Abans de l'arribada del turisme, de la construcció, del creixement demogràfic i del progrés econòmic que experimentà el poble a partir de la segona meitat del segle XX, existia una Roses molt diferent de l'actual; el testimoni de l'Anna ens parla d'aquella Roses dedicada a les feines del camp i del bestiar, especialment, de la venda de llet.
Nascuda a Roses l’any 1924, a la seva família els deien els de can Calciner, segons diu, perquè el seu besavi feia calç. Es dedicaven a la venda de llet i, quan tenia sis o set anys, va començar a treballar amb les vaques, anava a la riera de la Trencada; després, quan ja va ser més gran, anava a la Bescambra, a Castelló d'Empúries. Recorda que sortia de Roses amb cinc vaques i passava el Grau fins a arribar a Castelló. Sempre va haver de treballar molt: “Érem tres noies i jo era la més gran, per això, em va tocar el rebre. El meu pare volia un home”.
Ella passava tot el dia a la Bescambra, després, sortia a la zona de la Rajoleria fins a la zona del Cortijo. L'Anna explica que donava userda a les vaques perquè tinguessin més llet. A casa tenien unes divuit vaques i les que donaven llet eren quatre o cinc. Vivien al barri dels Grecs i recorda que, a la zona, només hi havia set cases, a la nit, tot era molt fosc perquè nomes hi havia dos llums.
Quan era jove, va anar dos anys a cosir a ca l'Angelita Rabell i a confirmació amb el senyor Lluís. Es va casar als 20 anys i als 21 va tenir el seu primer fill; van tenir dos nois i una noia. El seu home era en Josep Guitart Pujol, del mas de can Pairet, ell també es dedicava a les vaques. Van anar a viure a casa del seu pare, al raval dels Grecs, i tenien vaques i cabres. Cap al 1948, van anar a viure al mas dels Arbres, on van estar nou anys; tenia 24 anys quan hi va anar. Recorda que al mas, al principi, sempre plorava. Allà també tenien vaques i cabres, i ella anava a portar la llet a Cadaqués; “era una feina dura perquè anava caminant fins a Perafita amb la cantina de deu litres a coll, allà la Ció de la Perafita m'esperava, ella tenia un carro i s'encarregava de portar-me fins a Cadaqués per vendre la llet”. Amb el temps, confessa que li agradava molt viure allà, però, al final, el govern va començar a plantar pins en aquella zona, cosa que dificultava la feina, i van decidir tornar a Roses.
Van venir a viure al barri dels Grecs, on continua vivint avui dia; durant molt de temps, es van dedicar a la venda de llet. L'Anna ens parla del procés d'elaboració de la llet i comenta que, quan va ser més gran, era el seu fill qui anava amb la moto a repartir la llet. Al poble tothom els coneixia i els deien els de can Galgo, perquè el seu home era molt alt. [1]
