https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&user=83.38.193.10&feedformat=atomRosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]2024-03-28T19:18:14ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=CarnavalCarnaval2010-04-22T16:49:56Z<p>83.38.193.10: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:IMG0099.JPG|350px|thumb|dreta|El carnaval a Roses té una llarga tradició (AMR, Col·lecció Coll).]]<br />
A Roses, tothom ho té clar que aquí el carnaval és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies festius. <br />
Tot i que avui el carnaval es celebra amb el patrocini i la complicitat de l’ajuntament, encara es respira un toc d’aire rebel des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. Els historiadors de l’Europa de l’època modern, sobretot de les regions catòliques, defineixen el carnestoltes com ''la temporada alta per a l’alegria, sexualitat i la joventut excedint-se –l’època quan la gent jove posava a prova les fronteres socials amb exclamacions limitades de desafiament, abans de ser assimilat altra vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes in French Cultural History'', New York: Vintage Books, 1984, p.83.</ref><br />
<br />
Encara que aquest desafiament de l’ordre establert es poc palpable en el carnaval de Roses d’avui (les provocacions sexuals són les que més han sobreviscut, potser), són precisament les prohibicions per part de les autoritats que confirmen el caràcter subversiu d’aquesta festa. Les primeres referències històriques escrites ho confirmen i, a la vegada, indiquen l’existència d’una tradició. La notícia més antiga que tenim, de moment, és del 22 d’agost de 1616, quan, en un document notarial, un tal Pere Cervera, pescador de Roses, confessa tenir un deute amb el pagès rosinc Pere Raola de la Martre, i que promet acabar de pagar el dia de carnestoltes de l’any següent. Aquesta petita referència, que a primera vista no té relació directa amb el carnaval, indica tanmateix que el dia de carnestoltes era una data tan significativa a llarg de l’any com ho eren altres dies festius com ho eren el Nadal o Sant Joan, per exemple.<br />
<br />
La segona nota històrica ja data de l’any 1780, segons l’arxiver Josep Maria Barris, quan l’alcalde de la vila, Miquel Ferrer, ja es queixava que el governador militar volia prohibir el ball de Carnaval. I la gent que era jove en els anys 1950-60 encara brillen els ulls quan recorden com desafiaven les prohibicions del règim franquista. A totes les cases rosinques es conserven fotos dels balls de carnaval celebrades llavors a la sala de la [[SUF]] (Societat Unió Fraternal). Per tot això, el carnaval ''és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref><br />
<br />
<br />
<blockquote><poem>poc temps després de la Guerra Civil,ja es demanava autorització al governador civil per poder celebrar el Carnaval. Foren anys feliços els 50 i 60, quan es posaven a prova la paciència i la tolerància - variable, tirant a poca –de la Guàrdia Civil. Alguns anys, fins i tot, Ginjolers, són recordats con grans celebracions on predominaven la gresca i la imaginació desbordada de la gent, massa constreta durant la resta de l’any per un règim polític de curta volada .Encara hi ha qui recorda l`entrada d’en Mitja Garba a la sala de ball dalt d’un ase, poc temps després de la Guerra Civil,ja es demanava autorització al governador civil per poder celebrar el Carnaval. Foren anys feliços els 50 60,quan es posaven a prova la paciència i la tolerància variable les dificultats per arribar amb la disfressa a l’entrada a causa de l’ estretor de la vorera o l’ espectacular vaca que oferia wiskhy per les seves mamelles </poem></blockquote><ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
==Bibliografia==<br />
* Pastor, J.M., ''Els carnavals de Roses en blanc i negre'', (Figueres: Brau edicions/Ajuntament de Roses, 2007).<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Costums i tradicions]]<br />
[[Categoria:passió]]</div>83.38.193.10https://rosespedia.cat/index.php?title=CarnavalCarnaval2010-04-22T16:41:26Z<p>83.38.193.10: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:IMG0099.JPG|350px|thumb|dreta|El carnaval a Roses té una llarga tradició (AMR, Col·lecció Coll).]]<br />
A Roses, tothom ho té clar que aquí el carnaval és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies festius. <br />
Tot i que avui el carnaval es celebra amb el patrocini i la complicitat de l’ajuntament, encara es respira un toc d’aire rebel des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. Els historiadors de l’Europa de l’època modern, sobretot de les regions catòliques, defineixen el carnestoltes com ''la temporada alta per a l’alegria, sexualitat i la joventut excedint-se –l’època quan la gent jove posava a prova les fronteres socials amb exclamacions limitades de desafiament, abans de ser assimilat altra vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes in French Cultural History'', New York: Vintage Books, 1984, p.83.</ref><br />
<br />
Encara que aquest desafiament de l’ordre establert es poc palpable en el carnaval de Roses d’avui (les provocacions sexuals són les que més han sobreviscut, potser), són precisament les prohibicions per part de les autoritats que confirmen el caràcter subversiu d’aquesta festa. Les primeres referències històriques escrites ho confirmen i, a la vegada, indiquen l’existència d’una tradició. La notícia més antiga que tenim, de moment, és del 22 d’agost de 1616, quan, en un document notarial, un tal Pere Cervera, pescador de Roses, confessa tenir un deute amb el pagès rosinc Pere Raola de la Martre, i que promet acabar de pagar el dia de carnestoltes de l’any següent. Aquesta petita referència, que a primera vista no té relació directa amb el carnaval, indica tanmateix que el dia de carnestoltes era una data tan significativa a llarg de l’any com ho eren altres dies festius com ho eren el Nadal o Sant Joan, per exemple.<br />
<br />
La segona nota històrica ja data de l’any 1780, segons l’arxiver Josep Maria Barris, quan l’alcalde de la vila, Miquel Ferrer, ja es queixava que el governador militar volia prohibir el ball de Carnaval. I la gent que era jove en els anys 1950-60 encara brillen els ulls quan recorden com desafiaven les prohibicions del règim franquista. A totes les cases rosinques es conserven fotos dels balls de carnaval celebrades llavors a la sala de la [[SUF]] (Societat Unió Fraternal). Per tot això, el carnaval ''és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref><br />
<br />
<br />
poc temps després de la Guerra Civil,ja es demanava autorització al governador civil per poder celebrar el Carnaval. Foren anys feliços els 50 i 60, quan es posaven a prova la paciència i la tolerància - variable, tirant a poca –de la Guàrdia Civil. Alguns anys, fins i tot, Ginjolers, són recordats con grans celebracions on predominaven la gresca i la imaginació desbordada de la gent, massa constreta durant la resta de l’any per un règim polític de curta volada .Encara hi ha qui recorda l`entrada d’en Mitja Garba a la sala de ball dalt d’un ase, poc temps després de la Guerra Civil,ja es demanava autorització al governador civil per poder celebrar el Carnaval. Foren anys feliços els 50 60,quan es posaven a prova la paciència i la tolerància variable les dificultats per arribar amb la disfressa a l’entrada a causa de l’ estretor de la vorera o l’ espectacular vaca que oferia wiskhy per les seves mamelles <br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
==Bibliografia==<br />
* Pastor, J.M., ''Els carnavals de Roses en blanc i negre'', (Figueres: Brau edicions/Ajuntament de Roses, 2007).<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Costums i tradicions]]<br />
[[Categoria:passió]]</div>83.38.193.10https://rosespedia.cat/index.php?title=A_la_frontera_de_l%27imperiA la frontera de l'imperi2010-04-22T16:30:58Z<p>83.38.193.10: </p>
<hr />
<div><blockquote><poem>Als Catalans i espanyols de final del segle XVIII. la guerra se'ls anà acostant lentament però imparable. No se'ls acostà una mena de guerra qualsevol, genèrica i imprecisa, sense perfils definits. La primera cosa que cal tenir en compte quan ens confrontem amb el fenomen és que la guerra ha canviat moltes vegades de fesomia i s'ha adaptat als canvis profunds en la naturalesa de les societats humanes. Aquests canvis poden ser tecnològics - la guerra és un factor de canvi tècnic de primer ordre, des de l'invent de la llauna de sardines fins a la penicil-lina i tants altres medica ments, de bona part de la cirugia moderna fins als ordinadors o internet-. També poden ser canvis socials. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arreu per fer les guerres dels reis.<br />
La darrera guerra a gran escala que conegueren les societas </poem></blockquote></div>83.38.193.10https://rosespedia.cat/index.php?title=CarnavalCarnaval2010-04-22T15:53:20Z<p>83.38.193.10: ¡</p>
<hr />
<div>[[Imatge:IMG0099.JPG|350px|thumb|dreta|El carnaval a Roses té una llarga tradició (AMR, Col·lecció Coll).]]<br />
A Roses, tothom ho té clar que aquí el carnaval és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies festius. <br />
Tot i que avui el carnaval es celebra amb el patrocini i la complicitat de l’ajuntament, encara es respira un toc d’aire rebel des del dijous gras fins a l’enterrament de la sardina. Els historiadors de l’Europa de l’època modern, sobretot de les regions catòliques, defineixen el carnestoltes com ''la temporada alta per a l’alegria, sexualitat i la joventut excedint-se –l’època quan la gent jove posava a prova les fronteres socials amb exclamacions limitades de desafiament, abans de ser assimilat altra vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes in French Cultural History'', New York: Vintage Books, 1984, p.83.</ref><br />
<br />
Encara que aquest desafiament de l’ordre establert es poc palpable en el carnaval de Roses d’avui (les provocacions sexuals són les que més han sobreviscut, potser), són precisament les prohibicions per part de les autoritats que confirmen el caràcter subversiu d’aquesta festa. Les primeres referències històriques escrites ho confirmen i, a la vegada, indiquen l’existència d’una tradició. La notícia més antiga que tenim, de moment, és del 22 d’agost de 1616, quan, en un document notarial, un tal Pere Cervera, pescador de Roses, confessa tenir un deute amb el pagès rosinc Pere Raola de la Martre, i que promet acabar de pagar el dia de carnestoltes de l’any següent. Aquesta petita referència, que a primera vista no té relació directa amb el carnaval, indica tanmateix que el dia de carnestoltes era una data tan significativa a llarg de l’any com ho eren altres dies festius com ho eren el Nadal o Sant Joan, per exemple.<br />
<br />
La segona nota històrica ja data de l’any 1780, segons l’arxiver Josep Maria Barris, quan l’alcalde de la vila, Miquel Ferrer, ja es queixava que el governador militar volia prohibir el ball de Carnaval. I la gent que era jove en els anys 1950-60 encara brillen els ulls quan recorden com desafiaven les prohibicions del règim franquista. A totes les cases rosinques es conserven fotos dels balls de carnaval celebrades llavors a la sala de la [[SUF]] (Societat Unió Fraternal). Per tot això, el carnaval ''és la festa més apreciada pels rosincs, irrenunciable i estimada, sentida com la més pròpia, personal i intransferible, carregada de nostàlgia i records''.<ref> Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 39-40. </ref><br />
<br />
<br />
poc temps després de la Guerra Civil,ja es demanava autorització al governadorcivilper poder celebrar el Carnaval.Foren anys felioços els 50 <br />
==Notes==<br />
<references/><br />
==Bibliografia==<br />
* Pastor, J.M., ''Els carnavals de Roses en blanc i negre'', (Figueres: Brau edicions/Ajuntament de Roses, 2007).<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Costums i tradicions]]<br />
[[Categoria:passió]]</div>83.38.193.10https://rosespedia.cat/index.php?title=A_la_frontera_de_l%27imperiA la frontera de l'imperi2010-04-22T15:37:35Z<p>83.38.193.10: Es crea la pàgina amb «rstyjidfgyki».</p>
<hr />
<div>rstyjidfgyki</div>83.38.193.10