https://rosespedia.cat/api.php?action=feedcontributions&user=80.58.205.104&feedformat=atomRosespedia - Contribucions de l'usuari [ca]2024-03-29T04:50:38ZContribucions de l'usuariMediaWiki 1.23.11https://rosespedia.cat/index.php?title=Naufragi_del_PhedonNaufragi del Phedon2010-04-15T18:20:30Z<p>80.58.205.104: </p>
<hr />
<div>El mercant '''Phedon''' va naufragar el 31 de març de 1933 a cala Montjoi. Portava un carregament de mongetes, blat de moro i fusta. El naufragi, però, no va ser accidental sino provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":<br />
<br />
<blockquote><poem>El ''Phedon'' és un vaixell vell i tronat que ha passat per moltes mans. Ha estat rebatejat vuit vegades pels seus diferents propietaris des del llunyà dia de l'any 1889 en què fou avarat a Stockton, a la riba del Tees. Ara es troba a Barcelona d'on salpa, curt de carbó, el 24 de març. L'endemà arriba davant Cadaqués, és avistat passant i repassant la costa, com si cerqués quelcom. Finalment es decideix: el baix de la Ferrera, clarament indicat a les cartes nàutiques, és el millor lloc per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc, navegant per inèrcia, amb les màquines aturades i el capità com a únic tripulant, se sent un segon soroll, esmorteït, com d'una explosió submarina. El vaixell comença a escorar i s'enfonsa lentament.<br />
<br />
A l'informe dels fetes el capità declara que una via d'aigua l'ha obligat a dirigir-se a terra, cap a Montjoi, per embarrancar, evitant així la pèrdua de la nau, quan de sobte ha ensopegat amb una roca submergida, és a dir el baix de la Ferrera, que ha obert un nou forat provocant l'enfonsament.<br />
<br />
Per encàrrec d'un agent de la companyia Lloyd's enviat expressament i de Baldiri Llorens, delegat de l'asseguradora a Roses, el bus Constantí Kontos reconeix el derelicte. La seva conclusió és que la topada amb el baix no fou prou violenta com per provocar l'enfonsament, i fa notar l'existència d'un forat d'uns dos metres quadrats al casc, amb les planxes del voltant corbades cap a l'exterior, evidència d'una explosió interna. L'informe de Kontos, corroborat per les declaracions dels pescadores de la teranyina que ha recollit la tripulació, fa fracassar la tentativa de frau.<br />
<br />
Anys més tard, el 1949, una societat hispano-alemanya obté la concessió pel desballestament del ''Phedon''. L'estat espanyol s'està refent d'una guerra i Europa ha girat l'esquena al règim franquista. No hi ha materials per a la reconstrucció del país, per això recuperar el ferro vell és un bon negoci. Del 1948 al 1959 Jordi Contos dinamita el vaixell (...). Quan els alemanys no paguen Contos deixa la feina i és substituït per un bus basc, desconeixedor de les tècniques de descompressió, que morirà al cap de poc temps d'un accident. Arreglats els comptes amb els alemanys, Contos reprèn la tasca; del vaixell només en quedarà la quilla, ja que la seva extracció no és econòmicament rendible.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref></poem></blockquote><br />
<br />
<br />
==Fitxa tècnica==<br />
* Nom: Phedon<br />
* Noms anteriors: Monica/Harde/Sundsvall/Zafirios Matsas/Ludovico S./Denia/Windcliffe<br />
* Nom amb què és conegut: Barco de les mongetes<br />
* Activitat: mercant<br />
* Tipus de vaixell: vapor<br />
* Material de construcció: ferro<br />
* Data d'avarament: 1889<br />
* Drassana: Gray Taylor & Co. Stockton (Regne Unit)<br />
* Eslora: 89 metres<br />
* Mànega: 12,27 metres<br />
* Calat: 6 metres<br />
* Tonatge: 1.885 tones<br />
* Propulsió: mecànica<br />
* Bandera/Port de matrícula: grega/Salònica<br />
* Armador o propietari: P. Alexatos & Abazoglou, Alexatos Bros, Managers<br />
* Càrrega: mongetes<br />
* Lloc del naufragi: baix de la Ferrera<br />
* Data del naufragi: dissabte, 25-03-1933<br />
* Causa del naufragi: intencionada<br />
* Profunditat: 20 metres<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició 1994)</ref><br />
<br />
<br />
==Notes==<br />
<references/><br />
<br />
[[Categoria: Segle XX]]<br />
[[Categoria: Al mar]]<br />
[[Categoria: La badia]]</div>80.58.205.104https://rosespedia.cat/index.php?title=Oblada_(%22Oblada_melanura%22)Oblada ("Oblada melanura")2010-04-15T18:19:31Z<p>80.58.205.104: </p>
<hr />
<div>[[Imatge:Oblada.jpg|350px|thumb|dreta|Oblades (''Oblada melanura''), foto de Alberto Romeo]]<br />
<br />
Molt freqüent.<br />
<br />
A fons amb algues o roquers.<br />
<br />
És un dels peixos més visibles a les nostres cales -és poc espantadís-, amb la característica taca negra abans de la cua.<br />
<br />
==Enllaços externs==<br />
* http://ca.wikipedia.org/wiki/Oblada<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* Llobet, T., ''Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus'', Figueres: Brau edicions, 2009.<br />
<br />
==Cites==<br />
(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)<br />
<br />
[[Categoria: El medi marí]]<br />
[[Categoria: El medi animal]]<br />
[[Categoria: Peixos]]</div>80.58.205.104https://rosespedia.cat/index.php?title=S%C3%A8seli_ferrenySèseli ferreny2010-04-15T18:17:46Z<p>80.58.205.104: </p>
<hr />
<div>'''El sèseli ferreny''' (Seseli farrenyi) és una petita apiàcia perenne amb roseta basal, que produeix abundants umbel·les, de flors petites de color blanc i fruits ovoides. És una herba perenne, d'entre 6 i 30 centímetres d'alçada, ramificada des de la base. Creix en esquists dels penya-segats litorals, lleugerament àcids. Només se’n coneixen tres poblacions, molt properes entre elles, que sumen poc més de 2000 individus, localitzades a la franja nord del [[cap de Creus]]. És una planta endèmica d'aquesta zona.<br />
<br />
L’extensió de presència de l’espècie és de 0,47 km2. Quan va ser descrita per primer cop, el 1979, només se’n coneixia una població, Ses Estenedors, encara que alguns anys més tard (1995) se’n descobriren dues més, Es Camallerús i Es Bol<br />
d’Es Prim. És una espècie amenaçada, inclosa dins la categoria en perill de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, tant al "Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya" com a la "Lista Roja de la Flora Vascular Española".<br />
<br />
Té una floració llarga que alguns anys es pot perllongar molt en el temps (del febrer al novembre), encara que normalment es dóna entre juliol i setembre. Els episodis forts de tramuntana provoquen l'assecament prematur de les flors i la dispersió ràpida dels seus fruits. Una roseta pot tardar entre un i quatre anys en treure flors i, de promig, floreix només un 27% de les rosetes cada any.<br />
<br />
<br />
==Bibliografia==<br />
* ''Diversitat isoenzimàtica de dues plantes vasculars endèmiques dels Països Catalans: Seseli farrenyi (Apiaceae) i Petrocoptis montsicciana (Caryophyllaceae)''. Jordi López i Pujol. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 69: 37-51. 2001.<br />
* ''Seseli farrenyi''. Molero & J. Pujadas. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España<br />
<br />
[[Categoria: Cap de Creus]]<br />
[[Categoria: El medi vegetal]]</div>80.58.205.104