Agrupació Esportiva Roses: Diferència entre les revisions

Revisió de 10:57, 17 març 2011

Història d' un equip de futbol l 'AE.Roses

L'AE.Roses fou fundat a 1921. Segons diuen les memòries dels socis més antics, al principi del Segle XX (1900-1910),el futbol només es veia per les platges o per alguns carrers. Els primers esportistes varen vestir la samarreta groga i blava, al 1939 va passar a blau i groc tirant a vermellós o butà sempre amb franges amples i verticals, i encara actualment es així la samarreta.

El club s'havia denominat Club deportivo Rosas i posteriorment "Centro de Deportes Rosas". Ja venien a estiuejar joves de Figueres i de Barcelona i solien "reforçar" l'equip rosinc.Com per exemple en Lluís Ferrerons, en Cèsar Pi i Sunyer, en Jaume Miravitlles, en Jaume Sunyer i Pi, en Carles Díaz, etc.

El primer partit oficial va ser a l'estiu del 1925.Contra l'equip de l'esquadra anglesa ancorada al port de Roses.

Se sap que l’any 1926 el President va ser el senyor Joan Denclar (Pitada), acompanyat d'altres membres, com en Godo, en Bernadet, etc. Al 1929 la junta es va desfer i a partir d'aqui els encarregats del club n'eren els jugadors: Rubí, Pairet, Rigau, Berta I, Sauri, Mares, Romans, Berta II, Lluent, Rivas i Espiguler.

Els espais on tot això va succeir varen ser l’anomenat Camp dels Fossos, un dels fossars de les Muralles.I, posteriorment (1926), al Camp del Salatà, conegut aleshores com el Clot dels Franquets,més tard al Camp de la Cortina, espai cedit per l'Ajuntament.

Tot i no haver-hi junta oficial, durant aquells anys 1931-32, diversos rosincs varen formar part de diverses Juntes directives.Van comencar a aparèixer noms clau en la historiografia de l’AE Roses, com ara Buscarons també conegut com el Bolinder o l'Agustinet, Jaume Berta, en Baldiri i en Joaquim Marés, els germans Pere i Francisco Rigau, Pere Bosch, Joan Ferrer, Quimet de la Tartera, Juli Marcó (Barrina), Pepito Romans mes conegut com el "Nen", Manel Donat, Joan Espigolé, Bonaventura Siñol, Salvador Casanovas (Ferrolà), Josep Rubí, en Berta (l'oncle del Tatu), en Berta (germà de l'Oviveta), Ramón Guitart, en Cinto Solà,etc.Tots ells jugadors prou coneguts per la gent, especialment a Llançà i a l’Escala, pobles amb els quals la rivalitat feia sortir la emoció i les ganes de guanyar i que provocava que els partits més d'una vegada acabessin com el rosari de l’Aurora.

En esclatar la Guerra Civil el 1936, una gran majoria del jovent es va incorporar a files, i amb això al front de lluita, en el qual alguns degraciadament van trobar la mort.

El futbol quedà doncs aturat, encara que es va jugar algun partit de tant en tant, i ja no va reprendre l’activitat fins al 2 de novembre de 1939, amb el senyor Pere Guitart i Sallés (en Pere de la Jana) com a President. Diuen que va ser sota el seu mandat que es va fer un canvi de nom: el "Centro de Deportes de Rosas" es convertí en "Agrupación Deportiva de Rosas", el seu President es va fer "Delegat dels Esports de la F.E.T. i de las J.O.N.S." (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i aixi el Club, constituit sota el control de la Delegación de Deportes de la Jefatura Local amb possibles activitats en tot tipus d'esport, es va poder adherir a la Federacio Catalana de futbol i l'equip va poder competir a la categoria segona ordinaria de la provincia, previa aprovació del Gobernador Civil de Girona.

Es va tornar a competir, ara peró de forma oficial i al campionat de Segona Categoria Ordinària Grup Nord només i havia: Figueres, Olot, L'Escala, el Yecsalis de St. Feliu i el Roses.

Com que hi havia pocs equips es feien Tornetjos amistosos per complementar-ho, com ara el Copa Emporium que organitzava L'Escala. Hi participaren també el Verges, L'Albons, l'Esplais i el Bellcaire.

En aquells temps encara no hi havia àrbitre federat, i algú que tingués uns coneixements mínims havia de fer el paper. A Roses, sovint li tocava al senyor Jaume Ballesta Font (Matagats).

El 1944 es va incorporar al Torneig de Primavera. Aquells van ser uns anys gloriosos, que varen dur el Roses a les categories més altes: va ser Campió Provincial d’Afeccionats dos anys (1950 i 1953), sota la presidència del senyor Antoni Serra i Comas, que compartia esport i alcaldia des de 1944, i la Junta gestora la formaven el Tresorer en Josep Mallol Simón, en Pere Rigau Escapa, Pere Rigau Carreras, Andreu Ribas Sala, Joan Compte Puig, Miquel Fort Vigo, Pere Marés Ripoll, el Vicepresident Francisco Berta i el Secretari i delegat de natació en Jaume Deulofeu Buscarons i que va acabar el seu mandat el 1955. Va ser nombrat Soci Honorari el 1951.

El juliol de 1947 va haver-hi una reorganització i la Junta Directiva del president Sr. Serra la formaven com a Vicepresident Joan Turró Compte, Secretari Jaume Deulofeu Buscarons que per desplacar-se al estranger fou substiuit posteriorment per Miquel Godo Romañach, el Tresorer Manel Donat Buscató, Recaptador Ernest Badal i Vocals en Francisco Cusí Coll, Salvador Casanovas Casas i Pere Puignau Berta. L'entrenador era l'Agustí Buscarons Antón que alhora era el Delegat Federatiu.

El 1951 el Club es va domiciliar al Carrer Sant Elm nº 1 i es varen incorporar a la Junta Directiva Xavier Casals Recasens i l'Enric Badosa Martimort.

Al quedar campió provincial la temporada va participar també dues vegades seguides al Campionat de Catalunya, arribant les dues vegades a la Final a doble partit, contra el mateix rival el Junior FC de Pedralbes, perdent-les. El 1953 malgrat haver guanyat el primer partit 3-1 i haver empatat el segon 3-3. A la prorroga es va perdre per 6 - 5.

Els desplaçaments a Barcelona en aquella època per disputar una Final tan important varen representar un gran aconteixement pel poble i com a premi i homentatge a l'afició ens va visitar per primera vegada el FC Barcelona, que ostentava el títol de campió i que acabava de guanyar el Torneig Internacional de Marsella. Era el 16 d'agost del 1951.

Va guanyar el Roses per 2-1 amb dos gols de Pallarés. El FC Barcelona no havia perdut cap partit abans aquella temporada.Aquest mateix any(1951) el Roses va guanyar el Campionat del Torneig de Primavera i també el Torneig F. Fopoll.

El 1955 el va succeir com a President el Sr. Agustí Buscarons i Anton, del que cal destacar, per sobre de tot, la seva dedicació històrica al club, com un dels personatges més carismàtics.

La seva Junta Directiva la formaven: Vicepresident Esteve Guerra i Marés, Secretari Josep Boix Castey, Vicesecretari Felis Cusí Ferrer, Tresorer Cinto Saseras Berta, Vocals: Pere Gómez Ramos, Joan Turró Compte, Pere Puignau Berta, Joan Puig Vidal, Ramón Marés Palou, Antoni Tornés i Joan Terol Llinares.

El Roses no trobava ni els jugadors ni els directius idonis que engresquessin el personal o que, si més no, revisquessin antigues glòries.Per això del 1956 al 1959 no hi va haver activitat.

Finalment,el president senyor Vicenç Forns i Brunet,des del 1960 fins al març de 1961 que va morir va poder entusiasmar a uns 25 socis i va poder reincorporar l’equip en el calendaris de competicions provincials.

El 14 de maig de 1961 es convoca Assamblea General Extraordinaria per escollir President.Aquest va ser el Sr. José Díaz Pacheco, militar retirat, que va ser nombrat posteriorment soci Honorífic i medalla de plata al Mérito Deportivo. Va ser el que més anys va ser en el càrrec i, posteriorment, hi va afegir encara dos anys més, entre 1974-1976, en que va morir.

La data del 15 d’octubre de 1961 es va gravar amb lletres d’or a la història de l’AE Roses. Quedava enrere el Camp de les Muralles i el camp habilitat provisionalment conegut popularment com d'en Patufet.I s’estrenava el Camp Municipal Díaz Pacheco, gràcies al interès i generositat del seu President, que va acollir l’Agrupació durant vint-i-quatre anys.

Any rere any l’equip pujava de categoria: Afeccionats (1961-62), participa al Torneig Copa Catalana (1963-64),Segona Regional (1966-67), Primera Regional (1967-68), fins a arribar a Preferent (1968-69).Oferin un gran espectacle diumenge rere diumenge en els quals els aficionats rosincs difrutaven.

El 1965 el Club fa un enorme esforç en pocs anys (500.00 pessetas) i es fa càrrec de la segona fase de l'ampliació del camp.

La Junta Directiva va dimitir l'estiu del 1972 i va ser substituït pel nou President el Sr. Jaume Deulofeu i Buscarons també per dos anys.

A continuació (1974) la Presidencia recau de nou, dos anys amb el Sr. Díaz Pacheco a qui acompanyaven a la Junta Directiva: Gerardo Carrión Moro, José Moyano Izquiero, Agustí Donat Romañach, Joan Dunjó Danés, Jaume Minguez, Miquel Godo, Adolfo Romañach Moner, Manel Montblanch, Joan Pujol Serra, Antonio Pérez Lorenzo, Antoni Sastre, Modesto Pérez, Ramón Mora, Blas Cardosa, Jaume Guitart, Pere Marés, Rafael Domínguez i Lluis Expósito.

El 6 de juny de 1976 va morir als 61 anys, d'un atac cardíac, el President d'Honor Sr. José Díaz Pacheco (q.e.p.d), quedant el Sr. Agusti Donat i Romañach com a President accidental.

El 15 d’agost de 1985, partit de Festa Major contra el FC Barcelona "amateur 3ª Div.", l’AE Roses, va poder estrenar l’Estadi Municipal, sens dubte un magnífic premi per a tots aquells que han lluitat i lluiten perquè els socis i amics de l'AE Roses, se sentin orgullosos de tot el que s'ha fet.