Aiguamolls de l'Empordà: Diferència entre les revisionsDe Rosespedia
Revisió de 19:34, 12 maig 2020
ContingutHistòria[modifica]Com i quan va esdevenir parc natural?[modifica]L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’una dura i llarga campanya de defensa iniciada al 1976 per parar un projecte que volia construir una urbanització residencial per 60.000 persones en una de les llacunes situades entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, actualment els aiguamolls es troben en bon estat i ben protegits. Aquella extensa àrea de pantans, durant l'edat mitjana, va anar desapareixent a causa de la dessecació per l'aprofitament agrícola i grangera per evitar el paludisme (una malaltia) i, a partir dels anys 60, a causa de l'especulació urbanística. Si durant l'any 1976 no s'hagués iniciat la campanya de defensa, actualment no quedaria cap lloc d'aquestes zones humides.
Fauna[modifica]Els Aiguamolls són un dels espais naturals de Catalunya en que hi ha una gran diversitat d'espècies animals i són més de tres-centes espècies d'ocells que fan dels Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans. Les espècies més abundants d'ocells que hi trobem són: L’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), la cuereta groga (Motacilla flava), la boscarla de canyissar (Acrocephalus scirpaceus), el blauet (Alcedo atthis), l’ànec griset (Anas strepera), els cames llargues (Himantopus himantopus), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), la cigonya blanca(Ciconia ciconia) i el rossinyol (Luscinia megarhynchos).
Vegetació[modifica]Els aiguamolls de l'Empordà presenten una àmplia varietat de vegetació gràcies a les diferents característiques que presenta el parc, sobretot e les zones properes al mar on hi ha vegetació salina. Els principals tipus de vegetació dels aiguamolls són: Vegetació salina: Normalment tenen les fulles carnoses, com les salicòrnies (arthrocnemum) o el salat blanc (atriplex alimus),… o junciformes, com ara, el jonc marí (Juncus maritimus), l’espartina (Spartina patens) o el lliri blau (Iris spuria) que només surten entre maig i juny. Vegetació dels sorrals: Aquest tipus de vegetació està adaptada a estar damunt les dunes com, per exemple, el jull de platja (Agropyron junceum). Vegetació de rius, recs i prats inundats: Són els canyissars, que dominen els marges dels rius Fluvià i Muga. Les plantes més importants d'aquests hàbitats són: El canyís (Phragmites australis), les balques (Typha angustifolia i T. latifolia), la jonca d’estany (Shoenoplectus lacustris), el lliri groc (Iris pseudacorus),… Durant alguns períodes de l'any, quan s'inunden els prats, hi ha càrexs (Càrex riparia i C. octrubae) i escirps de marjals (Eleocharis palustris). A les riberes també s'hi troben arbres, com ara: oms, freixes de fulla petita, tamarius gàl·lics, etc. Espècies invasores[modifica]Les espècies invasores són fauna i vegetació no autòctona dels aiguamolls que competeixen contra les espècies autòctones del nostre país i ajuden a la seva extinció. Les espècies autòctones més afectades pels animals invasors són:
Centre de rehabilitació[modifica]El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà, creat l'any 1984, actualment s'ha especialitzat en la recuperació de la fauna autòctona, sobretot d'ocells. Des de l'any 2003 fins ara el nombre d'animals que han passat pel centre va des dels 600 i 650 individus. Tot i la falta d'equipaments que pateix el centre, cada vegada es poden rehabilitar més animals i, els que no es poden curar s'envien al CRF de Torreferrussa. Aquest centre no porta a terme cap programa de cria en captivitat ni cap programa educatiu, ja que ho fa, de manera general, el Parc Natural.
Localització[modifica]EL CORTALET: Cra. de Sant Pere Pescador km 13,6 17486 Castelló d'Empúries Tel: 972 45 42 22 Fax: 972 45 44 74 Bibliografia[modifica] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Darrera modificació de la pàgina: 12 maig 2020 a les 19:34.
S'ha visitat aquesta pàgina 38.843 vegades.