<?xml version="1.0"?>
<api>
  <query-continue>
    <allpages gapcontinue="Refugi_antiaeri_de_la_plaça_Prim" />
  </query-continue>
  <query>
    <pages>
      <page pageid="316" ns="0" title="Rec de la Galera">
        <revisions>
          <rev contentformat="text/x-wiki" contentmodel="wikitext" xml:space="preserve">En un rec de la cara nord del [[cap Norfeu]] s’hi troben restes d’època indeterminada. La troballa de ceràmica d’època clàssica podria indicar una l’existència d’un petit nucli habitat en aquesta època. 

D’estructures en el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una estructura feta amb lloses i pedres lligades amb morter. A l’inici de la vall també es conserven unes estructures indefinides que es troben paral•leles al recorregut del curs de l’aigua i que estan fetes amb pedres petites lligades amb un morter molt consistent. 

El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció de matèria prima per a la producció de calç. 


==Localització==
===Coordenades===
*''' UTM:''' X= 521660 Y= 4677000 


==Mapa==
&lt;googlemap version=&quot;0.9&quot; lat=&quot;42.245564&quot; lon=&quot;3.263648&quot; width=&quot;350&quot; height=&quot;350&quot; controls=&quot;large&quot;&gt;
42.243514, 3.261609
Rec de la Galera
&lt;/googlemap&gt;


==Nivell de protecció==
B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:
*Alineació i recorregut de l’element sobre la roca mare.
*Passera i diferents elements de suport.
*Entorn immediat de l’element.

[[Category: Història]]
[[Category: Oficis]]
[[Category: Paisatge antròpic]]</rev>
        </revisions>
      </page>
      <page pageid="745" ns="0" title="Referèndum de 1924">
        <revisions>
          <rev contentformat="text/x-wiki" contentmodel="wikitext" xml:space="preserve">[[Fitxer:referendum.jpeg|350px|thumb|dreta|Referèndum]]

Els esforços regeneracionistes del règim dictatorial del general Primo de Rivera, instaurat el 13 de setembre de 1923, es traduïren, en l'àmbit local, en una espiral gairebé frenètica d'activitat pública, molt sovint centrada en la posada al dia de les grans infraestructures urbanes.

Roses no en fou cap excepció i en el transcurs de la dècada dels '20 s'endegaren una sèrie d'actuacions orientades a dotar la població d'uns serveis públics moderns i eficaços, una condició indispensable per a aconseguir &quot;[...] ser una de las playas de moda y de más numerosa y selecta concurrencia[...]&quot;. 
Malgrat tot, aquestes actuacions empenyoraren l'erari públic durant una colla d'anys.

==Objectiu del referèndum==

l'[[Ajuntament de Roses]] decidí '''municipalitzar el servei d'abastament d'aigua potable''', una actuació que requeria adquirir prèviament les deus i el conjunt de drets que posseïen [[Norbert Seseras]] i [[Francesca Batlle]] (en qualitat de vídua de l'esmentat Seseras).
Tanmateix, la manca de capital inicial obligava a l'Ajuntament a recórrer al finançament extern, mitjançant la concertació d'una operació de crèdit, per valor de 250.000 pessetes, amb el Banc de Crèdit Local. Era evident que la magnitud del tema exigia actuar amb cautela i amb el suport social i ciutadà indispensable.

==Convocatòria del referèndum i procediment==

L'Ajuntament de Roses decidí, per les raons anteriorment esmentades, el 3 de novembre de 1924, convocar un plebiscit popular per a conèixer l'opinió de la comunitat. La ciutadania fou convocada el diumenge dia 9 de novembre, de 8 del matí a 4 de la tarda, al local de la [[sala de ball]] de [[Manuel Turró]].

El dret d'emissió de vot, que s'havia d'efectuar personalment, fou reservat a tots els homes i dones caps de família &quot;[...] con casa abierta sostenida a sus costas [...]&quot;, és a dir, que fou un referèndum censatari i clarament orientat a afavorir els interessos de la classe proletària. 
L'Ajuntament garantia el secret del vot i les formalitats legals imprescindibles que havien de conduir tot el procés de manera transparent. 
En aquest sentit, es designà una mesa de control composta, bàsicament, per les forces vives - i d'ordre - del poble: el rector, [[Joan Ordeix]], el mestre; [[Joan Murtra]]; el propietari i regidor suplent, [[Joan Brunet i Prades]], i el primer tinent alcalde, [[Pere Cusí i Marès ]] (1857 - 1929). Els seus suplents foren [[Pere Pi i Sunyer]], [[Antoni Turró i Berta]] (1855 - 1931, exregidor), [[Joaquim Fonolleras i Cusí]] i, finalment, [[Josep Franco i Castey]] (1874 - 1956, membre gestor de la 1a Comissió gestora franquista el 1939).

S'establiren mecanismes per a donar la màxima difusió possible al plebiscit ([[ban municipal|bans]], [[proclama municipal|proclames]], [[crida pública|crides públiques]], [[edicte municipal|edictes]] i [[pregó municipal|pregons]]) i, fins i tot, s'organitzà una reunió pública la nit abans de les votacions amb la finalitat d'informar a bastament sobre l'assumpte.

==Resultats==

El referèndum se celebrà sense cap tipus d'incident i el resultat fou contundent: 482 vots favorables a la compra de les aigües i a la concertació del crèdit necessari per a gestionar directament el servei i cap vot en contra.

El resultat del plebiscit de 9 de novembre de 1924 vinculà l'actuació posterior del Consistori i, un cop finalitzats tots els tràmits administratius i legals i enllestit el projecte tècnic pertinent, que fou redactat per l'enginyer barceloní Cèsar Molinas el febrer de 1926, s'iniciaren les obres de les conduccions des del brollador del [[mas Ponach]] als domicilis particulars dels veïns.
Potser no s'assolí l'objectiu de que &quot;[...] esta Villa será de las poblaciones del mundo entero que tendrá mejor agua potable, abundante y sobrada para todos sus servicios públicos y particulares [...]&quot;, com s'afirmava el 7 d'agost de 1926, però el servei municipal d'aigües potables era una realitat. I, al mateix, temps, restà la celebració de l'únic referèndum local que s'ha realitzat a la població des de la instauració del règim municipal liberal a mitjans del s.XIX (amb l'excepció del [[referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya]], celebrat al 2009 amb caràcter no oficial).

==Bibliografia==

* Barris, Josep Mª (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', publicacions municipals (Roses)

[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: Història]]</rev>
        </revisions>
      </page>
    </pages>
  </query>
</api>