https://rosespedia.cat/index.php?title=Benito_Gonz%C3%A1lez_Mu%C3%B1oz&feed=atom&action=historyBenito González Muñoz - Historial de revisió2024-03-29T09:48:41ZHistorial de revisió per a aquesta pàgina del wikiMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=Benito_Gonz%C3%A1lez_Mu%C3%B1oz&diff=12347&oldid=prevXe: Es crea la pàgina amb « Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein <blockquote> <poem> El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».2017-04-23T15:42:57Z<p>Es crea la pàgina amb «<a href="/index.php?title=Fitxer:56benitogonzalezmunoz.jpg" title="Fitxer:56benitogonzalezmunoz.jpg"> Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein</a> <blockquote> <poem> El 22 de desembre de 1966, en Benito i la s...».</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Imatge: 56benitogonzalezmunoz.jpg|350px|thumb|dreta| Benito González/ Autora: Judith Ijsselstein]] <br />
<br />
<blockquote> <poem> El 22 de desembre de 1966, en Benito i la seva dona, la Purificación Carranza, venien cap a Roses amb l’anomenat tren dels treballadors, que sortia de Barcelona a les set del matí. Portaven el seu fill petit, d’un any d’edat, embolicat a la jaqueta per protegir-lo del fred. Com molts altres treballadors, van comprar el bitllet de tren que els havia de portar a una vida millor. El preu ha estat el seu esforç, la seva dedicació i a vegades, com és el cas d’en Benito, la seva salut.<br />
<br />
En Benito no va tenir gaires oportunitats. Com ell mateix diu: ”Del 40 al 60 pasamos mucho, por éso en el 62 me vine para Rosas, y en el 66 vino la familia”. <br />
<br />
Nascut l’any 1922 a Cumbres Mayores, a la província de Huelva, '''als vuit anys''' en Benito '''va començar a treballar''', ja que el seu pare va morir quan ell tenia només quatre anys. Va començar vigilant bestiar i als catorze anys ja feia les feines del camp. Tot i que no va anar a la guerra, va estar vint-i-cinc mesos al servei militar. Recorda que el campament era a Sevilla, a prop del riu, a la zona de la Matallana, i que a l’aquarterament no hi havia gairebé res. La cuina era un pot de llauna i es menjava al mig del camp, perquè no hi havia menjador. Quan va tornar del servei militar, treballà de nou al camp. Segons diu, eren temps difícils. Recorda que havia d’anar a treballar on el cridessin i que quan arribava a la plaça del poble, on seleccionaven els treballadors i pujaven als camions per anar a la feina, mai sabia on aniria ni si podria treballar.<br />
<br />
El 1944 es va casar. Va tenir vuit fills. '''El 1962 es va cansar d’aquella vida i va voler provar fortuna a Roses'''. Va començar a treballar en la construcció amb en [[Josep M. Sinyol]], i més tard amb en [[Josep Maria Carles]], entre d’altres. En Benito explica que '''en aquells temps a Roses hi vivien prop de tres mil persones'''; era un poble petit, sense gaires edificacions i tot eren olivars i vinyes. Va treballar en la construcció fins que va patir un greu accident que el va obligar a jubilar-se. Era l’any 79 i tenia cinquanta-set anys. Es va fracturar l’esquena quan estava col·locant una biga: “Me quedé partío. Me han hecho tres operaciones pero nada”, comenta amb to de resignació.<br />
<br />
'''El que més li agrada és passejar pel camp.''' Recorda que sempre que podia anava a buscar espàrrecs. Ens explica orgullós que amb només mitja hora ja tornava amb un bon grapat. <ref>"La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. p. 132</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
<br />
[[Categoria: Segle XX]]<br />
[[Categoria: A pagès]]<br />
[[Categoria: Turisme]]<br />
[[Categoria: Històries personals]]<br />
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]</div>Xe