edifici d’habitatges situat al carrer Pep Ventura, 23-25. Tenia una superfície de 350 metres quadrats.

El creixement demogràfic viscut a Roses durant els darrers anys, així com l’augment progressiu dels serveis que ofereix la biblioteca, van motivar que aquest equipament resultés insuficient per a la demanda existent i per a cobrir el que preveu el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat. D'aquesta manera, es va decidir la construcció d'un nou equipament, l'actual, a la finca on hi havien hagut les cases dels mestres de l'escola pública de Roses Narcís Monturiol, al carrer de Girona, número 22. D'aquesta manera, aquest equipament ha esdevingut la primera biblioteca a Roses dissenyada expressament per a fer les funcions naturals d'una institució d'aquestes característiques.


Recursos i equipaments

Biblioteca municipal Jaume Vicens Vives

La nova Biblioteca Pública Jaume Vicens i Vives disposa d’una superfície útil de 763 metres quadrats i es distribueix en dos nivells.

A la planta baixa es troben la zona d'acollida i informació, la secció infantil, l'àrea de revistes i diaris (l'empordà, l'hora nova...), la fonoteca, la zona de préstec i el servei de fotocòpies, així com la sala polivalent, amb una entrada independent. Les zones de consulta, la mediateca amb el material audiovisual i l’espai de cinema ocupen la segona planta.

Complementen l’espai els patis exteriors, que en breu seran habilitats com a zona de lectura i d’activitats per als infants.

El nou equipament ha estat dissenyat com una gran nau que permet la total mobilitat de l’usuari i la flexibilitat de les instal·lacions, on les prestatgeries, les taules, les butaques, etc, apareixen com objectes dipositats amb la màxima llibertat sobre el paviment, creant les àrees que en cada moment siguin necessàries. D’altra banda, el grafisme i disseny emprats en el conjunt de l’edifici, orienten l’usuari en tot moment pels diferents espais.

Localització

Façana de l'edifici

La Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives està situada al carrer Girona, número 22 17480 Roses (Girona).

Informació

Horari

Dilluns: de 16 a 20 h.
Dimarts a divendres: de 10 a 13,30 h - 16 a 20 h.
Dissabte: de 10 a 13,30 h.

Horari d'estiu (del 15 de juny al 14 de setembre):
Dilluns: de 16 a 20,30 h.
Dimarts a divendres: de 10 a 13,30 h - 16 a 20,30 h.
Dissabte: tancat.

Contacte

  • Tel.: 972 15 09 28
  • Fax: 972 15 09 28
  • E-mail: biblioteca@roses.cat
  • Web: www.bibgirona.cat/roses/

Notes

  1. Josep Maria Barris Ruset, Roses o la recerca de la zona grisa. Articles, 1999-2008, Roses, Ajuntament de Roses, 2008, col. Assaig i Recerca, 6, pàgs. 425-426
  2. Josep Maria Barris Ruset, Roses o la recerca..., pàg. 425
  3. Josep Maria Barris Ruset, Roses o la recerca..., pàg. 425-426. Les dades que segueixen provenen de la mateixa font.