|
|
| (10 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | == Aiguamolls del’Empordà ==
| + | [[Categoria: Paisatge natural]] |
| | + | [[Categoria: Aiguamolls i salobrars]] |
| | + | [[Categoria: El medi animal]] |
| | + | [[Categoria: El medi vegetal]] |
| | + | |
| | [[Imatge:Fotjacria.jpg|350px|thumb|dreta|Fotjacria]] | | [[Imatge:Fotjacria.jpg|350px|thumb|dreta|Fotjacria]] |
| | | | |
| − | Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empordà, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
| + | |
| − | Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau,Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixen
| + | El Parc Natural dels '''Aiguamolls''' de l'Empordà és una de las zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya, tan per la seva biodiversitat com per la bona conservació del que en queda. |
| | + | |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − |
| |
| − | En èpoques antigues, s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir.
| |
| − | Actualment, comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
| |
| − | A la segona meitat del segle XXstorie, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya Els últims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural. Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN).
| |
| | | | |
| | | | |
| − | == ocell == | + | === Com i quan va esdevenir parc natural? === |
| | + | |
| | + | L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’una dura i llarga campanya de defensa iniciada al 1976 per parar un projecte que volia construir una urbanització residencial per 60.000 persones en una de les llacunes situades entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, actualment els aiguamolls es troben en bon estat i ben protegits. |
| | + | |
| | + | Aquella extensa àrea de pantans, durant l'edat mitjana, va anar desapareixent a causa de la dessecació per l'aprofitament agrícola i grangera per evitar el paludisme (una malaltia) i, a partir dels anys 60, a causa de l'especulació urbanística. Si durant l'any 1976 no s'hagués iniciat la campanya de defensa, actualment no quedaria cap lloc d'aquestes zones humides. |
| | + | |
| | + | |
| | + | == Fauna == |
| | + | |
| | + | Els Aiguamolls són un dels espais naturals de Catalunya en que hi ha una gran diversitat d'espècies animals i són més de tres-centes espècies d'ocells que fan dels Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans. Les espècies més abundants d'ocells que hi trobem són: |
| | + | |
| | + | L’[[ànec collverd (Anas platyrhynchos)]], la [[polla d'aigua (Gallinula chloropus)]], la [[cuereta groga (Motacilla flava)]], la [[boscarla de canyissar (Acrocephalus scirpaceus)]], el [[blauet (Alcedo atthis)]], l’[[ànec griset (Anas strepera)]], els [[cames llargues (Himantopus himantopus)]], el [[corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)]], la [[cigonya blanca(Ciconia ciconia)]] i el [[rossinyol (Luscinia megarhynchos)]]. |
| | + | |
| | + | |
| | + | == Vegetació == |
| | + | |
| | + | Els aiguamolls de l'Empordà presenten una àmplia varietat de vegetació gràcies a les diferents característiques que presenta el parc, sobretot e les zones properes al mar on hi ha vegetació salina. |
| | + | |
| | + | Els principals tipus de vegetació dels aiguamolls són: |
| | + | |
| | + | '''Vegetació salina:''' |
| | + | |
| | + | Normalment tenen les fulles carnoses, com les [[salicòrnies (arthrocnemum)]] o el [[salat blanc (atriplex alimus)]],… o junciformes, com ara, el [[jonc marí (Juncus maritimus)]], l’[[espartina (Spartina patens)]] o el [[lliri blau (Iris spuria)]] que només surten entre maig i juny. |
| | + | |
| | + | '''Vegetació dels sorrals:''' |
| | + | |
| | + | Aquest tipus de vegetació està adaptada a estar damunt les dunes com, per exemple, el [[jull de platja (Agropyron junceum)]]. |
| | + | |
| | + | '''Vegetació de rius, recs i prats inundats:''' |
| | + | |
| | + | Són els [[canyissars]], que dominen els marges dels rius Fluvià i Muga. Les plantes més importants d'aquests hàbitats són: |
| | + | El [[canyís (Phragmites australis)]], les balques (Typha angustifolia i T. latifolia), la [[jonca d’estany (Shoenoplectus lacustris)]], el [[lliri groc (Iris pseudacorus)]],… |
| | + | |
| | + | Durant alguns períodes de l'any, quan s'inunden els prats, hi ha càrexs (Càrex riparia i C. octrubae) i escirps de marjals (Eleocharis palustris). |
| | + | |
| | + | A les riberes també s'hi troben arbres, com ara: oms, freixes de fulla petita, [[tamariu|tamarius]] gàl·lics, etc. |
| | + | |
| | + | == Espècies invasores == |
| | | | |
| − | Els ocells o aucells, moixons o pardals (o encara literàriament aus), són una classed'animals vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que els converteix en els vertebrats tetràpodes més diversos. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç.
| + | Les espècies invasores són fauna i vegetació no autòctona dels aiguamolls que competeixen contra les espècies autòctones del nostre país i ajuden a la seva extinció. |
| | | | |
| − | El registre fòssil indica que els ocellsevolucionaren a partir de dinosaures teròpodes durant el període Juràssic, entre fa 150 i 200 milions d'anys, essent l'ocell més antic conegut l'arqueòpterix, del Juràssic superior (155-100Ma). La majoria de paleontòlegs consideren els ocells com a l'únic clade de dinosaures que sobrevisqué a l'extinció del Cretaci-Terciari fa aproximadament 65,5 milions d'anys.
| + | Les espècies autòctones més afectades pels animals invasors són: |
| | | | |
| − | Els ocells moderns es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres i un esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden volar, amb algunes excepcions que inclouen els estrutioniformes, els pingüins i algunes espècies endèmiques d'illes.
| + | *Rèptils: la tortuga de rierol i la tortuga d'estany és envaïda per la tortuga de florida. |
| | | | |
| − | == Cigonyes ==
| + | *Mamífers: bisó europeu envaït pel bisó americà. |
| − |
| + | |
| − | Les cigonyes són ocells de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs. Tenen un vol lent i pausat. A l'Empordà, també se les coneix com a gantes.
| + | |
| − | Són aus migratòries que tornen sempre als mateixos nius dels que havien marxat l'any anterior. Quan arriben, el primer que fan és reconstruir-los. Els seus nius són plataformes de branques que poden arribar a mesurar fins a 2 metres de diàmetre.
| + | |
| | | | |
| − | Algunes espècies de cigonyes.
| + | *Invertebrats / crustacis: cranc de riu europeu envaït pel cranc de riu americà. |
| | | | |
| − | Cigonya blanca (Ciconia ciconia):Fa aproximadament un metre i té el plomatge de color blanc amb les plomes rèmiges negres. A la Península Ibèricania a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts, especialment, els campanars. Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament està de pas, però nidifica a les planes de Lleida i al l'Empordà. L'any 1998 van ser alliberades trenta cigonyes per repoblar l'Alt Empordà.
| + | *Aus : cotorra bec gris envaïda per la cotorra argentina. |
| | | | |
| − | Cigonya negra (Ciconia nigra):Fa uns 96 cm de llargada. El plomatge és de color negre, llevat de l'abdomen, que és blanc. És feréstega i solitària. Nia als arbres i boscs despoblats. Viu en alguna zona d'Extremadura.Cigonya d'Abdim (Ciconia abdimii), Cigonya oriental (Ciconia boyciana), Cigonya de coll blanc (Ciconia episcopus), Ciconya maguari (Ciconia maguari) i Cigonya de Storm (Ciconia stormi).
| + | *Plantes: la canya. |
| | | | |
| − | == Ànec collverd ==
| |
| | | | |
| − | L'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.
| + | == Centre de rehabilitació == |
| | | | |
| − | == Morfologia ==
| + | El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, creat l'any 1984, actualment s'ha especialitzat en la recuperació de la fauna autòctona, sobretot d'ocells. Des de l'any 2003 fins ara el nombre d'animals que han passat pel centre va des dels 600 i 650 individus. |
| − |
| + | Tot i la falta d'equipaments que pateix el centre, cada vegada es poden rehabilitar més animals i, els que no es poden curar s'envien al CRF de Torreferrussa. |
| − | La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom).
| + | |
| − | Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.
| + | |
| | | | |
| − | El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
| + | Aquest centre no porta a terme cap programa de cria en captivitat ni cap programa educatiu, ja que ho fa, de manera general, el Parc Natural. |
| − | És el més gran i comú dels ànecs europeus
| + | |
| | | | |
| − | == Bernat pescaire ==
| |
| − |
| |
| − | El bernat pescaire, agró gris a les Balears i bernat pescaire o garsa al País Valencià (Ardea cinerea) és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de lesArdeidae. Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'época reproductiva.
| |
| | | | |
| − | A l'actualitat és una espècie amb molta presència, i que es troba en expansió a molts llocs, ja superada una important devallada en molts llocs. Se'n coneixen 4 subespècies:
| + | == Localització == |
| | | | |
| − | Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
| + | EL CORTALET: Cra. de Sant Pere Pescador km 13,6 |
| − | Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Est d'Àsia.
| + | 17486 Castelló d'Empúries |
| − | Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar.
| + | |
| − | Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Illes Banc d'Arguin, Mauritània.
| + | |
| − | Al Zoo de Barcelona hi hà una colònia de cria estable, amb més de 100 nius.
| + | |
| − | Al País Valencià també s'anomena agró blau.
| + | |
| | | | |
| − | == Fotja ==
| + | Tel: 972 45 42 22 |
| − |
| + | Fax: 972 45 44 74 |
| − | La fotja (Fulica) és un gènere d'ocells aquàtics gruïformes. La fotja vulgar (Fulica atra), amb el bec blanc i el plomatge negre, habita llacunes i albuferes, com ara l'albufera de València. La fotja banyuda (Fulica cristata) es distingeix de l'anterior en presentar dues petites banyes vermelles al front.
| + | |
| − | Tenen les ales curtes i volen amb dificultat, tot i que les espècies septentrionals són capaces de cobrir grans distàncies. La fotja americana ha estat vista en Gran Bretanya i Irlanda en rares ocasions. Les espècies que emigren ho fan de nit. Les fotges poden caminar i córrer gràcies a les fortes cames amb què compten.
| + | |
| − | Són ocells omnívors que s'alimenten principalment de plantes aquàtiques, però també animals petits i ous. Són aus agressives i territorials, però sovint es troba formant bandades als llacs amb vegetació poc profunds.
| + | |
| | | | |
| − | == llúdria == | + | == Bibliografia == |
| | | | |
| − | Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són mamífers carnívors, membres de la gran famíliaMustelidae. Hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 gèneres, amb una distribució de la població pràcticament mundial. Quatre d'aquestes espècies estan presents a Sud-amèrica i dos d'elles a l'Equador.
| + | *[http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_dels_Aiguamolls_de_l%27Empord%C3%A0 Aiguamolls de l'Empordà a la Wikipèdia.] |
| − | Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nassals sota l'aigua, podent romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.
| + | *[http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.93512201aa2411c0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=916f584c76532210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=916f584c76532210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES GENCAT, Parcs Naturals de Catalunya. Aiguamolls de l'Empordà.] |
| − | Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.
| + | |
L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’una dura i llarga campanya de defensa iniciada al 1976 per parar un projecte que volia construir una urbanització residencial per 60.000 persones en una de les llacunes situades entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, actualment els aiguamolls es troben en bon estat i ben protegits.
Aquella extensa àrea de pantans, durant l'edat mitjana, va anar desapareixent a causa de la dessecació per l'aprofitament agrícola i grangera per evitar el paludisme (una malaltia) i, a partir dels anys 60, a causa de l'especulació urbanística. Si durant l'any 1976 no s'hagués iniciat la campanya de defensa, actualment no quedaria cap lloc d'aquestes zones humides.
Els Aiguamolls són un dels espais naturals de Catalunya en que hi ha una gran diversitat d'espècies animals i són més de tres-centes espècies d'ocells que fan dels Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans. Les espècies més abundants d'ocells que hi trobem són:
Els aiguamolls de l'Empordà presenten una àmplia varietat de vegetació gràcies a les diferents característiques que presenta el parc, sobretot e les zones properes al mar on hi ha vegetació salina.
Durant alguns períodes de l'any, quan s'inunden els prats, hi ha càrexs (Càrex riparia i C. octrubae) i escirps de marjals (Eleocharis palustris).
Les espècies invasores són fauna i vegetació no autòctona dels aiguamolls que competeixen contra les espècies autòctones del nostre país i ajuden a la seva extinció.
El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, creat l'any 1984, actualment s'ha especialitzat en la recuperació de la fauna autòctona, sobretot d'ocells. Des de l'any 2003 fins ara el nombre d'animals que han passat pel centre va des dels 600 i 650 individus.
Tot i la falta d'equipaments que pateix el centre, cada vegada es poden rehabilitar més animals i, els que no es poden curar s'envien al CRF de Torreferrussa.
Aquest centre no porta a terme cap programa de cria en captivitat ni cap programa educatiu, ja que ho fa, de manera general, el Parc Natural.
EL CORTALET: Cra. de Sant Pere Pescador km 13,6
17486 Castelló d'Empúries
